Fa uns dies, i segons publicava El Punt Avui, Fèlix Millet va ser comminat a abandonar un restaurant de Barcelona. Els fets es van produir en el moment que l’autor del saqueig del Palau de la Música entrava a l’establiment en companyia de tres persones. A l’adonar-se de la seva presència, un home, que ocupava una taula amb uns altres quinze comensals, li va dir al maitre que si aquell senyor continuava a la sala, ell i les persones que eren amb ell marxarien. Millet no va tenir més remei que marxar.
L’actitud d’aquest ciutadà anònim és exemplar. No serem un pais normal fins que es desterri la corrupció i fins que les actituds corruptes siguin condemnades de forma pública per la majoria de la societat. No deixarem de ser una societat malalta fins que es bandegi socialment tot un sector de la societat als peus del qual fins ara esteníem catifes perses. Seguirem sent pobres d’esperit mentre l’actitud de la gent que va amenaçar el maítre de marxar si no ho feien Millet i els seus no sigui majoritària.
