Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mas. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de novembre del 2010

SuperMas enfront de l'increïble home normal

Vist i no vist. Potser va ser perquè alguns no l’esperaven. O perquè els que l’esperaven als carrers Pau Claris, Diputació i Marina eren menys dels previstos. El cas que el Papa va passar per Barcelona com una exhalació, ens va renyar perquè no som prou bons minyons, va beneir la Sagrada Família i es va tornar a enlairar un altre cop en direcció als immaculats cels vaticans. Ara, un cop beneïts i renyats, els ciutadans seguim amb la nostra quotidianeïtat. Per començar, aquesta mitjanit arrenca la campanya electoral. Són molts els ciutadans que es consideren cridats a governar-nos, malgrat que tots sabem que a partir del 28-N les parelles de ball més sol·licitades seran Artur Mas i José Montilla. Hi ha diferències notables entre l’ún i l’altre, però també algunes semblances. Per exemple, que es tenen una animadversió mútua, la qual cosa descarta, en principi, l’anhelada sociovergència que diversos sectors de la societat propugnen.
Preparem-nos, doncs, per al gran espectacle que comença a les dotze de la nit amb la tradicional enganxada de cartells. Els pròxims dies les notícies tornaran a anar farcidetes de mítings, blocs electorals, desqualificacions i frases polèmiques, d’enquestes a peu d’urna i d’una nit electoral que impulsarà per fi Mas cap a Palau o cap a can Pistraus, la qual cosa suposarà que l’actual inquilí de la plaça de Sant Jaume hagi de desallotjar el seu impolut despatx o que per fi es pugui plantejar canviar els mobles que hi va fer posar Pasqual Maragall.
Les coses clares, però. Mas ja ha pres mides del despatx i el més probable és que d’aquí a unes setmanes es disposi a formar govern i que hagi de buscar el suport d’alguna altra formació. De quina? Aquesta és una altra. De Laporta? De Puigcercós? Del PP? No sé, no sé. Potser la batalla entre SúperMas i l’increïble home normal serà menys avorrida del que a priori ens sembla. I no tant per les eleccions, com, sobretot, pel post-eleccions.

dijous, 23 de setembre del 2010

S'acosta una tardor moguda

(publicat a El Periódico 16-9-10)
Encara som a l’estiu i l’agenda política ja bull d’activitat. Uns es pregunten si s’havien de convocar eleccions en el dia d’un Barça-Madrid, els altres s’interroguen sobre què passarà el 28-N i el dia després, si governarà la sociovergència o CiU amb majoria absoluta, i encara uns altres especulen sobre qui serà el candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona, si un Jordi Hereu afectat de diagonalitis, una Tura amb àmplia experiència a l’ajuntament de Mollet, un Castells que ja ha anunciat que renuncia a presentar-se a les eleccions catalanes o un Mascarell que sembla voler retornar del seu exili daurat a l’empresa privada.
De moment, Ferran Mascarell no descarta optar a ser candidat a l’alcaldia de Barcelona. L’exregidor i exconseller de Cultura no amaga que li agradaria ser alcalde i assegura que sap el que la ciutat necessita per sortir endavant. Tot i que des del seu entorn més pròxim l’animen a donar el pas, ell es fa el ronso. Sap el complicat que és sortir escollit per la cúpula d’un partit i coneix bé el joc de cops baixos que això li suposaria. Mentre desfulla la margarida, treballa a RBA i espera a veure com se resituen les coses, confiant, potser, que siguin els altres els qui el vinguin a buscar.
I de sobte, quan menys se l’esperava, salta a l’arena política un Pasqual Maragall disposat a per saldar vells greuges, interposant-se en l’esperat duel Montilla-Mas del pròxim 28 de novembre.
28-N? Qui ha dit que les consultes a les urnes són incompatibles amb l’esport? Diumenge passat, Turquia feia un referèndum per reformar la constitució. El mateix dia la selecció turca jugava la final del mundial de bàsquet contra els Estats Units i el país sencer celebrava la fi del Ramadà. Això sí, el resultat no va ser ben bé el que el primer ministre Recep Tayyib Erdogan esperava: la nova carta magna del país va ser aprovada; la selecció va perdre.