Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Facebook. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Facebook. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de febrer del 2011

Facebook: la revolta en un click

Publicat a El Periódico del 17 de febrer del 2011

És una reacció recurrent des de fa més d’una dècada. Cada cop que hi ha una mobilització de masses més o menys sobtada, s’atribueix l’èxit de la convocatòria al paper que hi han jugat les noves tecnologies. Ja va passar amb els SMS del pásalo que després de l’11-M conduïrien a la derrota del PP en les generals del 2004, i una cosa semblant es repeteix ara amb la revolució que viu el món àrab.  Facebook, Twitter i Youtube han tingut un paper cabdal en la caiguda de Mubàrak i de Ben Alí. En tots els casos, la reacció dels espectadors distants acostuma a ser la mateixa: ens meravellem i ens sorprenem davant les increïbles possibilitats que ofereixen les noves formes de comunicar-se i perdem de vista el més obvi: que la tecnologia, a més de obnubilar-nos amb dissenys hípersuperfashion, ha de tenir també una utilitat. I la té, és evident. Perquè aviam, ¿de quina altra manera s’havien de comunicar els joves tunisians i egipcis, sinó utilitzant els mitjans més eficaços que tenien al seu abast? ¿Trucant-se per telèfon? ¿Enviant convocatòries per fax o per télex? ¿O potser penjant cartells en els taulons d’anuncis, com es feia en la Xina de Mao?
Internet permet trobar gairebé qualsevol cosa que busquis, tant sigui feina, sexe o amor, fins a algú que et compri una nevera vella, que et vengui un pis o un restaurant per anar a sopar. A partir del 2011, es podrà dir que Internet també serveix per organitzar una revolució.
I de passada l’èxit de les revoltes contradiu aquells que es lamenten que les xarxes socials només provoquen aïllament i unes relacions deshumanitzades. Cert que hi ha gent que té animades converses virtuals amb els seus amics del Facebook i que després no els saluden quan se’ls troben pel carrer. Però aquests dies hem vist que també serveixen per a causes nobles. La imatge de la mare egípcia reconeguent amb els ulls plorosos que els seus fills havien aconseguit el que els pares veien impossible és súmmament reveladora.

dijous, 3 de febrer del 2011

Peluixos i aparells sense fronteres

Publicat a El Periódico del 3 de febrer del 2011
Aquests dies, que estic més temps a casa per culpa d’una cama trencada, puc dedicar més hores de l’habitual a xafardejar pel Facebook i a navegar per internet. És així com he pogut conèixer dues formes ben originals d’esquivar la pertinaç crisi que ens afecta. La primera se la va empescar Daniel Bacho, un jove txec resident a Barcelona. ¿Va vostè just de diners i no sap si l’estiu que ve podrà anar de vacances? Doncs no pateixi, que el seu peluix viatjarà per vostè. L’empresa Barcelona Toy Travels ofereix la possibilitat que la seva estimada (¿mascota?) realitzi una estada de sis dies a la capital catalana amb totes les despeses pagades i visiti la Rambla, la Sagrada Família o la Casa Batlló. Per unes tarifes que oscil·len entre els 50 i els 70 euros, Bacho garanteix als seus clients que rebran correus electrònics del peluix, fotos al costat dels monuments que ha visitat i un petit souvenir de la ciutat. I perquè tots els seus amics estiguin al corrent de les seves aventures, fins i tot tindrà un perfil personal al Facebook.
L’altra iniciativa és menys friqui però no menys sorprenent. L’empresa Electro Recompra, de Sabadell, li garanteix la recompra de l’electrodomèstic que vostè va adquirir fa tres anys abonant-li fins al 100% de l’import que en el seu moment va pagar. ¿Duros a quatre pessetes? No ho sembla. Els televisors, rentadores i neveres recomprats es revenen després en països extracomunitaris en els quals els productes d’importació nous paguen uns elevats aranzels.
¿Crisi? ¿Quina crisi? Per als emprenedors imaginatius, situacions com l’actual ofereixen també grans oportunitats. Tant si mercadegen amb peluixos com amb rentavaixelles.