tag:blogger.com,1999:blog-12645576628887800382024-02-21T03:40:14.369+01:00Gabriel Pernau articlesTwitter @GabrielPernauAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.comBlogger193125tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-78560478156615375092014-03-24T12:48:00.002+01:002014-03-24T13:27:24.888+01:00Fills i néts dels 'altres catalans'<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Reportatge publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Fills-nets-dels-altres-catalans_0_1102689774.html">Ara </a>el 16 de març del 2014<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi7pUA5noGBri9MfsGpS-NBEctZptrBRqCx7s2GVbabEc35dE0q_ezmFZEAyyriMyiWdh-UYLUAQUXFbilimtSDJZxAPfHkXLcUZ0hqiqXbgphCUgAjazbjolCbeHb7jlFDozwSOhJH_ik/s1600/Puertas-Larbi-Badidi-CRISTINA-CALDERER_ARAIMA20140316_0132_40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi7pUA5noGBri9MfsGpS-NBEctZptrBRqCx7s2GVbabEc35dE0q_ezmFZEAyyriMyiWdh-UYLUAQUXFbilimtSDJZxAPfHkXLcUZ0hqiqXbgphCUgAjazbjolCbeHb7jlFDozwSOhJH_ik/s1600/Puertas-Larbi-Badidi-CRISTINA-CALDERER_ARAIMA20140316_0132_40.jpg" height="180" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Foto: Cristina Calderer</span></div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
Les persones amb qui hem parlat per fer aquest reportatge són fills o néts dels<i> altres catalans</i>. Cap ha llegit Paco Candel, però quan els cites el títol del seu llibre, de manera instantània s’hi senten reflectits. “Els altres catalans som nosaltres i ja formem part de Catalunya”, assegura Pablo Aragonés amb naturalitat. Només Larbi Badidi, fill de la immigració més recent, es mostra dubtós: “Em ve al cap la gent que ve de fora i incorpora la cultura catalana com a pròpia, però sense renunciar a la seva”.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
El metro és el cordó umbilical que, amb catorze parades des de la plaça Catalunya, connecta el barri del Fondo (Santa Coloma de Gramenet) amb el centre de Barcelona. El suburbà fa molt més que transportar persones. Amb una freqüència de pas de tres minuts, transporta les il·lusions i els anhels de milers d’homes i dones que, fugint en molts casos de la misèria, un dia van arribar a Catalunya a la recerca d’una vida millor.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
La drogueria d’Alegría Saura (95 anys) és a 200 metres de la parada de Fondo. Per arribar-hi passem per carrers atapeïts de gent i amb desenes de comerços regentats per xinesos. La venerable senyora Saura va arribar al Fondo abans de la guerra, molt abans que existís el metro i que obrissin els basars orientals. La plaça del Rellotge encara no existia ni havien arribat les onades migratòries procedents d’Andalusia. Tot eren canyes, garrofers i vinyes. El seu negoci, obert el 1956, va ser dels primers que van funcionar. “Esteu bojos! -els deien-. Haureu de tancar”. Però malgrat els embats de les successives crisis, que al Fondo es deixen notar de manera especial, la drogueria de la plaça del Rellotge és de les més antigues de Santa Coloma.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
La senyora Alegría no té prou ànims per parlar, així que conversem amb Pablo Aragonés (55 anys), que regenta la seva drogueria. Nascut en un poblet de Còrdova, Aragonés va arribar a Catalunya als 9 anys amb la mare i dues germanes, i als 11 ja treballava. Tres anys més tard, i sempre per contribuir a l’economia domèstica, entrava d’aprenent a la drogueria.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
Per al nouvingut és fonamental la xarxa de suport que troba en el país d’acollida. I en el cas de Pablo Aragonés, orfe de pare, el suport va arribar de la senyora Alegría i el seu marit. “Han estat com uns pares”, reconeix sense embuts.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
Badia del Vallès és un altre d’aquells llocs en els quals, parafrasejant Paco Candel, la ciutat perd el seu nom. És un municipi amb forma de mapa d’Espanya que va ser inaugurat el 1975 pel llavors príncep Joan Carles, com encara recorda el demacrat monòlit, avui pintat amb la bandera republicana, que presideix una de les seves places. Eli Ruiz (34 anys), nascuda a Badia, rememora la trajectòria vital de la seva mare. Originària de Jerez, formava part d’una família de la qual només van sobreviure vuit de setze germans. A casa passaven gana. Així que, el 1968, la mare i la tieta de l’Eli, amb només 12 i 16 anys, van emprendre, totes soles, el llarg camí cap al nord. Quatre anys més tard es casava i el 1979 naixia l’Eli.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
Per a la filla les coses tampoc han resultat fàcils. Criar-se en el municipi més pobre de Catalunya i amb un pare sovint lluny de casa marca una existència. Però ella tenia clar que per tenir un futur havia d’estudiar i, a base de compaginar estudis i feina, va treure’s una carrera universitària. Els records de joventut la porten a una barriada d’ambient andalús on se celebraven llargues revetlles nocturnes a l’aire lliure, on les veïnes deixaven les portes de casa obertes i on els nens de 4 anys corrien lliures pel carrer. “Era molt xulo”, proclama amb la mateixa contundència que afirma la seva catalanitat i el dret dels pobles a autogestionar-se. “Però compte -adverteix-, jo ho entenc d’una manera diferent de Mas. Sóc internacionalista i m’agradaria una Catalunya fora de l’Europa del capital, que fos exemple per als altres pobles d’Espanya”. A l’hora d’acomiadar-se, l’Eli confessarà: “Feia tres o quatre anys que no m’expressava en català. A Badia ningú el parla”.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
<strong class="mce" style="font-size: 15px;">Preservar la memòria</strong></div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
A Nou Barris, Arnaldo Gil i nou persones més van crear, el 1983, l’Arxiu Històric de Roquetes amb l’objectiu de preservar la memòria local. Els diferents barris que conformen l’actual districte barceloní van experimentar un creixement sobtat i caòtic en la segona meitat del segle XX. “Hi havia un problema d’identitat, i molt poca connexió entre la gent que ja vivia aquí i la que acabava d’arribar. Volíem conservar la història del moviment veïnal i les seves lluites per aconseguir coses tan primàries com la pavimentació dels carrers, el transport, la sanitat i l’educació. Pensàvem que perquè la gent s’integrés calia que primer coneguessin la història més pròxima i que estimessin els seus barris. La creació de l’arxiu implicava un desig de transformació de la societat”.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
Gil, fill d’una granadina i un castellonenc, reconeix que, per a ell, castellanoparlant i historiador autodidacte, ha estat un esforç aprendre a parlar i escriure en català. “D’adolescent era la llengua dels rics, de la burgesia. Fins que un dia surts del barri i et sents malament perquè no el parles”. Però, malgrat això, ell i els altres membres de la junta van intentar, des del principi, que totes les publicacions de l’arxiu fossin en català.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
Laura Puertas Gutiérrez (18 anys) és néta d’<i> altres catalans</i>. Asseguda davant d’una coca-cola en un bar de Cornellà, explica que els seus avis van venir de Sòria, València, Almeria i Granada a mitjans del segle XX i que no van patir excessives dificultats. Bé, això és el que diu d’entrada. Unes hores més tard, i després de preguntar a la seva família, es corregeix via WhatsApp. De fet, tampoc ho van tenir tan fàcil: dos van viure en barraques i pensions de Barcelona fins que, poc a poc, es van obrir pas.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
Les històries d’immigració dels seus avis li resulten molt llunyanes, a la Laura, tant com saber qui era Paco Candel. Ella pensa en present, i el present són els estudis d’educació infantil a la Universitat Ramon Llull, feines esporàdiques d’acomodadora al Palau de la Música i assajos setmanals amb els Castellers de Cornellà, una entitat nascuda al municipi del Baix Llobregat en vigílies dels Jocs Olímpics. I a casa es parla català, una llengua que els seus pares, castellanoparlants, es van esforçar a aprendre i transmetre als seus fills.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
La Laura pertany a la tercera generació de les famílies d’origen immigrant, aquella que segons els experts ja s’ha integrat. Li comentem al seu pare, José Puertas, abans que els castellers iniciïn el primer assaig de la temporada en una nau industrial de Cornellà. “Sí -respon irònic-, però potser serà la primera que, per falta de feina, haurà de marxar a treballar a l’estranger!”</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
Larbi Badidi (26 anys) és el cap de colla dels Castellers de Cornellà. El seu nom, marroquí, i el color de la seva pell sorprenen alguns participants en les trobades de castells que s’organitzen arreu de Catalunya. “Si ets de fora, per què fas castells?”, li han preguntat més d’un cop. De petit el Larbi s’enfadava quan li feien aquestes preguntes. Se sentia incomprès i, de vegades, exclòs. Però, a mesura que s’ha fet gran i ha agafat confiança en ell mateix, respon que ho fa perquè li agrada, i no creu que per això hagi de donar explicacions a ningú. “És com preguntar-li a algú de Viladecans per què juga a beisbol, que és un esport americà”.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
Badidi és aficionat a les bicicletes <i>fixies</i>, al Barça i al bàsquet, li agrada el rap i la música de Txarango. La seva imatge de modernitat no li impedeix seguir els costums dels seus pares, com evitar menjar carn de porc o fer el dejuni del Ramadà. ¿Es considera català o marroquí? “Sempre que m’ho pregunten dic que sóc marroquí i quan els dic que vaig néixer a Barcelona em responen: «Llavors ets català». Doncs sí, també. I si em diuen «Llavors ets espanyol», em surt dir que sóc marroquí, català i marroquí. No em considero espanyol i si alguns no fan res per a Catalunya, doncs que no es preocupin: ja ho faig jo”.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
<strong class="mce" style="font-size: 15px;">“Que la terra on va li sigui favorable”</strong></div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
La publicació, el 1964, d’<em class="mce" style="font-size: 15px;"> Els altres catalans </em>va tenir un èxit immediat i en tres setmanes es van exhaurir els 30.000 exemplars que es van posar a la venda. Els lectors del llibre eren, sobretot, catalans de naixement que vivien amb preocupació l’arribada d’immensos contingents humans procedents d’Andalusia, Castella, Extremadura o Galícia. El text de Paco Candel (Cases Altes, País Valencià, 1925 - Barcelona, 2007) els descobria amb tot luxe de detalls com era la vida a la Barcelona dels suburbis i les especials relacions humanes que s’hi teixien. Però, sobretot, donava respostes esperançadores a la gran por de molts catalans: que la immigració dilapidés la identitat, la cultura o la llengua catalanes.</div>
<div class="mce" style="background-color: white; color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 21px; margin-bottom: 25px; padding: 0px;">
Per a satisfacció dels seus lectors, Candel afirmava que l’immigrant “necessita trobar, on va, un poble fet, i que aquest poble no es desfaci”. “El sol fet de venir ja és una possibilitat d’integrar-se”, apuntava. “Aquest home acorralat només desitja una cosa: que la terra on va li sigui favorable, i vol que els seus fills agafin i admetin tot el que hi trobin de bo, fins i tot això que ell, per les seves característiques i el seu encalliment, ja no podrà agafar: l’idioma, els costums, la cultura...”</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-52485916258106311142014-02-06T14:06:00.002+01:002014-02-06T14:06:30.237+01:00Analítica web: del bombardeig indiscriminat a l'atac selectiu<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Reportatge publicat a la revista <a href="http://www.periodistes.org/ca/home/capcalera">Capçalera </a>de gener del 2014<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD5duLP9UNuYm-wArlahu0pPd-_HXNicdHppA3N3-z9tLLEFs7kA28ZxvOFBj6W0ii5htop3-ZWDekNQ3xG248ZOsBTl5HpmWFGpemG69LsdIQK3KZhpwZFvoLJjEl69b_XDYu5PX0yvMW/s1600/foto-dossier-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD5duLP9UNuYm-wArlahu0pPd-_HXNicdHppA3N3-z9tLLEFs7kA28ZxvOFBj6W0ii5htop3-ZWDekNQ3xG248ZOsBTl5HpmWFGpemG69LsdIQK3KZhpwZFvoLJjEl69b_XDYu5PX0yvMW/s1600/foto-dossier-1.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: x-small;">Capçalera</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Qui més qui menys, tots hem tingut una experiència
semblant. Compres un bitllet d'avió per anar a París i les setmanes següents et
fas un fart de veure anuncis de vols a la capital francesa cada cop que entres
a la pàgina web d'un diari o a Facebook. La publicitat s'ha tornat selectiva.
Els anunciants ja no estan disposats a pagar el que sigui per aparèixer al
portal dels diaris més llegits. Amb tot el que saben de nosaltres gràcies a les
<i>cookies</i>, ara ens segueixen el rastre
i, estiguem on estiguem, gairebé poden fer anuncis teledirigits per a cadascú
de nosaltres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Internet ha revolucionat el món de la publicitat.
Abans que s'inventés i popularitzés, les grans marques bombardejaven el conjunt
de la població per donar a conèixer els seus productes a través dels mitjans de
comunicació de masses. Ara, en canvi, saben molt sobre nosaltres i ens vénen a
buscar, estiguem on estiguem. Gràcies a les <i>cookies</i>
que s'emmagatzemen al nostre ordinador cada cop que visitem el portal d'una
marca o d'un diari digital, o gràcies a les dades personals que hem introduït
al donar-nos d'alta a Facebook o Twitter, saben quina edat tenim, on vivim,
quins són els nostres gustos i si estem a punt de comprar un cotxe, un
ordinador o una nevera. D'aquesta manera, les campanyes poden ser molt més
selectives, o segmentades, com diuen els publicistes, i anar directament al
ciutadà que està a punt de gastar-se els diners. És més: saben tant sobre
nosaltres que els darrers anys fins i tot ha sorgit la subhasta de clients en
temps real: l'anunciant que més paga té el privilegi de mostrar el seu anunci a
aquell ciutadà que, pel seu historial de navegació, és més susceptible de
convertir-se en comprador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Les subhastes d'usuaris en temps real -Real Time
Bidding en les seves sigles en anglès- van esclatar als Estats Units el 2010 i
des de llavors s'han expandit al Vell Continent. A França van créixer un 120%
el 2012, i a Espanya, grups editorials com Unidad Editorial, Prisa o Vocento ja
l'utilitzen. Més d'un 15% de la inversió dels anunciants a internet ja es fa
amb aquest sistema.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">El funcionament de la subhasta és, sobre el paper,
senzill. Una persona entra a la capçalera d'un diari digital. En la fracció de
temps que transcorre des del clic fins que la pàgina es visualitza, té lloc un
procés tecnològic extremadament complex. En primer lloc es genera un perfil del
visitant, que, de forma automàtica, s'envia a un banc de dades on es guarden els
retrats robot del tipus de client que sol·liciten els anunciants. Guanya el
concurs qui més diners està disposat a pagar per aquell perfil, de manera que
quan s'obre la pàgina, el navegant té a la seva pantalla la imatge del producte
que, suposadament, estava esperant. Tot ha succeït molt ràpid, en poc més de
300 mil·lisegons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Philipp Furst, director de l'agència de mitjans
Zenith Barcelona, augura un ràpid creixement de les subhastes al nostre país.
Creu que el sistema optimitza la inversió publicitària, perquè els anuncis
s'envien només a persones que poden estar interessades en un producte, tot i
que reconeix que en països on fa més temps que funciona "és discutit per
la privacitat de les dades".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">L'encarregat de servir l'anunci és un AdServer, que
precisament vol dir això, servidor d'anuncis. Aquests servidors han estat també
els responsables de licitar per emportar-se el receptor de l'anunci. Els
servidors permeten als mitjans administrar l'espai del seu portal reservat per
a anuncis, mentre que, també gràcies a ells, els anunciants poden mesurar de
forma exacta i al moment l'impacte que genera una campanya, de manera que poden
corregir el tir sobre la marxa. Per exemple, el fabricant de cotxes pot saber
quantes vegades s'ha col·locat el <i>banner</i>
sobre el seu últim model en cada mitjà, o com s'ha comportat el visitant a
continuació, si ha fet click en l'anunci o no. En el cas que la campanya no
funcioni, es detecta a l'instant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Els servidors d'anuncis són una eina indispensable
per a un tipus de publicitat emergent, tot i que encara minoritari com són les
subhastes. Però també juguen un paper fonamental per al conjunt de publicitat
amb <i>banners</i> que es genera a internet.
Estan connectats a milers, o fins i tot milions, de pàgines web. Envien un
anunci cada cop que un internauta entra en una d'aquestes. És per això que els <i>banners</i> d'un mitjà digital són
canviants. Dues persones que de forma simultània veuen la mateixa pàgina sovint
tenen davant seu anuncis diferents. El servidor ha enviat el missatge que,
segons els requeriments de l'anunciant, millor s'ajusta als seus hàbits de
compra. D'aquesta manera eviten que una àvia de 80 anys vegi l'anunci d'un
cotxe de 40.000 euros, que en principi es creu que no li interessarà, o que un
adolescent en vegi un de roba infantil.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Un criteri perquè l'usuari vegi un anunci i no un
altre pot ser, senzillament, evitar la repetició. El publicista pot haver
programat l'AdServer de manera que cada persona només visualitzi un cop al dia
el mateix anunci. Això sí, la manera de reconèixer a cada usuari és teórica.
Perquè quan ens asseiem darrera la pantalla no ens reconeixen a nosaltres, sinó
l'IP del nostre ordinador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">"L'AdServer ens diu qui ha entrat a la pàgina
web i si ha interactuat, si ha vist tota la peça, si ha anat o no al site de
l'anunciant, les característiques estadistiques de la persona... Però
l'AdServer no ens ho diu tot. Per saber-ne més necessito els estudis
d'audiència que fa ComScore", explica Furst. Des del 2013, ComScore
realitza els estudis d'audència per internet a Espanya. Els 20.000 audímetres
que l'empresa té instal·lats representen una mostra de la societat espanyola
que quasi quadriplica els 4.600 que Kantar Media fa servir per mesurar les
audiències televisives.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Els panells de ComScore mesuren el número d'usuaris
únics que té cada mitjà, la qual cosa determinarà en gran mesura les seves
tarifes publicitàries. Però també permet saber a quantes persones ha arribat
una campanya, on viuen, quina edat tenen, característiques demogràfiques o el
seu poder adquisitiu. Amb tota aquesta informació a l'abast, els anunciants
poden gairebé fer anuncis teledirigits per a cada persona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Els servidors d'anuncis permeten als anunciants circumscriure
una campanya a un territori geogràfic concret, a unes dates determinades o a
franges de població amb unes característiques d'edat o poder adquisitiu. La
màquina que centralitza la informació detecta quants usuaris únics veuen el web
i reparteix els anuncis de totes les agències que hi estan connectades de forma
automàtica. Un cop finalitza la campanya, l'AdServer genera un informe que
detalla tota l'activitat generada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">En la publicitat online els anunciants compren
impressions, és a dir, paguen un tant a l'agència de mitjans pel número de
vegades que es veu el seu <i>banner</i>.
Gràcies a unes etiquetes que poden introduir a l'anunci, poden saber, entre
altres coses, quantes impressions s'han servit, i els informes que proporciona Google
Analytics multipliquen de forma exponencial aquesta informació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">En tot aquest procés, s'ha produït un canvi cabdal: ha
deixat de tenir una importància clau el mitjà en el qual s'insereix un anunci. El
fonamental és arribar al destinatari final, amb independència que visiti un
blog especialitzat o un portal amb una audiència milionària. Cada cop es compra
menys espai en mitjans i més audiències susceptibles d'adquirir un producte determinat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Luciano Langenauer dirigeix l'agència Play With Ads
i és un especialista en publicitat de comportament. La seva agència no compra
espai en suports publicitaris, sinó audiències. "Les <i>cookies</i> rastregen els teus moviments, i això, amb el temps, mostra
els teus habits de navegació o quines webs visites. D'aquesta manera, jo puc
fer una campanya adreçada només a persones que usin una tarja de crèdit de
platí o ampliar el concepte de mestressa de casa. Per vendre un xampú, no cal
només que m'adreci a dones d'entre 25 i 55 anys. Puc dirigir-me a les persones
que els últims mesos han mostrat interès pel tema o han visitat webs de marques
de xampú. És un sistema molt més eficaç. No cal que matem mosques amb trets de
canó; puc fer el mateix amb una feina de franctirador".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Langenauer explica que els sectors que més s'han
interessat per la publicitat de comportament són els del gran consum,
l'automoció, les telecomunicacions i el turisme. La compra de dades encareix el
cost de les campanyes entre un 20 i un 30% però el retorn duplica el d'una
campanya convencional, assegura. I per demostrar la seva eficàcia explica que a
Gran Bretanya ja representa un 30% de la inversió publicitària per internet i a
la resta d'Europa creix a un ritme "vertiginós".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">El director de Play With Ads no veu cap problema de
confidencialitat de dades. "Treballem amb dades anònimes. En cap cas tenim
els usuaris identificats, ni pel seu nom, telèfon, correu electrònic o DNI.
L'únic que sabem d'ells és com es comporten".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Per a Philipp Furst, els avantatges de la publicitat
per internet són indubtables: "Permet anar directament a nínxols de mercat
molt específics, de manera que tens menys pèrdues: s'eviten les impressions que
no serveixen de res". Tot i que també veu un perill en la
supersegmentació: "No sempre vens més, perquè de vegades ens enganyem
sobre qui realment compra els productes".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Tristán Elósegui, expert en marquèting online i
coautor dels llibres <i>El arte de medir</i>
i <i>Analítica web en una semana</i>, creu
que la publicitat online permet a les marques arribar més fàcilment i més
vegades al destinatari final, de manera que és més fàcil que un impacte
publicitari es converteixi en una compra. Com a inconvenients, cita el fet que
els usuaris "han rebut tantíssims impactes que tendeixen a evitar la
publicitat" i que una campanya digital s'ha de combinar amb una inversió
paral·lela en webs, blogs i bons continguts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Sergi Guzmán, director comercial del diari <i>Ara</i>, esmenta el fet que una campanya en
suport digital sigui mesurable i fàcil de seguir propicia que de vegades es
generin unes expectatives massa altes. "Tot i que tens molta informació de
l'usuari, sovint no saps exactament qui hi ha darrera de l'ordinador, i molts
cops no és l'usuari habitual".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">I en aquest nou context, què valoren més els
anunciants a l'hora de decidir col·locar un <i>banner</i>
en un mitjà o un altre, la quantitat de l'audiència o la qualitat? La resposta
de Sergi Guzmán és plena de matisos. "El quantitatiu segueix pesant molt,
en general més que el qualitatiu. Si tens una audiència molt bona i poca
quantitat, això no et dóna res. Ara, en igualdat de condicions, pesa més la
qualitat del lector. Però depèn de quin producte anunciïs. La veritat és que no
pot separar-se una idea de l'altra. Necessites quantitat i qualitat, però si no
tens qualitat, estàs mort".<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-3865954092023668902014-01-27T16:54:00.000+01:002014-01-27T16:55:01.043+01:00El somni català del ministre Jorge Fernández Díaz<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Article publicat al web <a href="http://lamentable.org/?p=14400">La Lamentable</a><br />
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; line-height: 22.99715805053711px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, afirmava, el 1995, que a Catalunya hi havia una convivència exemplar. En contra del que manifestava José María Aznar, llavors a l’oposició, i la cúpula del seu partit, Fernández Díaz deia que només hi havia algunes disfuncions, sobretot pel tema de la llengua. El país era quasi una bassa d’oli, venia a dir. Sí, la política de normalització lingüística generava problemes individuals, reconeixia, però no col·lectius, que “des de fora de Catalunya, sens dubte amb interessos polítics”, s’havien magnificat. Les paraules conciliadores del polític conservador anaven contra la línia de radical enfrontament amb les institucions catalanes que en aquell moment protagonitzava Aleix Vidal-Quadras, a Barcelona i Aznar des de Madrid. <span id="more-14400" style="background-color: transparent; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></span>Nombrosos dirigents populars tenien una percepció errònia del que passava a Catalunya en el tram final de la presidència de Felipe González, mentre que altres directamemt mentien. Després d’haver estat treballant durant un any en barris amb un elevat índex de població d’origen immigrant, la meva percepció era molt diferent, així que em vaig animar a escriure <i style="background-color: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El somni català</i>. No seria jo, sinó setze personalitats rellevants de la vida social i política catalana amb els origens familiars a Castella, Andalusia o Galícia, els qui evidenciarien si aquí hi havia fractura social o no.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; line-height: 22.99715805053711px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<a href="http://lamentable.org/?attachment_id=14410" rel="attachment wp-att-14410" style="background-color: transparent; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: 0px; color: #743399; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><img alt="fotonoticia-20131118130705-500_560x280" class="alignleft size-medium wp-image-14410" src="http://lamentable.org/wp-content/uploads/2014/01/fotonoticia-20131118130705-500_560x280-300x150.jpg" height="150" style="background-color: transparent; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; display: inline; float: left; height: auto; margin: 4px 24px 12px 0px; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: baseline;" width="300" /></a></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; line-height: 22.99715805053711px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Un dels personatges a qui vaig entrevistar va ser Jorge Fernández Díaz. Durant la conversa que vam tenir a la seu del PP català, va explicar com havia conegut Pujol -”un home que sap estar al seu lloc a les dures i a les madures”- amb motiu d’un acte del rei Joan Carles al Liceu, a principis dels anys vuitanta.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; line-height: 22.99715805053711px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Doncs bé, el llibre es va publicar i, per sorpresa del seu autor, Jordi Pujol va començar a elogiar-lo en públic, inclòs el missatge de cap d’any del 1995, amb el propòsit gens dissimulat de lloar la capacitat integradora de Catalunya.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; line-height: 22.99715805053711px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Aznar va guanyar les eleccions del 3 de març del 1996 sense majoria absoluta. Havia de fer un pacte de govern amb els nacionalistes catalans, als qui tant havia dimonitzat els anys anteriors, bascos i canaris. Sabent-se amb la paella pel mànec, Pujol se’n va anar a Madrid molt segur d’ell mateix per entrevistar-se amb el guanyador de les eleccions i amb el llibre sota el braç. Aznar va rebre l’exemplar i, el 21 de març, declarava, en una entrevista a TV3, que parlava català en la intimitat. Finalment, el 4 maig aconseguia el càrrec que tant havia anhelat, nou president del govern espanyol, amb el suport d’aquells a qui tant havia repudiat.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; line-height: 22.99715805053711px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Fernández Díaz va tenir la seva recompensa uns dies més tard. El 14 de maig, Aznar el nomenava secretari d’Estat per a les Administracions Territorials, amb la qual cosa l’home que va haver de desistir d’estudiar diplomàcia per falta d’idiomes i arquitectura per la seva malaptesa amb el dibuix, es convertia en l’encarregat d’entendre’s amb Pujol.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; line-height: 22.99715805053711px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
A partir d’aquest moment, el PP va fer un gir en la seva política respecte a Catalunya. Defenestrava Vidal-Quadras i situava Josep Piqué al davant del partit.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; line-height: 22.99715805053711px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El retorn de Fernández Díaz a la primera línia política va ser fruit d’un seguit de coincidències, però no hi ha dubte que el fill del sots-cap de la Guàrdia Urbana durant més de trenta anys, Eduardo Fernández Ortega, s’havia mostrat hàbil i valent al fer unes declaracions que anaven contra la línia oficial del seu partit. Tot i no haver-se involucrat en política activa fins al 1982, havia demostrat tenir la intuïció i la fusta d’un veritable animal de la política. Gràcies a l’empenta de Pujol, es va situar en primera línia, on, segurament per intercessió de Santa Teresa, continua.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; line-height: 22.99715805053711px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Certament, Jorge Fernández Díaz havia entrat al llibre de manera forçada. El seu perfil no encaixava amb el tipus de persones que buscava per a <i style="background-color: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">El somni català</i>. Volia que fossin fills de la immigració pura i dura, que haguessin nascut a Catalunya o que hi haguessin vingut els primers anys de vida. En la preparació del llibre, havia decidit incloure, entre els setze personatges entrevistats, un polític de cadascuna de les principals forces polítiques que en aquell moment tenien representació al Parlament. En tots els casos havia trobat algú que, venint quasi de la misèria (i en algun cas sense el quasi), havia assolit un lloc rellevant en la política, les lletres, les arts o en una activitat empresarial. Per CiU hi havia Rafael Hinojosa, pel PSC Raimon Martínez Fraile, per Iniciativa per Catalunya Antoni Gutíerrez Díaz, i per ERC Enric Marín.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; line-height: 22.99715805053711px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El cas del PP era una mica diferent. A la cúpula del partit a Catalunya no hi havia en aquell moment el perfil de perdedors predestinats, o triomfadors contra l’adversitat, que jo buscava. La trajectòria de Fernández Díaz i dels altres dirigents del PP català era la dels fills dels vencedors de la guerra. A Can Fernández la roba dels fills grans passava als petits, com en bona part de les famílies de l’època i de petit mai va passar necessitats. És més, a casa es podien permetre el luxe d’emportar-se els deu fills de vacances d’estiu a Valladolid, Navarra, Sant Llorenç de Morunys o Palamós. I els pisos on van viure els aconseguia el seu pare gràcies la intermediació del seu influent amic Miquel Mateu i Pla, primer alcalde de Barcelona y primer president de la Caixa sota el franquisme.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; line-height: 22.99715805053711px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Eduardo Fernández Ortega era falangista i ell, membre de l’Opus Dei, n’ha heretat la tradició conservadora. Quan vaig preguntar Fernández Díaz per la seva activitat política mentre estudiava en una universitat que en aquell moment bullia d’activitat antifranquista, només va recordar dos episodis. Malgrat la seva parquedat, són força il·lustratius: quan intervenia a les assemblees per recriminar als comunistes que defensessin les llibertats democràtiques, i el 1970, quan es va barallar amb un militant comunista. “Li vaig dir <i style="background-color: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">no tires más piedras </i>(a la policia) <i style="background-color: transparent; border: 0px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">que entrarán</i>, i l’altre, que estava completament hist`rric, es va llançar a sobre meu (…). Vam acabar, tots dos, amb la cara feta un mapa. Però després em va venir a demanar perdó i va reconèixer que només li havia demanat que fos prudent”.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; line-height: 22.99715805053711px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Certament, el perfil de Fernández Díaz divergia de les altres persones amb què havia parlat. La història de la seva família no tenia res a veure amb la immigració. El seu pare pertanyia al cos de funcionaris que un dia són en una ciutat i el següent en una altra. I tot i això el vaig entrevistar. Em servia per explicar una altra realitat, sovint ignorada.</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-79625529558733930742013-10-28T18:31:00.001+01:002013-10-28T18:31:43.654+01:00Xangai: gratacels, ambició i còpies<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Xangai-gratacels-ambicio-copies_0_1001899803.html">Ara </a>el 22 de setembre de 2013<br />
<div class="deck entry-summary" style="background-color: white; font-size: 17px; line-height: 22px; margin: 0px 0px 10px; padding: 0px;">
<div style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La icona de la nova Xina combina la veneració per la seva civilització mil·lenària d'antics temples i jardins amb el culte a l'enriquiment ràpid, el treball ininterromput i la megalomania que es veu en els alts edificis i els llums de neó.</span></div>
<div style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">Val més dir-ho d'entrada. Xangai és una ciutat per visitar sense gaires prejudicis i amb ganes de conèixer una cultura molt diferent de la nostra, que combina la veneració per la seva civilització mil·lenària amb el culte a l'enriquiment ràpid, el treball ininterromput i la megalomania. Viatjar a l'emergent estrella oriental pot servir per entendre la preponderància xinesa en el mapa mundial i, de passada, valorar quin és el nostre lloc al món.</span></div>
<div style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">Xangai és, des de fa dues dècades, la icona de la nova Xina. El govern ha invertit ingents quantitats de diners a la megalòpoli situada a la vora del riu Huangpú, en detriment d'una Hong Kong de la qual desconfia pel seu passat colonial. L'ha dotat d'un tren que enllaça el centre amb l'aeroport internacional a 430 quilòmetres per hora, ha construït en pocs anys uns 80 edificis de més de 170 metres -l'any que ve s'inaugurarà el més alt de tots, el Shanghai Center, de 568 metres i 118 plantes-, i hi ha portat esdeveniments de primera fila com l'Exposició Universal del 2010 i competicions esportives, entre elles un gran premi de Fórmula 1 i un torneig Masters de tennis. Tot amb un únic objectiu: que Xangai torni a ser la principal referència de l'Àsia.</span></div>
<div style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">Xangai ja va tenir un període de gran prosperitat entre la segona meitat del XIX i la Segona Guerra Mundial. Després de les guerres de l'opi, les potències internacionals van obligar la Xina a obrir els principals ports del país al trànsit internacional de vaixells i extenses zones de Xangai van convertir-se en concessions sota control occidental. En poc temps va passar de ser una ciutat de pescadors a un centre financer de primera magnitud. La facilitat per fer diners va atraure ciutadans de tot el món. Els triomfadors es vanagloriaven que l'única cosa immoral que es podia fer en aquella urbs efervescent era fracassar.</span></div>
<div style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">La mateixa consigna sembla imperar avui entre els vint milions d'habitants d'aquesta inabastable i ultracompetitiva ciutat. A Xangai manen els diners i tothom sembla tenir pressa. Vista de lluny espanta, però quan t'hi acostes descobreixes també la delicadesa amb què pintors aficionats practiquen cal·ligrafia en taules parades al mig d'un carreró perdut o l'equilibri dels devots de tai-txi que, a primera hora del matí, omplen els parcs.</span></div>
<div style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">La Xangai que atrau el viatger s'arrenglera a les dues vores del Huangpú, una ramificació del riu Yangtzé. En un costat es troba el Bund, l'antic moll sobre el qual inversors de tot el món van erigir, durant l'època colonial, edificis que van esdevenir bancs i hotels d'estil</span><span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;"> </span><i style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">art déco</i><span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;"> </span><span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">o neoclàssic. Els més vistosos són l'Hotel Peace, el Banc de la Xina, l'antic Banc de Hong Kong i Xangai o la Duana, tot i que també paga la pena donar un cop d'ull al Shanghai Pudong Development Bank, antiga seu del Partit Comunista. Va ser en aquesta ciutat on el 1921 es va fundar el partit que des de fa 64 anys governa el país.</span></div>
<div style="padding: 0px;">
<strong style="font-size: 15px; font-style: inherit; line-height: 21.33333396911621px;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El nou i el vell</span></strong></div>
<div style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">Una passejada pel Bund al capvespre permet contemplar l'impressionant barri de gratacels que s'alça a l'altra vora del riu, a la zona de Pudong, on el 2016 està prevista la inauguració d'un parc d'atraccions Disney. L'edifici més singular és la torre de comunicacions o Torre de la Perla Oriental (468 metres), tot i que no es queden enrere la Torre Jin Mao (421 metres, 88 pisos) i el Shanghai World Financial Center (492 metres, 101 pisos), també conegut com</span><span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;"> </span><i style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">l'obrellaunes</i><span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;"> </span><span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">. La seva construcció va resultar polèmica: propietat d'un grup japonès, el primer projecte preveia que en determinades hores del dia el sol encaixés en l'obertura rectangular que hi ha a la part més alta, de tal manera que una gran bandera nipona dominaria el cel de la ciutat. Òbviament, els plànols van ser modificats. Els habitants d'una ciutat que ha estat envaïda dos cops pel Japó van considerar aquell fet d'intolerable provocació.</span></div>
<div style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">Per creuar el Huangpú es pot agafar el psicodèlic transport subterrani que enllaça el Bund amb Pudong: avançar per un túnel amb les parets recobertes de llums de neó és una experiència molt... xinesa. Més convencionals són els transbordadors, que permeten fer el viatge en poca estona. Per a travessies més contemplatives, es pot reservar butaca en algun dels nombrosos creuers que recorren el riu. Fer-ho de nit, quan les façanes dels gratacels s'omplen de llums de neó i d'anuncis de dimensions inimaginables, ens garanteix una tribuna privilegiada per veure un espectacle d'estètica futurista i un punt hortera que no deixa indiferent. Per als que prefereixin fugir de la ciutat, hi ha vaixells que en tres hores arriben a la desembocadura de l'imponent Yangtzé.</span></div>
<div style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">A banda de la Xangai més rutilant i futurista, de nou-ric, la ciutat atresora també algunes restes històriques, com el temple del Buda de Jade, amb estàtues procedents de Birmània, o els jardins Yuyuan. Es van crear durant la dinastia Ming (segle XVI), tot i que han estat restaurats en diverses ocasions. La serenor que transmeten els seus pavellons, estanys i laberints permet fugir del brogit urbà i fer-se una idea de com era la vida durant l'era imperial.</span></div>
<div style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">Són també recomanables les visites al temple budista de Jingan, amb una estàtua de Buda i una campana de coure de sis metres, així com al temple pagoda de Longhua (segle III), el complex religiós més antic de la ciutat. També és interessant el Museu de Xangai, que és a la gegantina Plaça del Poble, urbanitzada en el solar que ocupava l'elitista hipòdrom de l'època colonial. És d'entrada gratuïta i ofereix un ampli recorregut per tota la història de la Xina a través de 120.000 objectes d'ús comú, joies, mobles, pintures, segells, cal·ligrafia, ceràmica i altres mostres d'art popular.</span></div>
<div style="padding: 0px;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px;">Una visita a Xangai seria incompleta sense endinsar-se en la infinita oferta comercial que acumula la ciutat més dinàmica i cosmopolita de la Xina. En els seus centres comercials, botigues (les de Nanjing Road són les de més renom), mercats i parades ambulants s'hi pot trobar quasi de tot qualsevol dia de la setmana. Des de roba i ginys electrònics de primeres marques internacionals fins a mercaderies de procedència dubtosa, com vambes Pima o Numa, rellotges Owega, bosses Girgio Armwni, xandalls Adadis, esclops Corcs, auriculars Sonia, whisky Red Labial i cervesa Heimekem.</span></div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-19759431010068785312013-09-27T17:23:00.001+02:002013-09-27T17:23:48.140+02:00Atenes: Zeus, peix i retsina<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/societat/Atenes-Zeus-peix-retsina_0_997700224.html">Ara </a>el 22 de setembre del 2013<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjasPDHWsObWJj3lfLqZmBpilmt6ViMpWUJDPH9eKvpJiAv7lbWjQ2GPwLtqIA7WeDOJkMEWEiKCpW8JeebqYgkkBDsy-JfP-ZukFpV6rT6QF3IgLOFVEBmaCsOhRJas-tZPllvDXMMuUKN/s1600/que-veure-al-del-Museu_ARAIMA20130922_0002_12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjasPDHWsObWJj3lfLqZmBpilmt6ViMpWUJDPH9eKvpJiAv7lbWjQ2GPwLtqIA7WeDOJkMEWEiKCpW8JeebqYgkkBDsy-JfP-ZukFpV6rT6QF3IgLOFVEBmaCsOhRJas-tZPllvDXMMuUKN/s320/que-veure-al-del-Museu_ARAIMA20130922_0002_12.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">La plaça Monastiraki (/foto: Antonio Fajardo)</span></div>
<div class="deck entry-summary" style="background-color: white; font-size: 17px; line-height: 21.81818199157715px; margin: 0px 0px 10px; padding: 0px;">
<div style="padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La capital grega s'ha de recórrer sense presses i assumint que és impossible veure-ho tot. El millor és combinar les visites del seu passat extraordinari amb la descoberta dels molts al·licients que ofereix la vida al carrer, la seva gent i la seva gastronomia</span></div>
<div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Igual que Roma, Atenes és una destinació imprescindible per conèixer els orígens d'Europa i de la cultura occidental. Però les dues ciutats comparteixen el mateix risc: que el fet de deixar-se portar pel seu passat i els centenars de monuments que acumulen es converteixi en una experiència demolidora. Pot passar que de tant veure meravelles artístiques et quedis sense viure la ciutat i gaudir dels petits i grans al·licients que té qualsevol viatge, dels menjars i de la vida al carrer, de la gent que et trobes i de la que t'acompanya.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Havent assumit que resulta impossible visitar-ho tot, el viatger es veu en l'obligació d'organitzar-se i fixar prioritats, decidir quant temps dedicarà a activitats culturals i quant a deixar-se portar. Si ens fixem en els monuments, el primer referent és, sens dubte, l'Acròpoli. Millor visitar-la al matí ben d'hora, abans que els autocars comencin a desembarcar damunt del turó centenars de turistes i que el sol inclement de la capital grega ens escalfi massa el cap.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">L'anomenada Roca Sagrada demana el seu temps per poder veure amb tranquil·litat l'imponent Partenó, dedicat a la deessa Atenea, la protectora d'Atenes; l'Erecteion i la seva tribuna de les Cariàtides (les sis columnes amb forma de dona són còpies: les originals són al Museu de l'Acròpoli i al Museu Britànic); el Teatre de Dionís i l'Odeó d'Herodes Àtic. Abans de baixar a la ciutat paga la pena passar pel renovat Museu de l'Acròpoli, inaugurat el 2009.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La segona parada és l'Àgora antiga (també hi ha la romana). L'antic centre de la vida ciutadana, religiosa i administrativa de l'Atenes clàssica era el lloc on els atenencs es reunien per parlar i comerciar, el lloc on Sòcrates va parlar de filosofia i on sant Pau va pregonar les bondats del cristianisme. Avui s'hi pot veure la Via Panatenaica i el temple d'Hefest, construït en marbre i un dels més ben conservats de l'antiguitat.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Molt a prop també de la icònica Acròpoli hi ha el magnífic temple de Zeus. Va ser el més gran de Grècia i la seva construcció es va allargar gairebé 700 anys. Aristòtil el va citar com a exemple de com les tiranies utilitzen les grans obres d'estat per distreure l'atenció del poble i aconseguir que sigui dòcil i submís.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La quarta parada és l'estadi Panathinaiko, construït el 1895 per ser la seu dels primers Jocs Olímpics de l'era moderna sobre el mateix emplaçament on hi havia el recinte atlètic que acollia els Jocs Olímpics clàssics.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Per a una estada curta a Atenes, la cinquena visita inexcusable passa pel Museu Arqueològic Nacional. El seu fons, format per més de 20.000 objectes, constitueix la col·lecció d'objectes de l'Antiga Grècia més rica que hi ha al món. El visitant té l'oportunitat de veure peces úniques, com la màscara funerària d'Agamèmnon, trobada pel cèlebre arqueòleg Heinrich Schliemann a Micenes, una estàtua de Zeus, escultures de Tebes corresponents al període arcaic i pintures al fresc de l'illa de Santorini, però també altres de neolítiques o del període de dominació romana.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Places i tavernes</span></strong></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Satisfetes les ganes de veure pedres, els costeruts carrerons del barri de Plaka són el millor lloc per passejar, veure botigues d'espècies, antiguitats, souvenirs i llibres de segona mà, voltar pel seu mercat ambulant o menjar en qualsevol de les seves nombroses tavernes.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El seu traçat laberíntic data del període otomà i a la part més alta hi ha el pintoresc Anafiótika, un nucli de casetes blanques amb flors a les finestres construït per immigrants arribats de l'illa d'Anafi, al mar Egeu. També a la falda de l'Acròpoli, la plaça Monastiraki i els seus voltants es converteixen cada diumenge en uns acolorits encants, plens de quincalla, trastos vells i, també, alguna petita troballa.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">De nou al centre, podem passar per la recurrent plaça Syntagma i assistir al canvi de guàrdia que, si les manifestacions no ho impedeixen, es du a terme cada dia a les hores en punt, i els diumenges, de manera solemne, davant de la tomba al soldat desconegut i molt a prop del Parlament. Dins del caòtic traçat d'una ciutat que ha crescut a batzegades i de manera anàrquica, l'altra plaça de referència és Omonia, no perquè tingui grans al·licients, sinó perquè, vagis on vagis, en un moment o altre acabes passant-hi i perquè als seus voltants hi ha nombrosos hotels.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Si el que interessa és allunyar-se una estona de l'intens brogit del centre i gaudir d'uns instants de tranquil·litat, res millor que pujar a alguns dels nombrosos turons que, Acròpoli a part, hi ha dins de la ciutat. Filopapo ofereix les millors vistes del Partenó, tot i que el supera en renom, alçada i accessibilitat, gràcies al funicular, el de Licabeto. Tant en l'un com en l'altre, millor anar-hi al capvespre. Podreu contemplar la posta de sol i, si la contaminació -un dels mals endèmics de la capital grega- no ho impedeix, podreu veure fins i tot el mar.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">A l'hora de menjar, Plaka, Monastiraki i els voltants del mercat central tenen una àmplia diversitat de tavernes. La carta d'aquests establiments és poc extensa, però sol incloure quatre o cinc entrants i quatre o cinc plats principals, generalment elaborats amb producte fresc, que es poden acompanyar amb una bona ampolla de retsina, un vi blanc amb gust de resina que s'ha elaborat durant més de 2.000 anys. Els preus de les tavernes acostumen a estar bé. El problema per al turista és que, tal com passa a Espanya amb la paella, sovint costa anar més enllà de la recurrent mussaca.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Els nombrosos cafès, amb les terrasses plenes de cadires, conviden a seure per veure passar la gent, com fan els grecs, durant hores. Això sí, cal saber que el cafè grec és igual que el cafè turc, fortíssim i sense filtrar. Un consell: ni per casualitat se us acudeixi demanar un cafè turc, no fos cas que en esmentar els antics dominadors del país us fessin fora del local.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Per acabar el viatge, és molt recomanable fer una escapada al Pireu. A causa de l'intens trànsit marítim amb les illes gregues, el seu port és un dels més importants de la Mediterrània. Tenim dues opcions: quedar-nos contemplant els vaixells que van i vénen abans d'anar a menjar peix en un dels seus restaurants, o córrer a comprar un bitllet de ferri perquè ens portin a les properes illes d'Hidra, Poros i Egina, i així fer un tastet de la irresistible Grècia insular.</span></div>
<div style="color: #525252; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20.909090042114258px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-58182042560929362672013-09-03T09:51:00.000+02:002013-09-03T09:51:15.118+02:00La pàtria del Porto<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Reportatge publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/patria-del-porto_0_976702321.html">Ara</a> el 18 d'agost del 2013<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOn8qO9Xki0rli82VfnxyJAh4nik0L1Isoa4FyVA4NGRv_7Wd2pKLZ32T5cLgTKtT-wJoxusfIjvAmYtbn5P-KGcZ7sDV6IjZXQQ2Vxwm1W3MsCKAepeJHiKkpxrXibGvu_8mK9IlF5UWJ/s1600/Porto_ARAIMA20130818_0001_12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOn8qO9Xki0rli82VfnxyJAh4nik0L1Isoa4FyVA4NGRv_7Wd2pKLZ32T5cLgTKtT-wJoxusfIjvAmYtbn5P-KGcZ7sDV6IjZXQQ2Vxwm1W3MsCKAepeJHiKkpxrXibGvu_8mK9IlF5UWJ/s320/Porto_ARAIMA20130818_0001_12.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Situada a la
desembocadura del Douro, la segona ciutat portuguesa ho deu tot al riu. Amb una
població acollidora, una gastronomia i un vi excel·lents i un bon equilibri
entre les visites culturals i les activitats d'oci, és un lloc ideal per fer-hi
una escapada<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Quan sortim de casa,
els catalans tenim una persistent tendència a viatjar cap al "nord
enllà" que esmentava Espriu, en direcció a França, o en direcció a l'est,
per retrobar-nos amb els nostres orígens mediterranis. Ens costa més
desplaçar-nos cap a ponent i creuar els Monegres i el nord de Castella. I això
que hi ha molt a veure, més enllà de Saragossa. Si ens desplacem en cotxe,
seguir el curs del riu Duero és una experiència gratificant. A partir de
Burgos, gaudirem d'un paisatge plaent, resseguint una vall de pendent suau a la
vora de la qual creixen les vinyes amb què s'elaboren alguns dels millors vins
de la Península.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Passat Zamora, el riu
abandona la Meseta i, de manera abrupta, entra a Portugal. El Duero es
converteix en el Douro, o riu d'or, per les pedretes daurades que s'hi
trobaven, tot i que per extensió també podria ser per la prosperitat que durant
segles va aportar al nord del país del fado. Fins que, després de 900
quilòmetres de recorregut, arriba a Porto i fon les seves aigües amb les de
l'Atlàntic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">A Porto, el motor
econòmic del nord de Portugal, el Douro és omnipresent. Com si fossin
terrasses, els barris de la ciutat s'esglaonen al llarg dels turons que
s'aixequen al marge dret del serpentejant i cabalós riu. A la riba oposada, ja
en el municipi de Vila Nova de Gaia, s'alineen alguns dels cellers de vi amb
més fama del país. I unint les dues vores, una successió de ponts, el més famós
dels quals, el Lluís I, és obra de Théophile Seyrig, soci de Gustave Eiffel.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Vi fermentat amb brandi<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">La ciutat ho deu tot al
riu. El seu nom ( o porto , el port) recorda la importància que el Douro va
tenir en el desenvolupament de la zona, mentre que el seu nom antic (Porto
Cale) va servir per batejar tot un país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Porto era el punt de
sortida cap al Nou Món de l'oli, el blat, la fruita seca i el raïm que es
produïen riu amunt, a l'Alto Douro. Va ser sobretot a partir del 1678 que la
marca Porto es va fer internacional. La guerra entre el Regne Unit i França va
privar les taules britàniques de vins de les Gàl·lies. Fins que, a la recerca
de nous proveïdors, els comerciants anglesos van descobrir els portuguesos. En
comprovar que els caldos convencionals suportaven malament el transport en
vaixell, van adoptar una tècnica que ja s'emprava en un monestir de l'Alto
Douro: afegir-hi brandi durant el procés de fermentació. Així aconseguien una
beguda amb més alcohol, més dolça i que conservava millor el gust de la fruita.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">La ciutat és un destí
ideal per a una escapada de cap de setmana. Té unes dimensions abastables,
ofereix un bon equilibri entre visites culturals obligades i activitats més
prosaiques, la seva gastronomia és excel·lent i té una població local
especialment acollidora i disposada a donar un cop de mà al foraster.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Entre els llocs que no
ens hem de perdre figuren la Torre dels Clergues, d'estil barroc, 76 metres
d'alçada i amb un carilló amb 49 campanes que és un gust sentir; o la catedral,
amb un bonic claustre gòtic decorat amb rajola que representa escenes
religioses i una església romànica i austera el cos de la qual se sosté sobre
unes columnes imponents. Si ens agraden els estils més recarregats, l'interior
de l'església de Sant Francesc satisfarà els nostres anhels. Es diu que per
decorar-la es van fer servir 300 quilos de pols d'or. És tan ostentosa que, per
no ferir susceptibilitats, fa uns anys es va tancar al culte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Harry Potter i Antoni
Gaudí<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">L'obra civil té també
edificis remarcables, com la senyorial estació de San Bento. Les parets del
vestíbul estan recobertes amb més de 20.000 rajoles que resumeixen la història
de Portugal. Molt a prop hi ha la seu de l'antigament pròspera Borsa de Porto.
Per fer-se una idea de riqueses passades, res millor que recórrer les seves
sales -la Daurada, la de les Assemblees Generals i l'Àrab, inspirada en
l'Alhambra de Granada- en una visita guiada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Els amants dels llibres
tenen una cita inexcusable a la llibreria Lello e Irmão, una de les més
boniques del món. És un establiment centenari ubicat en un edifici amb façana
modernista, però el que no té preu és la voluptuosa escala interior de fusta:
ha aparegut en algunes pel·lícules de Harry Potter i de ben segur que Antoni Gaudí
n'hauria signat amb molt de gust l'autoria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">A l'hora de conèixer
gent i saber com mengen, toca acostar-se a un mercat. Per fora, el Mercado do
Bolhão (1914) sembla uns grans magatzems d'estil clàssic. Les aparences
enganyen. El decadent i grandiós edifici amaga un mercat central ple
d'activitat comercial entre parades de bacallà, fruita, verdura, flors i carn
que donen a un gran pati central.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">És evident que a Porto
no tot és decadència i decrepitud. El fet de ser, juntament amb Rotterdam,
Capital de la Cultura Europea l'any 2001 va deixar a la ciutat una excel·lent
sala de concerts. La sòbria i blanca Casa de la Música projectada per
l'arquitecte holandès Rem Koolhaas és una de les sales amb millor qualitat
acústica del món. Això sí, l'edifici es va acabar quatre anys més tard del que
estava previst.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Per anar fent boca
abans de dinar, el més apropiat pot ser fer un volt en les embarcacions
tradicionals que solquen el Douro o bé visitar algun dels cellers de Vila Nova
de Gaia que elaboren vins amb raïm procedent de l'Alto Douro. Les que tenen més
fama són Ramos Pinto, Calem i Ferreira, per bé que la més popular és Sandeman
gràcies a l'icònic logotip de l'home enfundat en una capa negra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">La visita als cellers
acostuma a ser de pagament i finalitza amb la degustació de dues copes de les
varietats de Porto més reconegudes: tawny, ruby o white.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">A l'hora d'entaular-se,
podem triar alguns plats tradicionals, com les tripas à moda do Porto (una mena
de fabada), el bacalhau à Gomes de Sá o alguna de les nombroses sopes que
proposen els restaurants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Per a un àpat més
lleuger podem optar per una francesinha , un complet entrepà de carn recobert
de formatge gratinat i salsa picant. I, de postres, unes natas . Les racions
són abundants, així que val més no entusiasmar-se o bé decantar-se per les
mitges racions. I tenir en compte que els aperitius que molts establiments
serveixen sense que els demanis són de pagament.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Un lloc tradicional per
anar a prendre una copa de porto era Solar do Vinho do Porto, un local que
disposava d'una carta amb centenars de varietats. La seva situació, dalt d'un
turó, permetia als clients gaudir d'unes vistes memorables sobre el Douro.
Lamentablement, va tancar fa cosa d'un any. La crisi no perdona, a tot Portugal
ho saben bé, i ni tan sols els emblemes perviuen.<o:p></o:p></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-30744123440081352012013-08-09T11:27:00.002+02:002013-08-09T11:27:59.788+02:00Samarcanda, cruïlla de cultures<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Reportatge publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Samarcanda-cruilla-cultures_0_964103582.html">Ara </a>el 28 de juliol del 2013<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdT8F5lVlXkwRi6OF5bQCiKsX3EDZRxLXXC9x_x8j3qG8B14GLsXPg17iJt9RXqnBOv74ttqpjffZjTFdJcxYT6j0kPPVj9bpqP6AM_zoyMW4pmA5wfstfQciDKWpmkYvLAaMG5TR4fJbF/s1600/Samarcanda-que-del-Tamerla-pels_ARAIMA20130728_0001_12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdT8F5lVlXkwRi6OF5bQCiKsX3EDZRxLXXC9x_x8j3qG8B14GLsXPg17iJt9RXqnBOv74ttqpjffZjTFdJcxYT6j0kPPVj9bpqP6AM_zoyMW4pmA5wfstfQciDKWpmkYvLAaMG5TR4fJbF/s320/Samarcanda-que-del-Tamerla-pels_ARAIMA20130728_0001_12.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">La plaça del Registan (foto: <span style="background-color: white; color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 15.199999809265137px; text-transform: uppercase;">STEVE EVANS DAVID STANLEYDALBERA DALBERA FAQSI PINIGIN)</span></span></div>
<div class="deck entry-summary" style="background-color: white; font-size: 17px; line-height: 21.600000381469727px; margin: 0px 0px 10px; padding: 0px;">
<div style="padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La segona ciutat de l'Uzbekistan, l'enclavament mític on s'aturaven totes les caravanes de la Ruta de la Seda, té una zona moderna anodina i d'estil estalinista. Els monuments es concentren a la meravellosa plaça del Registan, situada a la ciutat històrica.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Samarcanda és un d'aquells destins mítics que fan volar la imaginació del viatger. A l'Edat Mitjana va ser un punt neuràlgic de la Ruta de la Seda, una cruïlla de camins que conduïen cap a l'Àsia i Europa, una de les ciutats més riques i més grans del món. En el moment de màxim apogeu hi vivien 400.000 persones, si fa no fa la mateixa població que té ara. Molts dels monuments esplèndids que va fer construir Tamerlà, el seu principal governant, segueixen dempeus al cor de l'Àsia Central, a milers de quilòmetres de distància del mar més proper, per a gaudi dels visitants que aconsegueixen arribar-hi cada any.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Aïllada de la resta del món per deserts inhòspits i impressionants carenes muntanyoses, la prosperitat de Samarcanda resultaria inexplicable si no hagués existit la Ruta de la Seda. Bé, de fet, hauríem de parlar de rutes, perquè hi havia diversos itineraris que connectaven la Xina, Pèrsia i l'Índia amb Occident. Per sort per als seus habitants, tots els camins que recorrien les preuades mercaderies confluïen en aquesta ciutat.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Samarcanda es va convertir en el principal centre d'intercanvi de les sedes i porcellanes que arribaven d'Orient. Lloc de descans per a les caravanes després de mesos de travessia per un medi inhòspit, els seus caravanserralls eren refugis segurs contra els bandolers que assetjaven els comerciants en terreny obert. Gràcies a la seva situació estratègica, la ciutat va esdevenir un <i>melting pot </i>de cultures. Havia estat fundada pels perses al segle VII aC, i va ser successivament envaïda pels grecs d'Alexandre el Gran, pels turcs (segle VI), pels àrabs (segle VIII), pels mongols (Genguis Khan la va destruir el 1220), pels uzbeks (segle XV) i pels russos (segle XIX).</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Estil estalinista</span></strong></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Marco Polo, que va passar més al sud, no va tenir ocasió de visitar-la. El primer testimoni europeu de la seva opulència va ser, un segle més tard, un ambaixador del rei castellà Enric III. Ruy González de Clavijo va conèixer de primera mà l'imperi creat per Tamerlà, que abastava des de Turquia fins a l'Índia, i ens va deixar un impressionant llegat escrit de la seva experiència al llibre <i>Embajada a Tamorlán</i> .</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La Samarcanda actual és la segona urbs de l'Uzbekistan i té dues zones clarament diferenciades. La moderna va ser construïda pels russos a partir del 1868, amb grans i anodines avingudes a l'estil estalinista, cases de fusta i esglésies ortodoxes amb cúpules daurades. A l'est hi ha la ciutat històrica, declarada, el 2001, Patrimoni de la Humanitat.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La Unesco va reconèixer el paper decisiu que Samarcanda va jugar en el desenvolupament d'un estil arquitectònic que, de Pèrsia a Istanbul, tindria una gran influència en el món musulmà, i que descendents de Tamerlà culminarien, el 1654, amb la construcció del Taj Mahal indi.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La pràctica totalitat dels monuments de Samarcanda són a la ciutat històrica. És cert que la zona de carrerons resulta una mica decebedora. Els murs que envolten les cases no deixen entreveure la riquesa de l'interior. Com a bons musulmans, els uzbeks són gelosos de la seva intimitat.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La gran meravella de Samarcanda és el Registan, una immensa plaça en forma de quadre emmarcada, per tres dels seus quatre costats, per edificis de primera magnitud: les madrasses -escoles coràniques- d'Ulug Beg (1420), Sherdar (1636) -amb l'entrada presidida per uns tigres rugents- i Tilla Kari (1660). L'alçària dels seus minarets, les ceràmiques que decoren façanes i cúpules, i la simetria de les tres peces realcen la majestuositat del conjunt.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La tomba del Tamerlà</span></strong></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La mesquita Bibi Khanum és una altra visita indefugible. Va ser construïda per la dona de Tamerlà a les portes de la ciutat mentre el seu marit estava en plena campanya militar. Segons la llegenda, l'arquitecte encarregat de les obres es va enamorar de l'esposa de l'emperador i va amenaçar de deixar la construcció a mitges si no li feia un petó.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Tot i que només es conserva una part de l'edifici original, la mesquita encara impressiona per la seva magnitud. Té una porta d'entrada de 35 metres d'alt i profusió de rajola de color turquesa. El seu aspecte actual és fruit de la reconstrucció realitzada pel govern de l'Uzbekistan els últims vint anys. En canvi, altres monuments de Samarcanda van ser rehabilitats per Lenin en l'era soviètica.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Al complex Gur-i-Amir hi està enterrat el temible Tamerlà, dins d'un mausoleu de forma octogonal que cada any visiten centenars de milers d'uzbeks. I al nord-est de la ciutat hi ha la necròpoli Shah-i-Zinda, on està enterrat un nebot de Mahoma que va morir decapitat en mans d'infidels mentre feia l'oració. Allà reposen les restes de nombrosos membres de la dinastia timúrida, a la qual pertanyia Tamerlà.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Un dels llocs més singulars de Samarcanda és l'observatori d'Ulug Beg. Era nét de Tamerlà i, amb el sextant de vint metres de llarg que es va fer construir el 1420, va situar la posició d'un miler d'estrelles en un treball que no seria conegut a Europa fins dos segles més tard. Més home de ciència que governant, Ulug Beg va ser mort pel seu fill quan només tenia 40 anys. Havia proclamat que la religió s'acaba allà on comença el coneixement.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Als afores de Samarcanda hi ha les ruïnes de la primera ciutat, allà on, al segle VII aC, va començar tot. Afrasiab va ser una de les capitals més importants de l'antiga Pèrsia i, suposadament, el lloc on està enterrat el profeta Daniel. Només s'ha excavat una ínfima part de l'extensió que va arribar a ocupar, així que el seu museu és de visita obligada per fer-se una idea de la seva importància.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 20.799999237060547px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">L'estada no serà completa sense una passejada pel basar, per contemplar les parades dels venedors d'espècies o de pasta seca, per practicar l'art del regateig amb els venedors de catifes, per contemplar el primitiu espectacle de circ que ofereixen uns artistes itinerants o per menjar les broquetes (<i> xaixlic</i> ) i altres delícies que ofereixen els venedors ambulants. En antics caravanserralls es poden comprar productes d'artesania (barrets típics, capsetes de paper maixé decorades amb miniatures, sedes a preus rebentats...). I a l'hora de prendre un te, res com una <i>txai khana,</i> ajaguts en uns coixins al damunt d'una tarima de fusta a la manera oriental.</span></div>
<div style="color: #666666; font-family: 'Soho W01 Regular', Georgia, Times, serif; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-80948306896786387622013-06-24T16:25:00.000+02:002013-06-24T16:25:11.205+02:00Sydney, la ciutat més feliç del món<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/ciutat-mes-felic-del-mon_0_943105681.html">Ara </a>el 23 de juny del 2013<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8cWb-ZQOtDBvA4Mtqxkl7zUShNG4dOB4oywMPuQ3jKFY3VnMZmxxqrDi1-N0xjQnuYDVSUdl5JYK1-bDObFdvsAmx7KjFArHyZy_RJ0H9eVzh-rbBySzS7zlhg7XCsR_KbadA4cQc0AUJ/s1600/Sydney-al-mes-del-que_ARAIMA20130623_0011_10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8cWb-ZQOtDBvA4Mtqxkl7zUShNG4dOB4oywMPuQ3jKFY3VnMZmxxqrDi1-N0xjQnuYDVSUdl5JYK1-bDObFdvsAmx7KjFArHyZy_RJ0H9eVzh-rbBySzS7zlhg7XCsR_KbadA4cQc0AUJ/s320/Sydney-al-mes-del-que_ARAIMA20130623_0011_10.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Platja de Bondi (foto: Cristina D.C.)</span></div>
<div class="deck entry-summary" style="background-color: white; font-size: 17px; line-height: 22px; margin: 0px 0px 10px; padding: 0px;">
<div style="padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Fundada famés de dos segles per enviar-hi els presos britànics, Sydney és avui una de les ciutats més multiculturals del planeta i una de les que té més qualitat de vida. Ofereix al visitant més activitats que monuments, i espais naturals esplèndids.</span></div>
<div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Sydney és una ciutat oberta al mar i de cels blaus amb un envejable equilibri entre espai urbà i natura. Els seus habitants gaudeixen d'un clima temperat semblant al de Barcelona i, amb un nivell de renda superior al de la capital catalana, són uns mestres a aprofitar el temps lliure cada dia a partir de les sis de la tarda, quan acaben de treballar i els comerços tanquen les portes. Amb raó els australians són, per tercer any consecutiu, els ciutadans més feliços del món, segons una enquesta de l'OCDE. I segons l'índex de desenvolupament humà que elabora l'ONU, el seu país és el segon millor del món on viure, només per darrere de Noruega.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La ciutat s'estén al voltant de l'esplèndida badia de Jackson. A la riba sud hi ha el pont de ferro, que des del 1832 creua el port i la blanca Opera House, que, amb una coberta amb forma de veles, homenatja els fundadors de l'urbs, arribats a finals del segle XVIII del Vell Continent.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Encara avui, l'emblemàtic edifici de l'òpera és testimoni d'una de les grans aficions dels <i>sydneysiders</i> (els habitants de Sidney), la vela. Cada 26 de desembre, en ple estiu austral, les aigües de la badia s'omplen amb centenars d'embarcacions de totes les mides per seguir en directe un dels esdeveniments més celebrats de l'any, la sortida de la regata Sydney-Hobart.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Els habitants de Sydney són uns apassionats de l'esport. A qualsevol hora del dia, pels seus carrers i parcs immensos es veuen homes i dones de qualsevol edat i condició anant amb bicicleta o corrent, i fins i tot al metro és habitual trobar-se amb grups de nois que es dirigeixen cap a alguna de les cinquanta platges que hi ha repartides pels voltants amb les seves planxes de surf sota el braç.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La ciutat respira qualitat de vida. Els treballadors de les empreses solen fer horari continuat i, quan acaben les seves obligacions laborals, s'entreguen amb passió a les seves aficions incomptables i conquereixen els espais públics, les terrasses i els locals de restauració. Això sí, la ciutat no és precisament barata. Un bitllet senzill de metro o autobús costa l'equivalent a tres euros, un cafè dos i mig, una cervesa prop de quatre i un sopar normalet entre 25 i 30.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Tot i ser majoritàriament de procedència britànica i irlandesa, els australians són curiosos, hedonistes, xerraires i extrovertits. I grans bevedors de cervesa, també. Però gaudeixen de la vida a l'aire lliure i tenen ganes de conèixer a qui acaba d'arribar de la vella Europa, on tenen les seves arrels culturals. Són anglosaxons, sí, però anglosaxons llatins.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Centre de reclusió de convictes</span></strong></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La ciutat va ser fundada el 1788 com a centre de reclusió de convictes provinents del Regne Unit. Obligats a treballar, aquells presoners van construir els primers camins, ponts i edificis públics de l'assentament. Durant el segle XIX, Sydney es va expandir gràcies a la massiva arribada de colons britànics. Es va convertir en la primera ciutat d'Austràlia i en el port de desembarcament de nous contingents de presos, morts de gana i buscavides que, després d'una llarga i perillosa singladura, arribaven amb l'anhel de fer-se rics amb l'or que esperaven trobar a l'interior del continent.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">A principis del segle XX, la conurbació ja superava el milió d'habitants. En paral·lel, la població aborigen havia passat d'unes 8.000 persones a uns pocs centenars a causa dels brots de verola importats d'ultramar i de les matances protagonitzades per l'home blanc.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Avui, Sydney és una de les ciutats més multiculturals del planeta. Un terç dels seus habitants són nascuts al Regne Unit, la Xina, Nova Zelanda, el Vietnam, el Líban, l'Índia, Itàlia i les Filipines. La xifra de persones provinents de Malta és tan alta que durant un temps es va dir que hi havia més maltesos a Austràlia que a la petita illa mediterrània.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Tot i que té 3,6 milions d'habitants, el centre urbà és relativament petit, el centre de negocis i poc més. La resta de la ciutat és una successió d'urbanitzacions disperses i de parcs urbans, com el Jardí Botànic, de trenta hectàrees, Hyde Park i el Centennial Park.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Per a viatgers poc urbanites</span></strong></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">A més de l'Opera House, Sydney té altres edificis emblemàtics al barri de The Rocks, el més antic, o la torre de comunicacions de 260 metres d'alçada que domina el districte financer, i des de la qual es pot veure una espectacular panoràmica de la badia de Jackson, les llunyanes Blue Mountains i la immensitat de l'oceà Pacífic. També val la pena agafar un dels nombrosos ferris que creuen la badia i visitar el zoo Taronga per conèixer de primera mà la fauna autòctona -cangurs, coales, uombats...-. O descobrir els escenaris dels Jocs Olímpics del 2000.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Però no ens enganyem: Sydney és una destinació per a viatgers poc urbanites. Amb poc més de dos segles d'història, la ciutat ofereix al visitant europeu moltes més activitats per fer que no pas monuments per veure. És una ciutat per anar en bici, aprendre a fer surf a la glamurosa platja de Bondi o immersió, passejar pels penya-segats, veure un partit de rugbi o de futbol australià, gaudir de la nit o d'una bonica posta de sol al seu espectacular port natural. I, per descomptat, és la porta d'entrada de tot un continent.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">A Sydney, els amants de la natura tenen l'oportunitat de reconciliar-se amb les grans metròpolis. Dins dels límits metropolitans hi ha quatre parcs nacionals. El més accessible és el Harbour National Park, el parc nacional del port. Més allunyats hi ha el Royal National Park, que inclou algunes de les platges més boniques del país, i el Botany Bay, el punt on James Cook va trepitjar terra australiana per primer cop, el 1770. I vint quilòmetres al nord s'estén el gegantí parc de Ku-ring-gai, tres vegades més gran que la ciutat de Barcelona.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">De tota manera, viure envoltat de natura té alguns inconvenients. Als parcs urbans hi viu una espècie d'aranya (l'<i> atrax robustus</i> ) que és potencialment mortal, i a les platges més solitàries hi pot haver taurons.</span></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Cap problema, només cal acostumar-se a la seva amenaça. I, al final de la jornada, podem celebrar que seguim vius menjant un bon plat de<i>fish and chips</i> al costat de l'oceà o bé autèntica cuina tailandesa o italiana en algun dels nombrosos restaurants de la ciutat.</span></div>
</div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-48670556431666811022013-06-09T11:29:00.000+02:002013-06-09T11:29:58.285+02:00Bomb, taliban i wahab: una entrada innocent<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD">Internet pot
ser una eina per difondre idees extremistes o per delinquir. Cada dia llegim
notícies de xarxes de pederastes o de grups terroristes que es comuniquen o
s'organitzen a través de la xarxa. És per això que no ens hauria d'estranyar la
notícia que hem conegut aquesta setmana que els Estats Units accedeix de forma
sistemàtica a la informació de gegants d'internet com Facebook, Microsoft,
Google o Apple per tal de vigilar els nostres moviments i contactes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD">Ahir, després
de llegir aquesta informació, vaig fer una prova a través del meu blog (http://gabrielpernauperiodista.blogspot.com/).
Vaig crear una entrada falsa en què només hi vaig posar tres paraules: bomb,
taliban i wahab. En qüestió de segons, vaig detectar que l'entrada acabava de
tenir dues visites procedents d'un servidor dels Estats Units. Casualitat? És
possible. Que les paraules que vaig teclejar des del meu ordinador van disparar
una alarma en un servidor secret a Silicon Valley? És més que probable. Bomb,
taliban i wahab (un corrent islamista extrem) són tres paraules que poden ser
considerades gens innocents per als cervells que es dediquen a rastrejar la
globosfera a la recerca de potencials enemics dels Estats Units.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD">Senyors de la
CIA: no m'ho tinguin en compte. Sóc un home innocent.</span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-34147839424158505772013-06-08T21:36:00.000+02:002013-06-08T21:36:00.515+02:00bomb taliban wahab<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-10733963531493886112013-05-27T16:45:00.005+02:002013-05-27T16:47:48.639+02:00Cooperants per compte propi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Reportatge publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Cooperants-compte-propi_0_926307370.html">Ara </a>el 27 de maig del 2013<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLHDePIQ-TusRh8bhOzTcnxKjDq0DURd-gkGZdo_LizX7XATEhYTaStVbrsVBZk7tTrkPLwfeQudQZWzUqXBzjTliQ5sELm_dv9L1HJGGi-XatwT_hgqXzD3948SOFsq-KlIvol9PiXKhj/s1600/Carrers-Bombay-FRANCESC-MELCION_ARAIMA20130524_0215_27.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLHDePIQ-TusRh8bhOzTcnxKjDq0DURd-gkGZdo_LizX7XATEhYTaStVbrsVBZk7tTrkPLwfeQudQZWzUqXBzjTliQ5sELm_dv9L1HJGGi-XatwT_hgqXzD3948SOFsq-KlIvol9PiXKhj/s320/Carrers-Bombay-FRANCESC-MELCION_ARAIMA20130524_0215_27.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Carrers de Bombai (foto: Francesc Melcion)</span></div>
<div class="deck entry-summary" style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 17px; line-height: 22px; margin: 0px 0px 10px; padding: 0px;">
<div style="padding: 0px; text-align: justify;">
Mai s'havien proposat convertir-se en cooperants internacionals. Per als quatre testimonis d'aquest reportatge, tot va ser conèixer de primera mà les necessitats extremes de la població africana, de l'Índia o de l'Afganistan i sentir l'obligació de fer alguna cosa. Millorar les seves condicions de vida es va convertir en un objectiu prioritari per a Àngel Pujol, Jaume Sanllorente, Jordi Raich i Mònica Bernabé</div>
<div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Mai s'havien proposat convertir-se en cooperants internacionals. Per als quatre testimonis d'aquest reportatge, tot va ser conèixer de primera mà les necessitats extremes de la població africana, de l'Índia o de l'Afganistan i sentir l'obligació de fer alguna cosa. Els rostres que mostren els telenotícies quan es produeix un desastre havien deixat de ser anònims: aquells nens, dones i homes eren de carn i ossos i tenien noms i cognoms reals. Millorar les seves condicions de vida es va convertir en un objectiu prioritari per a Àngel Pujol, Jaume Sanllorente, Jordi Raich i Mònica Bernabé. La seva tasca quotidiana sobre el terreny els suposa fer renúncies i entomar frustracions, però també la satisfacció de veure cada dia com l'ajuda arriba als beneficiaris.</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;">Àngel Pujol</strong></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Va passar d'empresari a cooperant quan estava a punt de fer seixanta anys. Després d'aixecar amb el seu germà una empresa (Prefabricats Pujol) que havia arribat a tenir 1.500 treballadors, va descobrir la tasca impressionant del missioner basc Ángel Olara a la ciutat etíop de Wukro en favor de la població més desfavorida. Quan va tornar a casa es va adonar que ja no podia tancar els ulls a la realitat que acabava de conèixer. Havia vist gent que passava fam, famílies que quedaven cegues per l'ús de combustibles inapropiats, centenars de nens orfes que esperaven una oportunitat...</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Quan molts homes de la seva edat esperen amb candeletes la jubilació per dur una vida més tranquil·la, ell va cedir la gestió de la fàbrica als seus fills i va convertir aquell país africà en la seva segona llar. "Quan se't mor un nen als braços, ja no pots quedar-te més a casa", se sincera.</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Pujol s'ha pres la tasca de cooperant amb la mateixa dedicació que va abocar a l'empresa. Des del primer viatge, el 2006, ha estat trenta vegades a Etiòpia. Acostuma a estar-s'hi quinze dies, durant els quals fa jornades de fins a dinou hores. Rentar nens, donar-los menjar, coordinar, impartir classes, fer gestions... I la feina continua quan retorna a la seva Mollerussa natal. Allà ha muntat l'ONG Centre d'Iniciatives Solidàries Mollerussa (Isolidaries.org), a través de la qual recull fons per a Wukro. Toca visitar empreses que vulguin fer donacions, organitzar campionats de botifarra o perseguir unes subvencions cada cop més minses a causa de les retallades.</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Per a Pujol, una de les tasques més gratificants és haver aconseguit que 2.000 lleidatans viatgessin a Wukro per ajudar la població local. "Tots els que hi han estat tenen ganes de tornar-hi i, quan arriben, molts t'abracen plorant i et donen les gràcies. En el cas dels joves, està bé que vegin que hi ha un altre món: en tornen més humanitzats".</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Fer de cooperant ha servit a Pujol per aprendre de les persones cegues que arriben a Wukro caminant a través del desert en companyia d'un pigall: quan s'assabenten que no hi ha solució per al seu mal, donen les gràcies amb un somriure als llavis i se'n tornen sense queixar-se. "M'he fet centenars de fotos amb nens i sempre apareixen somrients. N'hauríem d'aprendre; allò és tan diferent..."</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Els moments bons són "donar vida a aquella canalla perquè s'espavilin i tinguin una motivació per viure". I també n'hi ha de dolents, per descomptat. Conèixer un nen malalt, visitar-lo cada dia a l'hospital i, ja a Mollerussa, rebre la trucada d'Ángel Olaran per anunciar-li que s'ha mort. "Vaig plorar i des d'aquell dia porto una foto seva a la cartera".</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;">Jaume Sanllorente</strong></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
També Jaume Sanllorente (36 anys) lluita contra la pobresa extrema, en el seu cas des de l'Índia. L'atreia més aviat poc, el gegantí país asiàtic, fins que l'estiu del 2003 hi va viatjar. Un cop va ser a Bombai, va conèixer un petit orfenat que estava a punt de tancar per falta de recursos i va quedar atrapat. "Vaig fer el que em va dictar la meva condició humana -explica-, fer tot el possible perquè aquell centre tirés endavant i els quaranta menors que hi havia acollits tinguessin un futur assegurat".</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Per Sanllorente, "fer tot el possible" implicava renunciar a les comoditats, les amistats, la família i la feina de periodista a Barcelona, i crear l'organització Sonrisas de Bombay. En prop de deu anys d'activitat, unes 7.000 persones, sobretot nens, s'han beneficiat dels diferents projectes relacionats amb l'educació, la salut i el desenvolupament que l'ONG ha posat en marxa. Sanllorente se sent sobretot satisfet de les beques que han concedit perquè els alumnes puguin fer estudis superiors ("L'educació és una eina imprescindible per garantir la llibertat absoluta d'un individu") i d'haver fomentat la formació professional i la creació de petites cooperatives perquè les dones siguin autosuficients i es converteixin en motor de la família i la comunitat.</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Sanllorente insisteix que Sonrisas de Bombay no treballa per a una comunitat. Assegura que perquè la cooperació sigui coherent i promogui la igualtat, ha de treballar amb la comunitat i, a més, el beneficiari ha de tenir poder de decisió. "La tasca d'un cooperant no és ser el transmissor d'un simple assistencialisme que no suposa cap canvi a mitjà o llarg termini -assenyala-. Ha de contribuir perquè el beneficiari sigui un actor independent, lliure, necessari i productiu per a la societat. Ha de vetllar per la llibertat de l'individu i lluitar contra la injustícia".</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
El més difícil de la seva feina és "ser testimoni de situacions molt injustes sabent que no es tenen els recursos necessaris per arribar a tot; un ha d'aprendre a fer-se més fort".</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Al final, i després de conèixer casos de segrestos i d'explotació sexual infantil i de ser amenaçat de mort per màfies locals que amputen les extremitats dels nens abans de posar-los a pidolar, el fundador de Sonrisas de Bombay s'ha acostumat a conviure amb el desastre. "No queda cap més remei. No fer-ho seria poc professional. Costa, és evident, però s'ha de fer l'esforç per estar a l'altura de la responsabilitat i tenir la serenitat que implica aquesta feina".</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;">Jordi Raich</strong></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Jordi Raich (49 anys) és un dels catalans amb més experiència en cooperació internacional. Va entrar en aquest món el 1986 de manera casual. Després d'un viatge per l'Àfrica de tres mesos, es va assabentar que Metges Sense Fronteres acabava d'obrir oficina a Barcelona i, sense feina i sense diners, s'hi va presentar per veure de què es tractava. Encetava un camí que des de llavors no ha abandonat.</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Raich va començar ajudant en la construcció d'un hospital a Guinea Equatorial, després va intervenir en el procés de pau al Salvador, en una epidèmia de còlera al Perú, en el genocidi de Ruanda i en camps de desplaçats a Kènia, a Tanzània, al Congo o al Pakistan. Ha visitat presons com la de Guantánamo i països en guerra com Somàlia, l'Afganistan, el Tadjikistan, Libèria, Iugoslàvia, Angola, Geòrgia o Sierra Leone. Coneix els conflictes de Palestina i Colòmbia, on ara està instal·lat com a cap del Comitè Internacional de la Creu Roja en aquell país.</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Com a resultat de totes les experiències acumulades, Raich va escriure l'any passat un llibre que va titular <i>El caos sostenible</i> (Península). "Vivim en un caos -assegura l'autor-, però la lliçó que intento plasmar en el llibre, i que jo he après al llarg de molts anys de feina en països en guerra, és que el caos no és necessàriament negatiu, ni un estat contra el qual hàgim de lluitar. Cal entendre que el caos és part de la història i natura de la humanitat i que no és necessari eliminar-lo per ser feliç".</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
En aquest món en caos, sorgeix la figura del cooperant, que, com Raich ha tingut ocasió de comprovar, té perfils molt diversos. "Hi ha de tot. Massa gent encara que fuig de divorcis i d'altres frustracions personals i laborals; molts que busquen guanyar-se el cel; molts ingenus que volen canviar el món abans que el mon els canviï a ells i abandonin decebuts, i una majoria que estan ben preparats, que són conscients de la seva feina i que saben que rebran molt més del que donaran".</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Raich lluita contra la beatificació del cooperant. Defensa que la seva tasca és tan honrada o tan vil com qualsevol altra. "No tenen dret a donar lliçons morals a ningú i no són persones més bones, més dolentes ni més honestes que els taxistes o els banquers. La imatge d'intocables dels cooperants i de les ONG fa molt de mal al món de la solidaritat. Per això ens quedem parats quan surt a la llum algun escàndol".</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Considera un pas important que la imatge que la societat té del cooperant sigui cada cop "més realista", que se'ls exigeixi més seriositat i professionalisme. "Així ha de ser. Les ONG han de deixar de ser la rentadora de consciències de finals del segles XX i principis del XXI".</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;">Mònica Bernabé</strong></div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Mònica Bernabé va acabar involucrada en la cooperació sense haver-s'ho plantejat mai. Periodista de professió, va quedar tan impressionada per l'Afganistan dels talibans que li va descriure una activista que va entrevistar a Barcelona que es va veure abocada a conèixer en persona aquella realitat "de ciència-ficció". Després de viatjar-hi l'any 2000 en companyia de l'escriptora Anna Tortajada, van fer una compareixença davant la premsa a Madrid per explicar el que havien vist. El mecanisme de la solidaritat es va activar de manera instantània. Desenes de persones anònimes es van posar en contacte amb elles per oferir diners a les dones afganeses, i d'un dia per l'altre Bernabé i Tortajada van fundar l'Associació per als Drets Humans a l'Afganistan (Asdha).</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
La decisió de quedar-se a viure a l'Afganistan va demanar més temps. Estava impressionada per la situació de les dones, per les nul·les possibilitats que tenien de treballar o estudiar fora de casa, per la visió d'un país devastat per la guerra. Finalment, l'any 2007 va decidir fer les maletes i instal·lar-se a Kabul. Volia "fer de periodista i explicar el munt d'injustícies que passen allà cada dia, la gran hipocresia i cinisme internacionals que existeixen en aquell país".</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Mònica Bernabé, que ara té 40 anys, refusa l'etiqueta de <i>cooperant</i> . És i se sent periodista, i aquesta és l'activitat a la qual dedica més temps. "Mai no m'he considerat cooperant. És com si algú jugués a tennis en el seu temps lliure i digués que és tenista. Seria absurd", assegura.</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Tot i això, reconeix que com a periodista pot "arribar a més llocs a l'Afganistan i tenir una perspectiva més àmplia que un cooperant". "I com a persona ficada en el món de la cooperació, puc relacionar-me amb la gent d'una manera que un periodista difícilment fa. Per tant, em puc considerar una privilegiada. També tinc molt clara la frontera entre els dos mons. Com a persona que treballa en cooperació, tinc accés a informació a la qual una periodista no tindria, però que sé que no puc publicar".</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
L'Asdha ofereix suport psicològic i econòmic a dones víctimes de la guerra i a dones que són a la presó acusades de delictes morals, com adulteri, prostitució o per haver fugit de casa per evitar casar-se amb l'home que la família havia escollit per a elles.</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Bernabé toca de peus a terra. No es planteja reptes inabastables i sap que els resultats de qualsevol acció són sempre limitats: "Difícilment aconseguim tots els resultats que ens agradarien ni l'impacte que desitjaríem. De vegades perquè les associacions locals amb les quals treballem no estan prou preparades, i altres cops perquè la corrupció a l'Afganistan és un autèntic càncer i hi ha molta gent que s'ha acostumat a viure de subvencions sense fer res. Podria dir que la cooperació i els nostres projectes són meravellosos, però malauradament no és així", se sincera.</div>
<div style="font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Ara bé, malgrat totes les dificultats, considera fora de discussió que la cooperació sigui necessària: "Tant si ens agrada com si no, vivim en un món global, i el que passa a milers de quilòmetres de distància repercuteix després a casa nostra -reflexiona Bernabé-. Evidentment, no cal anar tan lluny per ajudar els que tenen necessitats, però tampoc no ens podem oblidar dels que passen necessitats a l'altra punta de món, perquè viure en un lloc o en un altre és una simple qüestió de sort".</div>
</div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-54140504912316503522013-05-20T16:29:00.003+02:002013-05-20T16:29:24.738+02:00L'Havana que mai canvia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/LHavana-que-mai-canvia_0_922107824.html">Ara </a>el 19 de maig del 2013<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLWfZoEcZI5hgzov6LS5jAPyOyH7shmGxDIiXAJW4Bhk9jxjWlJ-T5BkHx68pihD4c6ltOorGTphvdXdOHbmBQjB6fNQgUOyZLz2a0ZqxpThbt4C-U0BGoBhcT6DoVb2Ry1rKLz8ARnBUe/s1600/havana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLWfZoEcZI5hgzov6LS5jAPyOyH7shmGxDIiXAJW4Bhk9jxjWlJ-T5BkHx68pihD4c6ltOorGTphvdXdOHbmBQjB6fNQgUOyZLz2a0ZqxpThbt4C-U0BGoBhcT6DoVb2Ry1rKLz8ARnBUe/s320/havana.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">El Malecón de l'Havana / Foto: Elemaki</span></div>
<br />
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
L'Havana és moltes coses alhora. La capital cubana és un museu a l'aire lliure que permet contemplar l'arquitectura dels quatre últims segles i un llibre d'història sobre el colonialisme, l'esclavitud i la revolució. És un privilegiat mirador des d'on es pot gaudir del mateix mar que van solcar els vaixells que durant segles van comerciar amb les seves riqueses i un port on avui fondegen alguns mercants plens d'òxid. La ciutat emana alegria i decadència, passat i present. Els carrers de la que va ser perla colonial tant són una passarel·la per la qual les dones, més que caminar, desfilen, com una fira de brocanter on pots comprar objectes de tot tipus i mobles centenaris. Els treballs de restauració realitzats a Habana Vieja contrasten amb l'equilibri precari en què estan els edificis dels barris menys cèntrics, castigats pel salnitre, la falta de manteniment i el pas del temps.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Alguns autors han escrit que a l'Havana els rellotges sembla que s'hagin aturat a finals dels anys cinquanta. La imatge no pot ser més encertada. Si compares una foto del Malecón de mitjans del segle XX amb la realitat, t'adones que gairebé res ha canviat. Els edificis, la senyalització dels carrers i fins i tot molts vehicles que hi circulen són els mateixos que fa mig segle, quan el trànsit era més intens.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
L'Havana està plena d'edificis històrics. Conserva una Plaza de Armas on es feia el mercat i les parades militars i tres castells (Real Fuerza, El Morro i San Salvador de la Punta), també del segle XVI, fets per defensar-se dels atacs pirates i dels anglesos.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Del segle XVII té una estàtua de bronze, la Giraldilla, que és el símbol de la ciutat i de la marca de rom Havana Club; algunes cases; el convent de Santa Clara, i l'ermita del San Cristo del Buen Viaje. Del XVIII es pot veure la residència dels governadors espanyols de l'illa, el palau dels marquesos d'Aguas Claras o la catedral. Del XIX hi ha edificis com la seu de l'empresa Bacardí, fundada el 1862 pel català Facund Bacardí i Massó, i de principis del XX crida l'atenció el Capitoli, testimoni de les excel·lents relacions amb els Estats Units poc després de la independència de Cuba.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
De l'escassa producció d'edificis o monuments remarcables construïts per la revolució castrista, es pot fer esment del Memorial Granma, una estructura de vidre que guarda els vehicles del dictador Batista o el iot que, el 1956, va traslladar Fidel fins a l'illa.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;">Violència i negocis</strong></div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
San Cristóbal de la Habana, com llavors era coneguda la ciutat, era una peça clau per a l'Espanya colonial. Des del seu port es controlaven els interessos de la metròpoli a Amèrica i fins ben avançat el segle XIX la ciutat era més gran que Nova York. Després de la breu ocupació britànica de mitjans del segle XVIII, es va convertir en una capital econòmica que atreia aventurers i homes de negocis de mig món.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Hugh Thomas, a <i>Historia contemporánea de Cuba</i> , escriu: "[La ciutat] era una barreja de violència i color. Els aristòcrates intentaven tenir un carruatge més luxós que els altres, i les joieries de l'Havana fins i tot eren famoses a Nord-amèrica. [...] El corresponsal de <i>The Times</i> deia que mai havia vist, ni a París, tants cafès i tan sumptuosos, sempre plens de gent. Es bevien immenses quantitats de vi català".</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Bona part de les grans fortunes del país es van fer gràcies al tràfic de mà d'obra esclava que treballava a les extenses plantacions de sucre. La majoria d'homes i dones arrencats a la força de l'Àfrica eren desembarcats a l'Havana; només entre el 1823 i el 1865 hi van arribar 400.000 negres. La possessió d'esclaus estava més o menys acceptada socialment. Es considerava que no es tenien per gust, sinó perquè era l'única manera de fer rendibles els camps. Tot i això, els viatgers que van conèixer aquella forma d'explotació consideraven que, almenys en l'aspecte material, els esclaus de Cuba vivien millor que els obrers de les primeres indústries angleses.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;">Vida al ralentí</strong></div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
L'Havana actual té poc a veure amb el que va ser. És més assossegada i silenciosa, menys dinàmica però igualment atractiva. Encara que sigui al ralentí i amb talls de subministrament elèctric, la ciutat funciona. La gent va a treballar, però ho fa tard. Els autobusos circulen, però mai saps quan passaran. Als carrers hi ha llum, tot i que molts fanals estan apagats. Una cosa no ha canviat: cada dia a les nou del vespre tots els turistes estan convocats a la canonada que, des de fa quatre segles, es dispara des del castell de San Carlos de la Cabaña, que recorda l'hora en què es tancaven les portes de la ciutat.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
A cinc quilòmetres d'Habana Vieja, seguint el Malecón, està El Vedado, un barri benestant construït a l'estil nord-americà. Els carrers tenen números en lloc de noms i els sumptuosos habitatges conserven uns luxes que fan caure d'esquena. Passejant pels seus carrers és fàcil que un veí et convidi a casa seva, un pis amb sis habitacions, cadascuna d'elles amb un quarto per canviar-se on, fàcilment, hi cabrien un llit de matrimoni i un parell d'armaris. O que t'ensenyi el Lincoln Continental que guarda al garatge de casa, un impressionant cotxe que va pertànyer a la dona de Batista.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
L'Havana és una ciutat per passejar-hi sense rumb fix, aturant-se en llocs de visita obligada com la Bodeguita del Medio, on pots prendre un mojito o recrear la visita d'il·lustres com Hemingway, Errol Flynn o Pablo Neruda. És també la manera de descobrir joies modernistes amagades, locals on es practica la santeria, veure una baralla de galls en un antre o deixar-se portar pels ritmes frenètics de músics desconeguts en qualsevol racó d'Habana Vieja (per cert, als cubans parleu-los de <i>son</i> ; la <i>salsa</i> és per menjar).</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Parlant de menjar: per sopar, res com un <i>paladar</i> , un restaurant privat, de preus i qualitat desconeguts fins que t'has assegut a taula. Com a fi de festa, un dels espectacles de cabaret que ofereixen el mític Tropicana o el Parisién, amb dotzenes de noies ballant sobre l'escenari vestides amb quatre plomes. Per sentir-se transportat a l'època d'Al Capone i les grans bandes de música.</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-84036632667550319212013-05-13T18:45:00.001+02:002013-05-13T18:45:55.894+02:00L'avi de tots els xiringuitos<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Lavi-tots-xiringuitos_0_917908201.html">Ara</a> el 12 de maig del 2013<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwEV7fg35RhcdBtpdhj4eczfPi0ilWbcXKjLPX93VTgaf8Xf-w6x7b0tiAp0Qzk5zztmEot2-CGY98ec4jA7FOmF1pRV110Ft0-zIo-BHQNxb_XRE67834id5DPFJG9JjjHsVEb16ghEgA/s1600/Sitges-Chiringuito-al-del-que_ARAIMA20130512_0014_10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwEV7fg35RhcdBtpdhj4eczfPi0ilWbcXKjLPX93VTgaf8Xf-w6x7b0tiAp0Qzk5zztmEot2-CGY98ec4jA7FOmF1pRV110Ft0-zIo-BHQNxb_XRE67834id5DPFJG9JjjHsVEb16ghEgA/s320/Sitges-Chiringuito-al-del-que_ARAIMA20130512_0014_10.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Xiringuito de la Barceloneta, el 1988 (Sergio Láinz)</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #666666; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 17.33333396911621px; line-height: 22px;">El local de platjamés antic que es coneix amb aquest nom tan popular celebra enguany el seu centenari. El mot derivaria dels cafès que es preparaven amb una mitja els treballadors de les plantacions de sucre de l'Amèrica Central i el Carib, i el van portar a Catalunya els mariners tornats d'ultramar</span></div>
<br />
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Fins a cert punt té la seva lògica: el primer local de platja conegut com a <i>xiringuito </i>es va muntar en una de les localitats pioneres en el turisme a Catalunya: Sitges. Encara existeix, es diu Chiringuito i aquest any arriba al centenari.</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
El local és en una de les zones més transitades del passeig de la Ribera de Sitges, a quatre passos mal comptats del centre. La seva oferta es diferencia poc de la que proposen tots els xiringuitos que a l'estiu proliferen a les nostres costes: terrasses amb taules d'alumini plenes de gent, para-sols, refrescos i tapes diverses a uns preus que, segons les opinions que molts clients han deixat a internet, resulten abusius.</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
El seu aspecte, però, s'allunya de l'habitual. Una estructura amb coberta a dues aigües pintada amb els colors blau i blanc i amb l'aparença de ser força antiga. "Des de 1913", es llegeix damunt la porta principal. El Chiringuito traspua història. Una història tan curiosa com l'origen del seu nom.</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Els bars de platja van aparèixer al segle XIX gràcies a la moda dels banys de mar que va popularitzar el moviment higienista. Eren coneguts com a berenadors i s'ubicaven al costat de les casetes per canviar-se que, de manera inevitable, es van muntar a les primeres platges freqüentades per famílies benestants que fugien de la ciutat a la recerca de natura i salut.</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
El xiringuito primigeni es devia diferenciar poc dels berenadors de S'Agaró o la Barceloneta. Excepte per la clientela. A principis del segle XX, la gent rica de Sitges que anava a la platja es reunia al Pavelló de Mar. El local que Joan Calafell va obrir el 1913 era freqüentat per classes populars, intel·lectuals i pescadors. I entre ells n'hi havia molts que havien tornat d'Amèrica sense haver fet les Amèriques. Privats dels recursos dels indians que s'havien enriquit, aquells llops de mar continuaven fent-se a la mar cada dia com segurament havien fet els seus avantpassats durant generacions.</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
L'experiència d'ultramar havia suposat canvis en les seves vides. Alguns de banals, com el de demanar un <i>chiringo</i> o <i>chiringuito</i> quan tenien ganes de prendre un cafè. Ho havien sentit molt, això del<i>chiringo</i> , durant la seva estada al Carib o a l'Amèrica Central. Per fer-se el cafè, els treballadors de les plantacions de sucre posaven cafè mòlt en una mitja i, prement amb una canya, en feien sortir un rajolí de líquid o <i>chiringo</i> . I així va ser com a còpia de sentir demanar<i>chiringos</i> cada dia, Joan Calafell va rebatejar després de la guerra el seu local com a Chiringuito, i es va convertir en el pare de tots els xiringuitos.</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;">Buscant referències</strong></div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Els descendents de Joan Calafell conserven com un petit tresor l'article<i>Los chiringuitos</i> , que l'escriptor César González Ruano va publicar el 1949 a <i>La Vanguardia</i>."<i> Hagamos cita de honor a aquel Chiringuito permanente y con mayúscula de Sitges que es algo así como el rey de los chiringuitos, como el gran chiringuito padre</i>", va escriure durant la seva estada a Sitges.</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Amb aquest article a la mà, l'any 1999 els propietaris del Chiringuito van consultar a la Real Academia Española si els constava l'existència d'algun altre xiringuito anterior al seu. L'acadèmic Gonzalo Lázaro Carreter, un vell amic de la casa, els va respondre que la referència escrita més antiga que tenien del mot en castellà es remuntava al 1943 i que no tenien constància de cap xiringuito més antic que el seu.</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Una cerca a l'hemeroteca virtual de <i>La Vanguardia</i> revela referències més antigues. La primera es remunta al 1918. En l'edició del 8 de juliol apareix citada una Peña Chiringuito que, durant una cursa ciclista de 24 hores disputada al velòdrom de Sants, oferia un premi de deu pessetes al primer corredor que creués la línia d'arribada a una hora concreta, "<i> que el Chispa se adjudica tras un soberbio codo a codo con Llorens</i> ". És a dir, que <i>xiringuito</i> devia ser ja un terme d'ús més o menys corrent a Barcelona i en altres poblacions costaneres.</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
La paraula <i>xiringuito</i> es va anar popularitzant, associada a bar de mala reputació. I el cert és que el 1924 ja existia un local a Barcelona amb aquest nom. El 17 de juliol, <i>La Vanguardia</i> informava: "<i> Matías Lara Larita y José Vilaseca Vila fueron a divertirse, y en el bar Chiringuito, Vilaseca sacó una pistola amenazando a Larita. Fueron conducidos al Juzgado de Guardia y puestos luego en libertad</i> ".</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
En una notícia datada el març del 1925, el diari deixava constància d'un altre incident. José Brinquis era jutjat en consell de guerra per haver agredit un agent de l'autoritat. "<i> Según el apuntamiento de la causa, el procesado el año pasado agredió a bastonazos, en el interior del bar Chiringuito, a un agente del cuerpo de vigilancia, causándole lesiones de pronóstico reservado</i> ".</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
No hi ha dubte que el Chiringuito de Barcelona era un lloc conflictiu. Perquè també el març del 1925, la Prefectura de Policia de Barcelona era informada des de València de la detenció d'Amadeo Lastre Crespo,<i>el Blanco</i> , "<i> presunto autor de la agresión a Antonio Martínez Caso, en el Chiringuito de esta capital</i> ".</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
<i>Xiringuito</i> s'associava a baixos fons, com demostra la detenció, el 1926, de Joan Quebart Sampedor, un delinqüent conegut amb el sobrenom deXiringuito. I el 1928, el propietari del quiosc Petit Chiringuito buscava un empresari a qui traspassar el local que tenia al Portal de la Pau.</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
El 1949, els xiringuitos havien fet fortuna i fins i tot n'hi havia a Madrid. "<i>Las piscinas, los restaurantes de las afueras, los 'chiringuitos' de la Castellana -este es el nombre familiar de los aristocráticos aguaduchos...</i>".</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
Però és amb l'arribada del turisme massiu que els xiringuitos es van escampar pel litoral com una taca d'oli. L'any 1964, el mateix González Ruano es lamentava en to nostàlgic que alguna cosa havia canviat al de Sitges, on durant cinc anys havia escrit els seus articles. "<i> Ya no vienen pescadores, ha desaparecido la gran estufa que había en el centro y han puesto una magnífica y horrible máquina de hacer ruido. Unos niños rubios y gordos, extranjeros, echan monedas a la máquina y con el estruendo de músicas sincopadas es difícil escribir</i>".</div>
<div style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21.33333396911621px; margin-bottom: 25px; padding: 0px; text-align: justify;">
S'encetava una nova època, potser no gaire romàntica però sí de gran èxit, que Georgie Dann va sublimar amb una de les seves enganxoses cançons de l'estiu. Acabava de néixer la cultura del xiringuito.</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-16830814296578230352013-02-27T20:34:00.000+01:002013-02-27T20:34:41.352+01:00Obrim les inscripcions per al curs de narrativa de viatges<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
Ja està oberta la matrícula per al curs online de narrativa de viatges, que impartiré en col·laboració amb Pas9.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
Per a més informació, podeu escriure a pas9nou@gmail.com</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<br /></div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<strong>FUNCIONAMENT DEL CURS<span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"> </span></strong></div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
El curs és cent per cent on line. Això significa que, visquis on visquis, podràs aprendre des de casa o des d’on tu vulguis, sense necessitat d’efectuar cap tipus de desplaçament.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
Llegir, escriure, compartir, comentar: aprendre.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
A diferència dels cursos presencials, aquest curs es basa en un treball individual de lectura i d’escriptura que després posarem en comú i comentarem entre tots. Això significa que no s’impartiran classes, enteses en el sentit del professor que dicta la lliçó i d’uns alumnes que prenen apunts.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
Sí que hi haurà tutories personalitzades i un sistema de correcció dels treballs realitzats pels alumnes.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<strong>Guió</strong>. Abans de l’inici del curs, l’alumne haurà d’haver rebut el guió que conté la matèria a desenvolupar i les pràctiques a realitzar al llarg del curs.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<strong>Lectures</strong>. Durant el curs, els alumnes hauran de llegir tres llibres de viatges en els quals es basaran algunes de les pràctiques a realitzar.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<strong>Pràctiques</strong>.<b> </b>Són part fonamental del curs i estaran basades tant en les lectures com en els textos escrits pels alumnes.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<strong>Avaluació</strong>. Tots els textos escrits pels alumnes seran corregits i editats pel professor, que farà un comentari o una valoració general sobre el contingut, la forma d’elaborar-lo i, si s’escau, com es podria millorar. El curs no ofereix un sistema d’avaluació per part del professor.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<strong>El blog</strong>.<b> </b>El curs disposarà d’un blog on penjarem els treballs i que entre tots ens encarregarem d’alimentar.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<strong>Comunicació</strong>.<b> </b>Professor i alumne contactaran de forma individualitzada i per correu electrònic. Per a qüestions d’interès de tots els participants, crearem una llista de correu electrònic on figuraran tots els alumnes.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<strong>Tutories</strong>.<b> </b>Els dilluns a la tarda, de 16 h a 19 h, i via Skype, el professor atendrà les consultes i dubtes dels alumnes.<b></b></div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<strong>DATES</strong>: del 22 d’abril al 28 de juny (10 setmanes)</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<strong>PREU</strong>: 170 euros</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<strong>Continguts:</strong></div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
Viatjar ha estat des de sempre una oportunitat per sortir de la rutina i del nostre entorn habitual. Viatjar ens serveix per somiar i per descobrir el món per nosaltres mateixos, sense necessitat d’intermediaris que ens expliquin com són les coses <i>en realitat</i>. Viatjar ens serveix per desmentir o confirmar tòpics i eliminar prejudicis. Ens permet veure les coses des de <i>l’altra banda</i>, veure i viure de primera mà com són la gent, els pobles, les ciutats i els paisatges d’altres països. Però també ens permet descobrir el que tenim al costat de casa. Perquè el viatge pot ser a destins paradisíacs llunyans i als llocs fantàstics que tenim més a la vora.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
La narrativa de viatges és un gènere literari tan antic com la mateixa literatura. Ja els clàssics van tenir la necessitat o el desig de conèixer cultures diferents de la seva i d’explicar-ho després, un cop tornaven a casa. La <i>Història</i> d’Heròdot, la <i>Geografia</i>d’Estrabó o fins i tot l’<i>Odissea</i> d’Homer es poden llegir com a llibres de viatges malgrat ser també llibres d’història, de geografia o novel·les.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
La lectura dels llibres que van escriure autors com Josep Conrad, Richard Burton, Flaubert, Hemingway, Ibn Battuta, Kipling, Marco Polo, Mark Twain, Alí Bey, Nicolas Bouvier, Bruce Chatwin, Kapuscinsk o Colin Thubron ens han permès viatjar pels cinc continents sense necessitat de fer les maletes.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<b>A qui es dirigeix el curs?</b></div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
El curs es dirigeix a tothom que tingui ganes d’escriure sobre els seus viatges i als nombrosos lectors del gènere:</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
–Pares o mares de família que volen explicar en el Facebook o en una llista tancada de mails com han passat l’últim cap de setmana fora de casa amb els nens.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
–Grups d’amics que pretenen explicar en directe el viatge d’un mes al Marroc o a Tailàndia perquè les persones més properes estiguin al corrent de les seves peripècies.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
–Parelles que obren un blog per explicar el seu viatge de noces.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
–Persones que viuen en una ciutat o un país diferent dels seu habitual i han obert un blog per explicar-ho.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
–Persones que després d’un viatge a un país determinat, van quedar tan impregnades d’aquella realitat que volen mantenir-hi el contacte i seguir aprenent a través d’un blog.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
–Viatgers impenitents que volen explicar el seu viatge de la volta al món d’un o dos anys a mesura que van saltant de país en país.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
–Els que volen escriure un llibre explicant el seu gran viatge.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
–I, en general, a tothom que vulgui aprofundir en el gènere com a lector.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<b>Què oferim</b></div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
El curs ofereix les eines necessàries per iniciar-se o aprofundir en l’apassionant gènere de la narrativa de viatges. Parlarem d’alguns dels millors autors que ha donat i dels seus estils, de les diferents maneres de relatar un viatge, de trucs per captar l’atenció del lector i de totes les possibilitats que les noves tecnologies posen al nostre abast perquè, si ens decidim a posar per escrit experiències personals, els nostres textos tinguin la màxima difusió que sigui possible.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
Abordarem quins són els ingredients que a la força ha de tenir un text sobre viatges i les virtuts que un autor hauria de tenir, reflexionarem sobre la millor manera d’afrontar el relat d’una experiència viscuda i sobre la importància de portar un bloc de notes on quedi constància de tot el que hem vist i hem viscut.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
Tampoc no oblidarem que escrivim per a nosaltres mateixos però també per ser llegits, així que donarem consells perquè el text transmeti l’esperit dinàmic que tot viatge comporta i perquè les nostres descripcions i converses permetin al lector veure i sentir el que nosaltres hem vist i escoltat com si en fos el protagonista.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
I, sobretot, parlarem molt de viatges i d’escriure, de com seguir el nostre camí sense renunciar mai a l’escriptura.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
El curs ha de servir perquè tots els participants, després de l’última sessió, siguin millors lectors i estiguin més capacitats per escriure sobre els seus viatges.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<b>Direcció</b></div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
Gabriel Pernau és periodista des de fa prop de trenta anys i ha escrit una dotzena de llibres, tres dels quals sobre viatges: <i>A la Xina amb bicicleta</i> (en català a La Campana, 1997, en castellá a Ediciones B, 1998), <i>Tot Cuba amb bicicleta</i> (en català a La Campana, 1999; en castellà a Ediciones B, 2000) i <i>Per terres d’Al·là</i> (en català a Brau Edicions, 2006; en castellà al blog <a href="http://gabrielpernauperiodista.blogspot.com/" rel="nofollow" style="color: #5e191a; text-decoration: initial;">http://gabrielpernauperiodista.blogspot.com/</a>). Ha publicat reportatges de viatges a les revistes <i>Altaïr</i> i <i>Viajes National Geographic</i> i al dominical del diari <i>La Vanguardia</i>.</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
Correu electrònic: gpernau@hotmail.com</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
Twitter: @GabrielPernau</div>
<div style="background-color: #f7f3ee; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; line-height: 26px;">
<strong>Si voleu reservar plaça, ompliu trobareu el formulari aquí:</strong></div>
<div style="background-color: #f7f3ee;">
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, serif;"><span style="line-height: 26px;"><b>http://pas9nou.wordpress.com/tallers/narrativa-de-viatges-on-line/</b></span></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-70548473899368028532013-02-23T08:34:00.001+01:002013-02-23T18:57:08.355+01:00A Ucrania en autobús<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Publicat a La Vanguardia el 2006</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQPGUB2c0SzaHxlqs8PNFuvORZDMxdzjRamIHCiuWxjNe5jSsxJPVwvdVZ23oKEabXMYUFdgtPJTUn0B3RFN78XsUnPyr1cuBy0D3qIDutxDHSHMH9mo8j9kaqTd1xTTZNBmM2Lb0ZHhxy/s1600/kiev.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQPGUB2c0SzaHxlqs8PNFuvORZDMxdzjRamIHCiuWxjNe5jSsxJPVwvdVZ23oKEabXMYUFdgtPJTUn0B3RFN78XsUnPyr1cuBy0D3qIDutxDHSHMH9mo8j9kaqTd1xTTZNBmM2Lb0ZHhxy/s1600/kiev.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Los caminos de la emigración</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Viaje a Kiev en una de las líneas
regulares más largas de Europa</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 20.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">A</span> principios de los años treinta, Carles
Sentís escribió una serie de reportajes sobre la emigración murciana que
llegaba a Catalunya. Para conocer mejor a esos hombres y mujeres, Sentís viajó
con ellos en uno de los autocares que hacían el trayecto desde Lorca a
Barcelona. De esta forma pudo conocer de primera mano las inquietudes e
ilusiones de aquellos emigrantes, las razones que les impulsaban a emprender
tan largo viaje. Los artículos que en 1933 publicó en “Mirador” fueron editados
en 1994 por la editorial La Campana, bajo el elocuente título de “Viatge en
Transmiserià”.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Mucho han cambiado las cosas en
siete décadas. Los nuevos catalanes ya no proceden del sur de la Península,
sino de bastante más lejos. Y Murcia ha pasado de exportar mano de obra a
importarla.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Precisamente de Murcia procede el
autocar que cada semana pasa por Barcelona con destino a Ucrania. Es, sin duda,
uno de los viajes más largos que en la actualidad, y en Europa, pueden hacerse
subido en un servicio regular de transporte de viajeros por carretera. El
trayecto suma 3.900 kilómetros desde su origen en la capital murciana hasta su
destino final, en la capital de Ucrania. O 3.300 kilómetros si el punto de
embarque es la barcelonesa Estació del Nord. Ésta es la distancia que media
entre dos de los extremos de Europa. Difícilmente se encontrará en el Viejo
Continente un autobús que cubra una distancia más larga. En España, desde
luego, no lo hay. Es posible viajar a Rusia en autobús, pero haciendo trasbordo
en Alemania. Y de servicios que se dirijan a África, el destino más lejano que
se ofrece es Marrakech, que está bastante más cerca que la antigua república
soviética.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Las próximas 46 horas
compartiremos nuestro destino con una cuarentena de ucranios que, tras una
ausencia de meses o de varios años, regresan a su país para reencontrarse con
lo que un día dejaron atrás. El suyo no es un viaje de vuelta, de todas formas.
Todos los hombres y mujeres que nos acompañan han decidido que, por ahora, su
casa está en el sur de Europa. Aquí se vive bien, y, a la espera de que la
situación en su país mejore, aquí desean seguir viviendo. Por el momento,
Ucrania es, para ellos, nada más –y nada menos-, que un paraíso perdido al que
anhelan regresar algún día de modo definitivo. Mientras, se conforman con ir de
vacaciones, poder demostrar a los suyos que, a pesar de lo dolorosa que fue la
partida, la decisión de marcharse fue la acertada.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 20.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">T</span>odo ha sido llegar a la Estació del Nord,
dirigirse a las pantallas que señalan los próximos autocares que saldrán de
Barcelona y comprobar que, en efecto, para las nueve de la noche está prevista
la partida del coche de línea que se dirige a Ucrania. Un escalofrío recorre mi
cuerpo. Desde hace meses sabía de la existencia de estos autocares. Cada
domingo por la tarde pasa por Barcelona el de la compañía Universe, y los lunes
por la noche lo hace el de la empresa Express A, ambas ucranias y coaliadas con
la española Alsa. Pero por más que sepas, por más que hayas intentado
mentalizarte de que vas a pasar casi dos días confinado en el angosto espacio
de un asiento, la cosa cambia cuando llega el momento.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Y el momento llega con media hora
de antelación. A las ocho y media entra como una exhalación en el muelle número
9 un flamante autocar Mercedes Benz con matrícula ucrania.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Me dirijo al conductor con el
billete en la mano, y me dice algo así como:</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
-Este autobús va a Ucrania.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sí, sí. Voy a Ucrania, con ustedes
–alego, blandiendo mi billete.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Un gesto de incredulidad invade
el rostro del hombre, que se resiste a creer que un barcelonés escoja el
autobús para cruzar Europa. Un pasajero que observa con atención mi billete me
da la razón: “<i>Da</i> (sí), el señor va a Kiev”, confirma.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
-Pero, ¿y el billete de vuelta?
-refunfuña el hombre, impaciente por cerrar el maletero y largarse.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Volveré en avión –le aclaro.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No entiende nada, pero me asigna
el asiento 29 y me manda subir.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Localizo el asiento 29, pero la
señora que ocupa la plaza contigua se resiste a dejarme pasar. “Siéntese
detrás; hay sitios libres”.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La señora del asiento 29 está
intrigada por mi presencia. Los españoles no suelen ir a Ucrania en autobús. Se
entendería si hiciera el viaje de vuelta con el mismo medio de transporte, lo
que demostraría que tengo poco dinero. Pero un boleto de ida en autocar (185
euros) y otro de regreso en avión (374 euros) valen bastante más que un billete
por los dos trayectos (a partir de 427 euros).</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Nos ponemos en marcha. Nada más enfilar
la Gran Via, aparecen en las pantallitas que hay sobre nuestras cabezas una
película rusa y cuarenta pares de ojos se fijan en ellas, de modo que nadie se
percata de que pasamos junto al espectacular tótem multicolor de la plaza de
les Glòries. Mis compañeros de viaje comienzan a vivir la realidad de su país
muchas horas antes de pisar suelo ucranio. Viajan en un autobús ucranio,
acompañados de casi una totalidad de ucranios y pueden ver una película que,
aunque sea rusa, les anticipa lo que encontrarán pasado mañana cuando pisen la
patria de sus antepasados. Lo otro, lo catalán o lo español, ya lo tienen bien
conocido. O no; pero ya tendrán tiempo de conocerlo. Lo que ahora interesa es
sentirse cerca de esa tierra negra y llana que tanto aman, matar la nostalgia,
empezar a vivir su país dentro de esta patria ambulante que se llama autobús.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Antes de llegar a la Jonquera
hacemos la primera parada, y la señora del asiento 29 me aborda para
convencerme de que el viaje no es nada interesante, que estoy perdiendo el
tiempo y el dinero.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La mujer en cuestión se llama
Ivana y vive en València. Ésta es la tercera vez que hace el viaje. No es que
le guste, claro, pero entre que tendría que venir a Barcelona a coger el avión
y que se dirige a Lviv, cerca de la frontera polaca, a doce horas de tren desde
Kiev, le sale más a cuenta embarcarse en el autocar. “Pero es muy pesaaaado...
Ya verás”.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En las próximas horas podré
comprobar que las historias de las mujeres y los hombres con los que viajo
tienen numerosos puntos en común. Llegaron a España con un visado de turista, y
se establecieron en ciudades o pueblos en los que ya vivían familiares o
amigos. Los primeros años fueron los más difíciles. Luego, la regularización de
2005 les permitió acceder a contratos de trabajo, y disfrutar de derechos
básicos como el de poder viajar.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Las dificultades son ahora para
aquellos compatriotas que desean seguir su camino. La concesión de visados
turísticos se ha endurecido. De ahí que la afluencia a España de ciudadanos de
Ucrania es escasa. Pero continúa.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Algunos ucranios recurren a
métodos radicales para salir del país. Svitlana Markova, presidenta del Centro
Cultural Ucraniano en Catalunya, cuenta el caso de una mujer que trajo a su
hija de 5 años metida dentro de una maleta que facturó como equipaje. O el de
un grupo de seis hombres que abandonó Ucrania por las montañas y atravesó media
Europa a pie. Sólo dos llegaron a su destino. Markova afirma que los otros
cuatro murieron por el camino.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Cerca de la Jonquera, una larga
cola de camiones frena nuestro avance. Al cabo de una hora, pasamos por un
puesto fronterizo huérfano de tricornios y gendarmes y retomamos la velocidad
de crucero. Sobre la medianoche, se apagan las pantallas y se cierran los ojos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Un nuevo día</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Entre cabezada y cabezada he
dormido casi siete horas. Hacía ya un buen rato que el autocar iba dando suaves
bandazos por la autopista, pero me resistía a acabarme de despertar, en un
deseo, acaso inconsciente, de acortar camino mediante el sueño. Sin embargo, el
deseo de saber dónde estamos y el exceso de luminosidad me obligan a
incorporarme.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Nos encontramos en Italia, en la
escarpada y preciosa costa de la Liguria. A pesar de lo sinuoso de la autopista
y de que la calzada está húmeda, vamos a una velocidad endiablada. El conductor
ya no es el de anoche. Tres personas se turnan al volante. Cada cuatro horas
hay cambio de turno. A pesar de mis repetidos intentos por hablar con ellos,
resultará imposible saber siquiera cómo se llaman.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Tampoco resultará fácil entablar
conversación con el resto de pasajeros. La gente es tan discreta, que incluso
los que van juntos raramente se dirigen la palabra. Eso sí, cuando los abordas
en solitario son cálidos y afables. Pero las oportunidades para hacerlo sólo se
dan cada cuatro horas, cuando nos detenemos. Y las paradas duran entre diez y
veinte minutos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Hay mucho que hacer, en tan poco
tiempo. El lavabo del autocar está cerrado, así que cada vez que paramos, la
visita al servicio es urgente. Luego hay que procurarse la intendencia, porque
uno ignoraba que tuviera que traerse comida para dos días.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A las ocho y media, dirección a
Milán, hacemos un alto en una abigarrada estación de servicio tomada al asalto
por decenas de escolares y por ejecutivos ansiosos por tomarse un <i>espresso</i>.
Conseguimos hacer todo lo que teníamos previsto, y aún nos da tiempo para
hablar con Vitaliy Trybuch, un joven de 30 años con el pelo cortado al uno que
trabaja en Palau de Plegamans de soldador. Va a Ucrania para hacer unos
trámites. De este modo, cuando regrese a Palau podrá casarse con su novia rusa,
que automáticamente verá regularizada su situación.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La siguiente parada será a eso
del mediodía, cerca de Udine. Allí conoceré a Olga Sizon, de 55 años. Es bajita
y gruesa, de ojos vivarachos y el cuerpo aún lleno de energía. Después de
trabajar toda la vida para un régimen igualitario, a la hora del retiro se
encontró con una pensión de a penas 25 dólares, que le daba para pagar el piso
o la comida, no para ambas cosas.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Olga decidió marcharse y,
siguiendo los pasos de una amiga, llegó a Girona. Allí cuidó a una anciana de
90 años, hasta que se murió, luego repitió experiencia en Palamós y ahora vive
en València, ocupándose de “una señora de 73 años a la que sus dos hijos no
pueden cuidar”. En cuatro años, su situación ha mejorado de forma notable.
Tiene un sueldo de 800 euros, contrato y Seguridad Social.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ya con su permiso de trabajo,
Olga regresa por primera vez a Ucrania en cuatro años. Allí podrá abrazar a sus
nietos, que tienen 15 y 7 años, y al pequeño, al que sólo ha visto una vez.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
-¿Les lleva muchos regalos?</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
¡Claro! Llevo cuatro... kilos de
equipaje.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
-¿Cuarenta kilos?</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No. Cuatrocientos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sí, he oído bien. El cargamento
de Olga incluye ropa, comida e incluso cinco microondas. Sale más barato
comprarlos en España, argumenta, aunque tenga que pagar un euro por cada kilo
de exceso de equipaje. Sus familiares ya la están esperando en Kiev con una
furgoneta.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Abandonamos las llanuras de
Italia y apuntamos hacia el norte. Los Alpes Julianos se alzan imponentes
delante nuestro. La autopista se dirige hacia un estrecho valle que penetra en
la cordillera alpina entre laderas escarpadas, bosques de abetos y cumbres de
nieves eternas. Un señor con bigotito toma unas imágenes con una cámara de
video mientras dos chicas fotografían el paisaje con sus teléfonos móviles.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A las dos y cuarto entramos en
Austria y, ahora sí, el conductor respeta de forma escrupulosa el límite de
velocidad.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Las pantallas se iluminan de
nuevo. Hace un rato veíamos una película sobre la guerra de Chechenia que
mostraba a unos soldados rusos que luchaban contra musulmanes con aspecto de
Bin Laden. Lo mismo hacían los cosacos en el siglo XVI. Ucrania significa el
límite de la civilización. Allí, en la frontera, vivían esos hombres, con el
encargo de luchar sin tregua contra los musulmanes del Janato de Crimea y del
imperio otomano.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ahora el vídeo nos muestra a un
señor vestido de cosaco que explica chistes y canta canciones nostálgicas. En
las caras de las personas que me rodean se aprecia una sensación de bienestar y
seguridad al oírle. Ese hombre, sin duda una figura en su país, representa un
retorno a casa anticipado.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Olga tiene claro que sólo vuelve
a Ucrania de vacaciones. El país sigue en manos de las mafias, denuncia, de los
de siempre. Piensa regresar a València, aunque el viaje de vuelta sea duro,
aunque se haga mucho más largo que el actual.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Cinco de la tarde. Quinta parada,
en algún lugar de Austria. Mi interlocutor es el señor de la cámara de vídeo.
Se llama Yaroslav Trach, y tiene 47 años. Vive en Barcelona, y trabaja de
lampista. Afirma que “España tiene corazón, no como Alemania o Francia, que son
muy rígidos con los extranjeros”. El hombre está tan agradecido a su tierra de
adopción que incluso guarda un buen recuerdo de los tres primeros años que pasó
sin papeles, trabajando doce horas al día a cambio de treinta euros. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Y vuelta al autobús. Van ya
dieciocho horas. Por delante quedan... veintiocho horas más. El viaje se hace
largo. Sólo las periódicas paradas rompen por unos minutos la monotonía de
nuestro avance, trazando una línea horizontal, siempre en dirección este, sobre
el mapa de la vieja Europa.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ya lo decía Ivana: “el viaje es
muy pesaaaado”. Y más que lo debe ser para los que vienen de Murcia, que tienen
que sumar once horas a las 46 que hay previstas para ir de Barcelona a Kiev.
Pero nadie se queja. Todo el mundo lo lleva con una resignación pasmosa. La
resignación de quien ha vivido momentos mucho más difíciles. La resignación de
un pueblo que desde 1991 disfruta del periodo de independencia más largo que
jamás ha tenido, que siempre fue dominado por sus poderosos vecinos, que sufrió
guerras, deportaciones masivas, hambrunas que mataron a millones de campesinos
o purgas que eliminaron a centenares de miles de personas.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A las seis y media pasamos por
Viena, una hora más tarde llegamos a Hungría, y, a las nueve, tras 24 horas de
viaje, dejamos atrás Budapest.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Uno tras otro vamos cayendo
dormidos. Cada cual se acomoda en su asiento como puede. Unos pocos llevamos
cojín y algunos incluso una manta.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sobre la una de la madrugada, el
sonido del motor al cambiar de marcha me anuncia alguna novedad. Al abrir los
ojos descubro que hemos dejado la autopista y que pasamos por pueblos pequeños.
Debemos estar cerca de los Cárpatos, detrás de los cuales se extiende Ucrania.
La sensación de lejanía es ahora grande.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Llegamos a la frontera. Las luces
del interior del autocar se encienden y, con la ayuda de dos mujeres, relleno
un minúsculo papel con mis datos personales. Junto a la carretera, un cartel
escrito en alfabetos cirílico y latino nos anuncia la inminencia de nuestro
destino: “U-kra-í-na”, leen en voz alta, muy alta para los estándares ucranios,
dos voces al unísono.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Una funcionaria con cara de sueño
manda abrir el maletero y, armada con una linterna, señala los bultos más
gordos. Pertenecen a Olga, quien, nada más abrirlos, recibe la orden de que ya
los puede cerrar.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Nos devuelven los pasaportes y
nos vamos. En mis compañeros de viaje se ha operado un sorprendente cambio de
ánimo. Nada más cruzar la frontera, han perdido la timidez. Un chico que ha
permanecido más de la mitad del trayecto conectado a unos auriculares, responde
a una pregunta que le hacía a Yaroslav, que acaba de abrir una lata de San
Miguel.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
-¿Le gusta Ucrania? -pregunta
Ivana desde el asiento 29, con evidente sentido del humor.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Mujer, espere a que salga el
sol...</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
-¡Cuándo vuelve a Barcelona?
¡Mañaaaana! –se horroriza- Entonces no verá nada... Tendría que quedarse hasta
el día 9, que es el Día de la Victoria (fecha en la que la URSS derrotó a la
Alemania nazi). Mire, si quiere conocer a los ucranios, tiene que coger una
buena borrachera.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Bueno –interviene la mujer que
tengo sentada delante-; los rusos beben más que nosotros.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La bebida forma parte de la
cultura ucrania. La tradición cuenta que los habitantes del país rechazaron el
Islam porque prohibía beber alcohol, y que rechazaron el judaísmo por todas las
restricciones que imponía.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Pasan ya de las dos de la
madrugada, y la emoción por haber pisado suelo ucranio impide pegar ojo a la mayoría.
Desde el asiento trasero, Yaroslav se lamenta de que la oscuridad me impida ver
los pueblos por los que pasamos. “Ucrania fue el granero de Europa, pero ahora
todo está abandonado. La mitad de las tierras están sin cultivar y los jóvenes
se marchan. Las máquinas son viejas, no hay coches ni dinero para comprar
gasoil... Yo, cuando lo veo...”. Yaroslav se pone una mano en el pecho, y con
el dedo dibuja dos lágrimas que le bajan de los ojos.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Un chico que intenta dormir pide
silencio, y Yaroslav se acerca a mi oído para contarme que su madre vivía en un
<i>koljoz</i>, y que cuando esta propiedad agraria comunal se dividió, le
correspondieron dos hectáreas de terreno que su familia no puede trabajar.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A las seis y media de la mañana,
el sol ha salido ya, y comienzo a comprobar todo lo que Yaroslav me anticipaba:
Los pueblos parecen pequeños Chernóbil abandonados. Sólo se ven ancianos,
mientras que los campos están incultos y en muchos de los que se trabaja
imperan las herramientas manuales y los arados de tracción animal. Se ven pocos
coches, y en su mayor parte con más de veinte años a cuestas.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
“Es todo viejo”, refrenda
Yaroslav al verme despierto. “No ha cambiado nada en cuatro años”, coincide
Olga, con la tristeza reflejada en el rostro.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A las ocho llegamos a la estación
de autobuses de Lviv. Yaroslav se apea del vehículo y corre a abrazarse, de
forma tan sentida como breve, a su hijo. Ivana y otra docena de pasajeros
cargan sus maletas en viejos Lada y desaparecen.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A la salida de la ciudad, hacemos
un breve alto. En el bar, Vitaliy se pide un vodka. Yo, un café con leche, que
no me pueden servir por falta de leche. Olga insiste en que coma algo, y pide
para mí un bocadillo. Su desazón es grande cuando me sirven una rebanada de pan
con una rodaja de tomate, un pedacito de carne y otro de pepinillo. Soy su
huésped, y se siente obligada a disculparse por “la mala calidad” del local.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
De vuelta al autocar, Olga me
ofrece costilla de cerdo, pan con cereales y una manzana. Le digo que todavía
me quedaba algo que llevarme al estómago, pero ella insiste -“¡come!”- y acepto
encantado el ofrecimiento.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Pasamos por la ciudad de Rivne.
Faltan poco más de 300 kilómetros para Kiev, pero no llegaremos antes de cinco
horas. Podemos estar contentos, de todas formas, porque llevamos cuatro horas
de adelanto sobre el horario previsto. Y hasta el momento, el viaje ha sido sin
sobresaltos. En 39 horas hemos cruzado más de media Europa.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A Igor Yuznetzov, de 28 años, le
gusta viajar en autocar. Vive en Sevilla, y su periplo comenzó el pasado
viernes. Invirtió un día en ir hasta Barcelona, donde pasó el fin de semana con
unos amigos, y su destino final es doscientos kilómetros más allá de Kiev.
Igor, que es ruso y que no se identifica con el nacionalismo ucranio, acusa a
los políticos de querer enfrentar a las dos comunidades, y añora los tiempos de
una Unión Soviética que no vivió. “Antes éramos un país y no había
enfrentamientos. Ahora somos quince y cada cual va a la suya”, se lamenta en un
exótico castellano, que mezcla el acento eslavo con el andaluz.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Hace unas horas, Yaroslav me
decía que no le gustaba la Feria de Abril de Catalunya, y lo mismo cuenta Igor
de la feria de Sevilla. Tanto alboroto, tanto jaleo, no van con su carácter.
Prefieren estar rodeados sólo de la gente a la que quieren.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Olga ya tiene preparado su
banquete particular. Cuando llegue a Kiev, celebrará el reencuentro con los
víveres que guarda en el maletero. Ahí van jamones, longanizas, aceitunas de
todo tipo y quesos, además de un surtido de bebidas que incluye vino, cava,
moscatel, coñac y whisky. Será su fiesta de reencuentro, y espera reunir a
setenta personas. Por un día, contratará a tres personas para que cocinen y
sirvan, mientras ella se dedica a disfrutar.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
De conversación en conversación,
estamos ya a punto de llegar a Kiev. ¿Tienes hotel? ¿Dónde cambiarás dinero? ¿Y
el billete de avión?, me preguntan las personas con las que he compartido 42
horas de tedio y cansancio, películas rusas y contención de ácido úrico.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La capital de Ucrania se parece
poco a la parte occidental del país. Aquí las carreteras están en perfecto
estado y hay tiendas nuevas y relucientes, pero también camioneros que vienen a
vender cargamentos de ladrillos, piedras o leña.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El autocar se detiene junto a un
gran parque, y como ha sucedido varias veces desde que cruzamos la frontera,
sólo los conductores bajan. Abren el maletero y le dan dos pequeñas bolsas a un
anciano de pelo cano que nos esperaba. Una vez cumplimentada la entrega, el
hombre desaparece a paso lento con los paquetes que le envía el ser querido
ausente.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A las cuatro en punto hora local
(una hora menos en España), llegamos a nuestro destino. Los familiares de Olga
y la furgoneta no han llegado todavía, y los conductores se niegan a descargar
sus 400 kilos de equipaje. Le dicen que espere cinco horas. Ella se resigna. Al
fin y al cabo, ¿qué son cinco horas después de cuatro años de alejamiento?</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
“Furgonetas-patera” realizan el
viaje por 120 euros</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Además de los servicios regulares
de transporte de pasajeros, operan de forma ilegal furgonetas con matrícula
ucrania que, sin ningún tipo de control, acometen el largo viaje entre la
república exsoviética y España. Los vehículos carecen de tacómetro, por lo que
resulta imposible evitar que los conductores que van a bordo estén al volante durante
largas jornadas. Los ucranios que se atreven a embarcarse en uno de estos <i>vehículos-patera</i>
pagan 120 euros por trayecto.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Más de 20.000 ucranios en
Catalunya</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En Catalunya viven entre 20.000 y
25.000 ucranios, con permiso de residencia o sin él, según cálculos del
consulado de Ucrania en Barcelona. Esta cifra aumenta hasta las 80.000 personas
si se incluyen los que viven en Murcia, València e Illes Balears. El cónsul
Yuriy Klymenko explica que se trata de estimaciones, puesto que los ucranios no
tienen la obligación de inscribirse en el consulado de su país. La presidenta
del Centro Cultural Ucranio en Catalunya, Svitlana Markova, afirma que, aunque
no dispone de datos, las cifras reales son superiores.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Alsa, de Asturias a la conquista
del mundo</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La centenaria compañía asturiana
Alsa (Automóviles Luarca SA, propiedad de la familia Cosmen desde hace ocho
generaciones) es la principal sociedad dedicada al transporte de pasajeros por
carretera del país, y una de las punteras en el mundo. En España cuenta con
2.700 trabajadores y con una flota de 1.295 vehículos, que realizan cada año
189 millones de kilómetros. También está introducida en Chile, Marruecos y,
desde 1984, China, donde atiende 436 destinos. Desde 2005 participa en la
británica National Express, líder en autobuses y trenes en el Reino Unido. En
2004, Alsa facturó 401 millones de euros.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-55415459266058154042013-02-18T09:44:00.001+01:002013-02-18T09:44:45.443+01:0010 exploradors que han fet història<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/que-han-fet-historia_0_867513256.html">Ara</a> el 17 de febrer del 2013<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlUui9MsdZ75mkk_3phKEjMvOZjf84tS7XRoCgEFsQG5W0KmTiCEBRlOdONuAIvGyamMvVnbVC-QP74wD_ivZ9-Fh1ExB6cuR350DNw9SUf81pSrDyWee90T-aMyRQoe5NFezs9kxQ1wnC/s1600/amundsen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlUui9MsdZ75mkk_3phKEjMvOZjf84tS7XRoCgEFsQG5W0KmTiCEBRlOdONuAIvGyamMvVnbVC-QP74wD_ivZ9-Fh1ExB6cuR350DNw9SUf81pSrDyWee90T-aMyRQoe5NFezs9kxQ1wnC/s320/amundsen.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 16.799999237060547px; line-height: 21.600000381469727px; text-align: left;">Els primers exploradors trigaven dècades a completar els viatges de descoberta als confins de la Terra. Gràcies als avenços tecnològics, els actuals fan les seves gestes en pocs dies. Uns i altres van arribar allà on ningú havia estat mai abans, o almenys així van ser valorats en el seu moment</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">MARCO POLO (1254-1324). En un viatge de 24 anys, va arribar fins a la Xina</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El mercader venecià va fer un viatge de 24 anys pel centre de l'Àsia i la Xina durant el qual va tenir una relació molt estreta amb el poderós emperador mongol Kublai Khan. Marco Polo no era el primer europeu a recórrer la Ruta de la Seda. Molts altres mercaders abans s'havien jugat el tipus en un recorregut de milers de quilòmetres i ple de perills. Però ningú més va deixar constància escrita del seu periple, segurament per evitar la competència: un dels productes més preuats que transportaven les caravanes era la mirra, que es pagava al mateix preu que l'or.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">De tota manera, l'aventura asiàtica de Marco Polo no va tenir només motivacions econòmiques. El venecià, acompanyat del seu pare i del seu oncle, feia també de missatger i ambaixador vaticà: duia una carta que el papa de Roma adreçava a Kublai Khan en què li oferia una aliança per frenar l'expansió de l'islam.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Marco Polo i el relat del seu viatge, recollit per Rustichello de Pisa al <i>Llibre de les meravelles del món</i>, ens descobreix uns països que fa set segles eren totalment ignots i que els segles següents inspirarien nombrosos viatgers, inclòs Cristòfor Colom.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">RUY GONZÁLEZ DE CLAVIJO (s. XIV - 1412). Ambaixador de Castella davant de l'emperador mongol</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Els testimonis dels pocs viatgers que arribaven de l'Orient van crear en l'Europa medieval un imaginari que situava a l'Est un jardí de l'Edèn ple de luxe i exuberància. Per això els reis i emperadors miraven de tenir bones relacions amb els seus governants. El 1403, Enric III de Castella va enviar una ambaixada a l'Orient Llunyà per establir contacte amb el conqueridor Tamerlà, que ambicionava restaurar l'imperi de Genguis Khan. Ruy González de Clavijo va aconseguir arribar fins a Samarcanda i tornar-ne viu: cap altre ambaixador no ho havia aconseguit abans.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">L'intent d'Enric III d'aliar-se amb els mongols contra els turcs es va frustrar per la inesperada mort de Tamerlà quan es disposava a envair la Xina. Tot i això, la crònica d'aquell viatge es convertiria en un testimoni únic de la fastuosa vida a la cort de l'ambiciós mongol. En el text que va escriure al seu rei, Clavijo descriu Samarcanda com una ciutat més gran que Sevilla, en la qual tots els carrers tenien aigua corrent, i la majoria de cases, jardí. Tamerlà el va rebre en una tenda de seda guarnida amb un arbre de plata del qual penjaven robins, maragdes, turqueses, safirs, perles i ocells d'or. El mite d'Orient no parava de créixer.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">IBN BATTUTA (1304-1368/69). El Marco Polo àrab</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Força menys conegut que el venecià, el tangerí Ibn Battuta ha estat considerat el Marco Polo àrab. Ibn Battuta va sortir de Tànger tot sol el 1325 amb l'única intenció de complir el deure musulmà de pelegrinar a la Meca. Però acabaria fent un viatge de 24 anys i 120.000 quilòmetres de recorregut. Va tenir temps de visitar tres vegades la Meca, passar per Aràbia, Egipte, Palestina, Síria, l'Iraq, el Kurdistan, Anatòlia i Constantinoble. Va arribar fins a la vall de l'Indo, va viure deu anys a l'Índia i les illes Maldives, on va exercir de jutge, va seguir per Ceilan i Bengala, fins a arribar a la Xina. El 1347 va decidir tornar a Tànger, on arribaria dos anys més tard.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El granadí Ibn Yuzayy va deixar constància escrita del periple de Battuta en un llibre ple de descripcions dels llocs per on va passar. Com a exemple, l'any 1326 va tenir el privilegi de veure encara en peu el mític far d'Alexandria, construït per Ptolemeu quinze segles abans. Dues dècades més tard, quan torna a passar per la ciutat del delta del Nil, la torre, de més de cent metres d'altura i considerada una de les set meravelles del món clàssic, havia estat devastada per un terratrèmol.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">ZHENG HE (1371-1433). Una flota xinesa de 300 vaixells explora l'Índic</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Molt abans que Colom desembarqués a Amèrica, una immensa flota naval capitanejada per l'almirall xinès Zheng He va explorar de manera sistemàtica l'oceà Índic i, segons algunes hipòtesis, va arribar al continent americà i a Austràlia. Les set expedicions de Zheng He són una excepció en la història del país que va inventar la brúixola. La Xina trenca el seu habitual aïllament i expandeix l'àrea d'influència molt més enllà de les seves fronteres naturals.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Les flotes de Zheng He tenien fins a 300 vaixells que arribaven a doblar les dimensions de <i>La Pinta</i>, <i>La Niña</i> i <i>La Santa María</i>. Hi havia embarcacions especialitzades en el transport de cavalls, càrrega, aigua i tropes, mentre que la resta eren naus de guerra o patrulleres.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Però a diferència de les expedicions europees a partir del segle XVI, les xineses van entrar poc en combat. Les tripulacions es dedicaven sobretot a recollir ambaixadors dels països que visitaven i a establir-hi relacions comercials, així com a la recol·lecció de plantes i animals. L'arribada de les primeres girafes a la Xina va crear estupefacció: la gent creia que eren animals mitològics. Però els viatges van resultar ruïnosos. Poc després de la mort de Zheng He, la Xina es va tornar a tancar.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">JAMES COOK (1728-1779). La Gran Bretanya aconsegueix el domini dels mars</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El gran explorador britànic simbolitza el canvi en el control dels mars: de mans d'Espanya i de Portugal cap a l'emergent Regne Unit. James Cook explora el planeta a la recerca de terres encara no explotades per potències europees. Va recórrer la costa est d'Austràlia, Nova Zelanda, Hawaii i Terranova. Però els seus mèrits van molt més enllà de l'establiment de colònies. A bord de l'<i> Endeavour</i> i del <i>Resolution</i>, va introduir l'ús del cronòmetre per determinar la longitud on era un vaixell i va desenvolupar una intensa activitat científica.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Els viatges de Cook van permetre determinar que la Terra Australis no existia o bé queia en latituds polars. Fins a aquell moment, els cartògrafs sostenien que el mític continent havia de ser el contrapès necessari per compensar la gran massa de terra emergida que hi havia a l'hemisferi nord. Cook també va demostrar que el consum de cítrics reduïa de manera dràstica el risc de patir escorbut. I també arran dels seus viatges va arribar la paraula cangur a Europa: "gangaru", repetien els aborígens als anglesos per dir-los que no els entenien. I <i>kangaroo</i> és el nom que els anglosaxons van posar a l'immens marsupial.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Cook va fer tres grans viatges d'exploració. En el tercer, mentre buscava un pas entre l'Atlàntic i el Pacífic, va trobar les illes Hawaii, on acabaria morint a mans dels indígenes, que el van devorar.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">ALÍ BEI (1766/1767-1818). El primer europeu que va pelegrinar a la Meca</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El català Domènec Badia i Leblich va ser un espia al servei dels reis Carles IV d'Espanya i Lluís XVIII de França. Es va fer la circumcisió, es va convertir a l'islam i el 1803 va emprendre un viatge de cinc anys pels països àrabs. Rebatejat com a Alí Bei l'Abbassí i amb una identitat falsa que el convertia en descendent del profeta, Badia va pelegrinar a la Meca, cosa que el va convertir en el primer europeu conegut que visitava la ciutat on va néixer Mahoma.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Alí Bei es va passejar pels països musulmans vestit amb una gel·laba mentre anotava tot el que li cridava l'atenció sobre la fauna exòtica, la flora, els accidents geogràfics, les ciutats, l'astronomia i les societats locals. Va tenir ocasió de conèixer l'escriptor romàntic Chateaubriand, i el llibre que va escriure en tornar a Europa, en francès, va ser tot un èxit: inclou una de les millors descripcions del Marroc de l'època, de Palestina i Egipte. Dos exploradors de la talla de Richard Francis Burton i Von Humboldt es van declarar admiradors seus.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Com a espia, Alí Bei va fracassar. No va aconseguir que Espanya incrementés la seva presència al nord de l'Àfrica i al Pròxim Orient ni fer seu el govern del Marroc, com pretenia. El polifacètic barceloní va morir a Damasc el 1818 en el seu segon viatge a Orient.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">DR. LIVINGSTONE (1813-1873). "El doctor Livingstone, suposo?"</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Se'l recorda per una frase, però va ser molt més. Metge i missioner, David Livingstone va ser un dels descobridors de l'interior de l'Àfrica. Va explorar Botswana (molt abans que el rei Joan Carles hi anés a caçar elefants) i el riu Zambezi, va travessar el desert de Kalahari en condicions penoses, va descobrir les fonts del riu Congo -ell va creure que era el naixement del Nil- i unes cascades que va batejar amb el nom de la reina Victòria.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Les seves bones intencions -eradicar l'esclavatge i establir relacions amistoses amb els indígenes- van tenir conseqüències imprevistes per a ell. Va ser rebut i premiat per la reina, els seus articles i conferències van despertar la curiositat pel continent africà i es va iniciar la carrera per la colonització.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Convertit en una celebritat, Livingstone va rebre l'encàrrec d'explorar els llacs Nyasa i Tanganika. Després d'anys de no tenir cap notícia seva, dos diaris van confiar a Henry Stanley una expedició de recerca. Stanley va descobrir que Livingstone no s'havia perdut. Duia una vida plàcida a la ciutat d'Ujiji. És per això que la trobada amb Stanley va ser tan formal ("El doctor Livingstone, suposo?").</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">A partir d'aquí, els seus camins se separen. El famós doctor moriria un any més tard en un poblat de Zàmbia. El seu cos va ser enterrat a l'abadia de Westminster; el seu cor, a l'Àfrica.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">ROALD AMUNDSEN (1872-1928)<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">1897-1928 L'ambició
de ser el primer conquereix el pol sud<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">L'èxit sovint és
per a una única persona, però un home sol difícilment hauria assolit el seu
objectiu sense els fracassos dels que el van precedir i sense una competència
aferrissada. El noruec Amundsen va aprendre els secrets de les regions polars
del seu compatriota i amic Fridtjof Nansen, que es va quedar a les portes del
pol nord. Anys més tard va dirigir la primera expedició que navegava pel pas
del Nord-oest, entre l'Atlàntic i el Pacífic, i el 1908, quan es preparava per
conquerir el pol nord, va saber que un nord-americà assegurava haver-hi
arribat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Amb un sentit
pràctic prodigiós, Amundsen va canviar de plans i, sense dir res a ningú, va
dirigir el vaixell cap al sud. A l'Antàrtida va coincidir amb l'expedició del
britànic Scott. En termes futbolístics, la cursa cap al punt més meridional del
planeta va tenir un guanyador inapel·lable (Amundsen va arribar 34 dies abans
que Scott) i un final tràgic: la mort per fam i fred dels integrants de l'equip
britànic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">El resultat de
les dues expedicions va deixar, per a futurs exploradors, dues lliçons: els
gossos eren més apropiats que els poneis per moure's per les regions polars i
les robes fetes amb pells de foca eren les millors de l'època per combatre el
fred extrem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">EDMUND HILLARY (1919-2008)<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">1951-1985 Everest,
la conquesta de ll'últim lloc de la Terra<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">La conquesta de
l'Everest, el 1953, era l'última gran fita que a l'ésser humà li restava per
assolir. La gesta del neozelandès Edmund Hillary i del sherpa Tenzing Norgay va
ser tota una conquesta en el sentit més clàssic de l'exploració: esforç i
patiment per arribar allà on mai ningú havia estat mai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Com la majoria
d'exploradors, Hillary va descobrir de molt jove el seu interès pels reptes. Va
començar a escolpir el cos en les caminades de dues hores que feia cada dia,
descalç, per anar a l'escola i intentant acontentar un pare intransigent i un
professor de gimnàstica. Als 16 anys es va interessar per l'escalada i, després
d'haver fet els principals cims del seu país i dels Alps, als 34 va formar part
d'una expedició fracassada a l'Everest. Un equip britànic es va fixar en ell i
dos anys més tard, el neozelandès i Norgay arribaven al punt més alt del
planeta. "No hem conquerit la muntanya -va reconèixer amb tota humilitat-;
ha estat ella que s'ha inclinat".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Hillary va
rebutjar premis i mencions, i va dedicar els 55 anys que li restaven de vida a
noves gestes per cims, pols i rius. Hauria pogut viure de rendes fins a la
vellesa, però va preferir treballar per millorar les condicions de vida dels
sherpes i del Nepal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">STEVE FOSSETT (1944-2007)<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">1985-2007 L'homè
dels rècords va solcar cels i oceans<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">La Terra se'ns
ha quedat petita. Sense terres ignotes per descobrir, la imaginativa ment
humana inventa aparells que li permetin solcar el cel i els oceans a la màxima
velocitat. Un dels màxims representants d'aquests esperits intrèpids és el nord-americà
Steve Fossett. Va aconseguir 116 rècords del món en vaixell, avió, planejador i
globus, la meitat dels quals encara segueixen vigents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Fossett es va
fer milionari a la borsa de Chicago i als 37 anys va deixar els negocis per
convertir-se en l'home que tenia el rècord del món de rècords del món. El 2002
es va convertir en el primer home que aconseguia fer realitat el somni de fer
la volta al món en globus, en solitari i sense escales, el 2004 va ser el
primer a fer la volta al món per mar sense escales a bord d'un catamarà i el
2005 va ser el primer a fer la volta al món en aeroplà, també en solitari i
sense escales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">Fossett, que
deia que es dedicava a l'exploració per plaer, va desaparèixer el 2007 quan
sobrevolava el desert de Nevada. Igual que Zheng He, Cook, Ali Bei, Livingstone
i Amundsen, va morir mentre feia allò que més li agradava.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><b>Dones intrèpides en lluita contra els prejudicis</b></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: left;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 13.2pt;">L'exploració i
descoberta del món ha estat un territori vedat per a les dones. Només unes
poques dames van gosar anar contra la corrent i, enfrontant-se als prejudicis i
la moral imperants, van endinsar-se en territoris desconeguts.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Per a la periodista
i viatgera Cristina Morató, les més grans exploradores van ser dues espanyoles que
van seguir el rumb de Colom: Isabel Barreto i Mencía Calderón. "Barreto va
ser la primera i única almirant de l'Armada. El 1595 va liderar l'expedició més
llarga d'aquella època a través del Pacífic a la recerca de les illes Salomó.
Tot i que el seu nom avui no diu res, la seva gesta va estar a l'altura de les de
Magallanes i Orellana".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Mencía Calderón
va liderar una expedició "èpica" formada per 50 dones que, a mitjans
del segle XVI, va recórrer 1.600 quilòmetres de selves, rius i muntanyes fins
arribar a Asunción (Paraguai). Un cop al seu destí i després de sis anys de
viatge, van poder complir amb l'ordre reial de contribuir al "millorament
de la sang" local.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Autora de
llibres com "Viajeras intrépidas y aventureras", "Las reinas de
Africa", "Las damas de Oriente" o "Cautiva en Arabia",
Morató explica que dames audaces com Ida Pfeiffer, Mary Kingsley o Isabella
Bird van fer els primers estudis de camp entre tribus desconegudes, van aixecar
mapes i van recollir espècies per als museus més importants. "Ho van fer
sense el suport ni el finançament de les grans societats geogràfiques, que els
van donar l'esquena", subratlla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;">Pel fet de ser
dones, aquelles "valentes" van topar amb els perjudicis socials. "En
aquella Anglaterra victoriana -reflexiona Morató-, una dona que viajava sola
era titllada de boja, excèntrica i immoral. Es creia que el contacte amb els
nadius </span><i>salvatges</i> corrompia la puresa
de les seves ànimes". Però van aconseguir el que volien, demostrant que,
"amb valor, determinació i una força de voluntat indestructible, fins i
tot una tranquil·la mestressa de casa o una soltera puritana podia convertir-se
en una gran exploradora".</span><span style="color: #525252; font-family: Times New Roman, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-28894441584357573802013-01-30T14:05:00.002+01:002013-01-30T14:05:29.377+01:00Rabat, la joia secreta del Marroc<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Rabat-joia-secreta-del-Marroc_0_854914502.html">Ara</a> el 27 de gener del 2013</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbvUcbqrZohoGossw4pTloJkrUeEKgQ5ZtyJ3iAzegB3bpZcEY4BjoOolSIL1X3x0DTQCbmJgMaIBaa4vQEVzzpC21iAKln7mcqnzGhF87J5Shp1TFTlcOzyzSdXm1ucWB4dNo0DZ96_vc/s1600/Vista-Sale-Udaies-GABRIEL-PERNAU_ARAIMA20130125_0234_26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbvUcbqrZohoGossw4pTloJkrUeEKgQ5ZtyJ3iAzegB3bpZcEY4BjoOolSIL1X3x0DTQCbmJgMaIBaa4vQEVzzpC21iAKln7mcqnzGhF87J5Shp1TFTlcOzyzSdXm1ucWB4dNo0DZ96_vc/s320/Vista-Sale-Udaies-GABRIEL-PERNAU_ARAIMA20130125_0234_26.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Els viatgers que visiten el Marroc solen incloure en la seva ruta les ciutats imperials de Marràqueix, Fes i Meknès. Atrets per l'exotisme dels seus socs plens d'olors, venedors de catifes i artesans, els visitants solen renunciar a conèixer la ciutat que és, en aparença, més convencional: Rabat. El cert és que, darrere de les avingudes traçades pels urbanistes francesos durant l'era colonial i el seu aspecte europeu, la capital administrativa del país amaga moltes joies, com ha reconegut la Unesco el 2012, en concedir-li el prestigiós títol de Ciutat Patrimoni de la Humanitat. I un atractiu no precisament menor és el fet que, juntament amb la veïna Salé, Rabat va ser una pròspera república de corsaris durant el segle XVII.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Rabat havia estat colònia fenícia, cartaginesa i romana gràcies a la bondat del seu port i a la proximitat a l'estret de Gibraltar. A mitjans del segle XII un soldà almohade hi va construir un campament fortificat que va servir de base per a les seves incursions a la península Ibèrica i el 1198 el seu nét tenia plans per construir-hi una gran ciutat encerclada per imponents muralles i amb la mesquita més gran del Magrib. Però els plans, mesquita inclosa, es van quedar a mitges i el 1260 Alfons X de Castella la va destruir.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La prosperitat arribaria amb els moriscos expulsats d'Espanya. A partir del 1610 s'instal·len a l'antiga fortalesa dels Udaia 3.000 persones provinents del poble extremeny d'Hornachos. Al llarg dels anys següents ho faran unes 10.000 més procedents de Sevilla, Cadis i altres municipis d'Andalusia. Els primers havien fugit voluntàriament i havien pogut conservar una part dels seus béns. Els andalusos, en canvi, ho havien perdut tot.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Amb set de venjança contra aquells que els havien espoliat, extremenys i andalusos armarien una flota que durant més d'un segle assetjaria els vaixells espanyols i portuguesos que tornaven d'Amèrica carregats de mercaderies i, segons la historiadora Beatriz Alonso Acero, arribarien fins a les costes d'Irlanda i Islàndia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizsvHFkoboM7G9w5AqtOGTO0QQrk1i3iPnYTbsnpl1gj3sgrzE59D1pbW1W9H2emcK2hbfvxymnu6yurVrcHdFBMemHA4UqLCnE8AX7df-Nhork_LO9t3jOXjePKaG14IruJu7FMaSvtWw/s1600/Babutxes-centre-historic-GABRIEL-PERNAU_ARAIMA20130125_0235_26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizsvHFkoboM7G9w5AqtOGTO0QQrk1i3iPnYTbsnpl1gj3sgrzE59D1pbW1W9H2emcK2hbfvxymnu6yurVrcHdFBMemHA4UqLCnE8AX7df-Nhork_LO9t3jOXjePKaG14IruJu7FMaSvtWw/s320/Babutxes-centre-historic-GABRIEL-PERNAU_ARAIMA20130125_0235_26.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Armadors i tripulants</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Els moriscos van aprendre navegació oceànica de mariners flamencs, els mateixos que els ensenyarien a bastir naus capaces de superar la barra de la desembocadura del riu Bu-Regreg. Els <i>hornacheros </i>es convertirien en armadors. Els andalusos esdevindrien tripulants. Per la seva banda, els capitans serien tunisians, algerians i holandesos i anglesos renegats, és a dir, que s'havien convertit a l'islam.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La <i>feina</i> dels corsaris consistia a abordar naus per segrestar el màxim nombre de persones, amb la finalitat de demanar-ne després un rescat o vendre-les com a esclaves, mentre que els productes es revenien al millor postor, sovint als mateixos europeus. El negoci era rodó. Marroquins de l'interior baixaven a la ciutat per aprendre el nou <i>ofici</i>, i Rabat (llavors coneguda com a Salé la Nova) i Salé, a l'altra banda del riu Bou Regreg, van fundar el 1627 una república independent, l'anomenada República de les Dues Ribes o del Bou Regreg, que no tenia res a envejar a les illes de pirates del Carib que la literatura i el cinema s'encarregarien de mitificar segles més tard.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El port de la república corsària era inexpugnable. Era dins de la desembocadura del Bou Regreg, defensat, des de l'altra banda del riu, per una fortificació situada en un penya-segat i dins de les mateixes muralles de la ciutat de Salé. La República estava governada per un consell format per dotze membres d'origen extremeny i en el qual hi tenia veu i vot l'almirall de la flota, un càrrec que solia recaure en un capità estranger. Per mantenir la seva independència, en un primer moment Rabat-Salé van buscar la protecció d'Holanda i d'Anglaterra, però, davant la pressió dels cabdills locals, van acabar demanant al rei espanyol Felip IV que els deixés tornar a Hornachos. No van aconseguir exactament el que volien, però sí la protecció del monarca, que els enviava subministraments i que considerava simple comerç la seva activitat.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Una rivalitat que perdura</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Mentrestant, els andalusos van fer un cop de força i es van apoderar del barri fortificat on vivien els <i>hornacheros</i>, cosa que els va obligar a instal·lar-se a Salé. D'aquesta manera naixia una fortíssima rivalitat entre les dues ciutats veïnes que encara perdura. Amb el pas del temps, els moriscos andalusos es constituirien en l'aristocràcia de Rabat, on encara avui es troben les seves traces i nombrosos cognoms (Alonzo, Argazino, Vargas -actualment Bargach-, Cerón, Zamorero...) que recorden els seus orígens.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Pel que fa a la República, tenia els dies comptats. El 1666 va quedar sota l'òrbita de la dinastia alauita, la mateixa que governa actualment el país, i l'activitat corsària s'extingiria definitivament el 1755, quan un terratrèmol, el mateix que destruiria Lisboa, desviaria el curs del riu i negaria de sorra el port de Salé.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La ciutat va ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2012, el mateix any que celebrava el centenari com a capital del Marroc. El reconeixement destaca l'autenticitat i la simbiosi entre ciutat moderna i tradicional del seu casc urbà. Oberta a l'oceà i amb un clima molt més semblant al de Barcelona que al de Marràqueix o Fes, Rabat combina arquitectura clàssica, islàmica, morisca i europea.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">En certa manera, es pot dir que es tracta de dues ciutats en una de sola. D'una banda, hi ha la ciutat nova, d'edificis blancs, carrers amples i zones enjardinades que es va bastir als anys trenta del segle XX sota el protectorat francès. De l'altra, hi ha la ciutat musulmana orgullosa de les seves arrels i de la seva sang barrejada.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Rabat és una ciutat agradable que convida a passejar. La cèntrica avinguda Mohamed V enllaça la ciutat nova amb una medina encerclada de muralles dels segles XII i XVII. Al seu interior hi ha la típica barreja comercial i humana tan pròpia de tots els centres històrics marroquins. En els seus comerços s'hi poden comprar des de babutxes gegants del FC <i>Barcalona</i> [sic], fins a antiguitats, catifes i altres objectes d'artesania que s'ofereixen al visitant al carrer dels Consuls.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaeb2mBpC2ayIZFBCVAKSDC-MaImnYgVdY6wSpOwCp59TACyuX2ahk8v4_3R4TA0LKOf18cFdTeXUFWYsrEp8d3wMJ9svgPU-KaNAfY2TuspIQ-Q45z3vvUbw75FoBVMQESs99vfuU8gGn/s1600/Colors-tradicionals-Udaies-GABRIEL-PERNAU_ARAIMA20130125_0237_26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaeb2mBpC2ayIZFBCVAKSDC-MaImnYgVdY6wSpOwCp59TACyuX2ahk8v4_3R4TA0LKOf18cFdTeXUFWYsrEp8d3wMJ9svgPU-KaNAfY2TuspIQ-Q45z3vvUbw75FoBVMQESs99vfuU8gGn/s320/Colors-tradicionals-Udaies-GABRIEL-PERNAU_ARAIMA20130125_0237_26.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La casba dels Udaies</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">L'eix comercial condueix a l'històrica casba dels Udaies, on vivien els<i>hornacheros</i>. Després de visitar el Jardí Andalús, el Cafè Moro ofereix un privilegiat balcó des d'on contemplar la desembocadura del riu i la immensitat de Salé, que s'expandeix cap al nord.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Des d'allà no costa gaire d'arribar a la inacabada torre Hassan (segle XII i del mateix estil que la Giralda de Sevilla), que presideix la desembocadura del riu, al mausoleu on estan enterrats Mohamed V i Hassan II i, una mica més lluny, a la preciosa necròpolis de Chellah, la Sala Colonia romana que donaria nom a l'actual vila de Salé i de les quals es conserven algunes restes.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">A l'altra banda del riu hi ha l'oblidada Salé. Convertida en ciutat dormitori, el nucli urbà que va arribar a ser república independent rep, avui, poquíssim turisme. De fet, fins al 1957 no va estar connectada a Rabat mitjançant un pont.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Per arribar-hi haurem d'agafar el modern tramvia metropolità que va entrar en servei l'any 2011. L'excursió ens permetrà veure les imponents muralles de defensa, la gran mesquita (edificada el segle XII) i la perfectament conservada i menuda escola corànica (segle XIV) d'una ciutat que va ser el principal port d'intercanvi entre el Marroc i Europa i que a partir del 1912 va quedar eclipsada per l'orgullosa, i avui molt poblada, Rabat. Inconvenients de no haver estat escollida com a capital.</span></div>
<br />
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-64783648866232855932013-01-13T21:44:00.000+01:002013-01-13T21:44:47.072+01:00De la brúixola al GPS<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Publicat al diari Ara el 13 de gener del 2013<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoosAfCWttXhhSGO6dXTB94ZcP8Wztti-keuwu3OYrzJ2qAW5Tkb4zMJqRztp9R00GZzhfZUvs9nKuYG88s9pYzyuzDRAtcS3Yk6CV_aKAfq3NA7AGi5gRG8I-IRS44uhuQs7BYVjZGjfl/s1600/Google-Earth-Dels-centimetre-GETTY_ARAIMA20130112_0165_26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoosAfCWttXhhSGO6dXTB94ZcP8Wztti-keuwu3OYrzJ2qAW5Tkb4zMJqRztp9R00GZzhfZUvs9nKuYG88s9pYzyuzDRAtcS3Yk6CV_aKAfq3NA7AGi5gRG8I-IRS44uhuQs7BYVjZGjfl/s320/Google-Earth-Dels-centimetre-GETTY_ARAIMA20130112_0165_26.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 17.33333396911621px; line-height: 22px; text-align: left;">Sarah Palin pensava que l'Àfrica era un país i Nixon que Mauritània era illa Maurici. Ken Jennings repassa en el llibre 'Un mapa al cap' la història de la cartografia i les anècdotes dels que no saben orientar-se.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La ignorància del conjunt de la població nord-americana sobre temes relacionats amb la geografia és utilitzada pels millors còmics del país per expressar estupidesa. Als annals de les pífies monumentals hi figuren amb lletres d'or Marilyn Monroe, que a la pel·lícula <i>Els senyors les prefereixen rosses </i>deia que volia visitar "Europa, a França", i la candidata a la vicepresidència Sarah Palin, que creia que l'Àfrica era un país. El 1970, el president Nixon va mantenir una entrevista amb el primer ministre de l'illa Maurici convençut que qui tenia al davant era el líder de Mauritània. Nixon no entenia que el seu interlocutor s'entestés a parlar de l'estació de seguiment espacial que els Estats Units té en aquell país tropical i rebutgés la cooperació en agricultura de secà que ell li oferia. Fins que, encara convençut que parlava amb el president d'un país que acabava de trencar relacions diplomàtiques amb els Estats Units, Nixon li va passar una nota al secretari d'Estat en què li preguntava: "Per què diantre tenim una estació de seguiment espacial en un país amb qui hem trencat relacions?"</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Ken Jennings compila un munt d'exemples sobre l'especial relació que els nord-americans tenen amb la geografia en el llibre <i>Un mapa en la cabeza</i>(Ariel). Mirant de trobar respostes, l'autor explica que els ciutadans dels EUA són dolents en aquest camp per les grans dimensions del país i perquè l'aïllament era quasi una declaració de principis en el moment de la fundació dels Estats Units: els primers colons pretenien desconnectar de la resta del món.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">L'any 1983, el professor David Helgren, de la Facultat d'Humanitats i Negocis de la Universitat de Miami, va posar un senzill test als seus alumnes. Sobre un mapamundi en blanc, els universitaris havien de situar trenta ciutats i països. La divulgació dels resultats de la prova va ser motiu d'escàndol nacional: més de la meitat ignoraven on són Chicago, Islàndia o el Quebec, i un 43% no sabien situar Londres.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Per tal de contribuir a pal·liar aquell desastre, <i>National Geographic</i> va posar en marxa el 1989 el National Geographic Bee, un concurs dirigit a alumnes de secundària que cada any compta amb milions de participants. Els concursants demostren que tenen uns coneixements de geografia impressionants, segons va poder comprovar Jennings en la celebració de la gran final del 2010. Els 55 finalistes han de ser capaços de respondre correctament a preguntes com "On és Hyesan?" (capital de la província de Yanggang, a Corea del Nord). I tenen converses com aquesta: "Ets de Nova Jersey? Newark és la ciutat més gran de l'estat, 273.000 habitants l'últim cop que ho vaig mirar". A la qual cosa l'altre respon: "El punt més elevat del comtat de Sussex és a 549,5 metres".</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Homes i d'origen asiàtic</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Després de més de vint edicions, el concurs de <i>National Geographic</i> permet treure algunes conclusions sobre el perfil dels guanyadors: solen viure en llocs petits dels Estats Units, són d'origen asiàtic i homes en una aclaparadora majoria. En l'edició del 2010, de 55 finalistes només n'hi havia dos que no fossin d'origen asiàtic i només hi havia dues noies.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Ken Jennings confirma el tòpic que diu que les dones s'orienten pitjor que els homes, i ho argumenta. "Els homes primitius sortien en expedició a caçar en totes les direccions i sempre havien de poder trobar el camí de tornada a la cova, per la qual cosa van desenvolupar la memòria cinèsica, mentre que les dones recol·lectaven aliments més a prop de casa i van desenvolupar la memòria de localitzar objectes. En poques paraules, els homes es van fer millors a l'hora de trobar llocs, mentre que les dones es van fer millors a l'hora de trobar coses". Per aquest motiu, afirma, la seva dona troba més fàcilment les claus del cotxe per casa i ell se'n surt millor amb els mapes.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La bretxa biològica entre homes i dones a l'hora d'orientar-se no és immensa, assegura Jennings, però existeix. Es podria eliminar si nois i noies tinguessin exactament la mateixa educació i estímuls des que són petits i si elles rebessin les mateixes ajudes que pares, educadors i la societat en general dediquen als nens al llarg de tota la vida. Un petit pas seria que els pares deixessin a les nenes explorar el territori més pròxim a casa tal com ho deixen fer als nens.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Ken Jennings hauria estat un perfecte competidor al concurs del <i>National Geographic</i>. En primer lloc perquè és un fanàtic de la geografia, d'aquells que de petits estudiaven llistes de població de pobles i ciutats, que sabien que l'illa de Victòria, al Canadà, és la més gran triple illa (llac-illa, llac-illa, llac-illa) del món o que la taca de naixement que Gorbatxov té a la cara és quasi idèntica al perfil de Tailàndia. I en últim terme perquè es va fer molt conegut als Estats Units en convertir-se en la persona que més diners ha guanyat mai en concursos de televisió (més de 3 milions de dòlars).</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El llibre de Jennings parla del mapamundi invertit que es van inventar a Austràlia, en el qual el continent australià apareix al centre i a la part superior, mentre que Amèrica i Europa queden relegats a situacions marginals. Afirma que els primers mapes de carreteres eren els que es feien per guiar els pelegrins a Terra Santa i esmenta el cas dels deu milions de dòlars que la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va pagar pel mapa<i>Waldseemüller</i>, del 1507, el document més antic en el qual apareix la paraula Amèrica.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Sobre el descobriment d'Amèrica, Jennings l'explica així: el primer viatge transatlàntic de Colom es va inspirar en una carta de navegació que li havia enviat el matemàtic italià Paolo Toscanelli, però l'explorador havia calculat la distància fins a les Índies basant-se en la matemàtica de Ptolomeu. Si no arriba a ser perquè entremig hi havia Amèrica, diu Jennings, "mai més hauríem tingut notícies seves".</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El nou continent s'hauria d'haver anomenat Columba en honor del seu descobridor, però en canvi va rebre el nom d'Amerigo Vespucci. Colom creia haver arribat a Orient. Va ser Vespucio qui es va adonar que en realitat el genovès havia descobert un nou continent.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Mapes mentals</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Els primers mapes van ser mentals. Ja els feien els homínids quan decidien modificar la seva ruta de cacera habitual per evitar l'amenaça d'un depredador. El pas següent va ser plasmar aquella imatge mental sobre un paper o qualsevol altre objecte. Els protomapes més antics que es conserven serien una gravats de Babilònia, un plat de bronze de la dinastia xinesa Zhou i un papir grec que representa la península Ibèrica. Per la seva banda, el gran Atles Català del 1375 és el primer en què apareix dibuixada una rosa dels vents.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Després de segles sense grans canvis, els mapes estan, avui, en un moment crucial a causa de la popularització del GPS, els<i> smartphones</i> i les tauletes. En el termini de vint anys, Google Earth preveu arribar a confeccionar el mapa del món perfecte, en què cada centímetre del planeta tindrà la resolució d'un píxel sobre la pantalla. El salt qualitatiu que això suposarà és impressionant, atès que actualment hi ha zones amb una resolució de 15 metres per píxel.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El problema, assegura Jennings, és que les eines basades en el GPS són tan còmodes i fàcils d'usar que acaben atrofiant el nostre sentit per orientar-nos. "És un símptoma d'una cultura que externalitza cada cop més la seva capacitat espacial encomanant-la a la tecnologia, i un cop desapareix ja no es recupera", sentencia.</span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-89615556974840927592013-01-07T10:51:00.000+01:002013-01-07T10:51:14.478+01:00El Port de la Selva: gent dolça, costa salvatge<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Gent-costa-salvatge-PORT-SELVA_0_842315775.html">Ara </a>el 6 de gener del 2013<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5WElOvOmOhJzSDPcGIi1s0LJK5Lgn7V1rHmhdmk9ms1FyDIwf1ZHUHyh3Pmqpg5n2VPA5xwltgV7MRkoIdS54nG6zNzYncaQMstzb5yCPcl6Yi4todG_5uRbv6zFd-TwX8HeS6dhGaVDa/s1600/Fotogramas-Garriguella-JM-Publicitat-CITA_ARAIMA20130106_0008_13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5WElOvOmOhJzSDPcGIi1s0LJK5Lgn7V1rHmhdmk9ms1FyDIwf1ZHUHyh3Pmqpg5n2VPA5xwltgV7MRkoIdS54nG6zNzYncaQMstzb5yCPcl6Yi4todG_5uRbv6zFd-TwX8HeS6dhGaVDa/s320/Fotogramas-Garriguella-JM-Publicitat-CITA_ARAIMA20130106_0008_13.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">D'entrada fa broma i diu que no vol recomanar a la gent que vagi al Port de la Selva perquè ja n'hi ha prou, de visitants, sobretot els mesos d'estiu. Però de seguida s'hi repensa i recula. El dibuixant Carles Romeu, exninotaire a <i>Fotogramas</i>, <i>El Jueves</i>,<i>Por Favor</i> i <i>El País</i> i encara actiu a les pàgines d'<i> Interviú</i>, recorda amb enyorança el virginal poblet de pescadors que va conèixer de petit, "fa més de mig segle", quan els seus pares el portaven a estiuejar en aquell indret idíl·lic al nord del cap de Creus i totes les activitats, sempre relacionades amb el mar, que hi ha fet al llarg de quasi tota la seva vida.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">"La meva relació amb el Port de la Selva comença a l'edat de tres mesos, quan, a la pujada de Garriguella, el cotxe del pare es rescalfava i la mare em donava el biberó en un voral de la carretera", explica Romeu. Hi anaven quinze dies cada estiu, ja a finals dels anys quaranta, en plena postguerra. El pare era molt amic d'un home que estava casat amb una filla del poble.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">"La senyora de la casa, la Fermina Guanter, era una cuinera extraordinària. Ens feia fricandó amb moixernons i cama-secs, peix al forn, suquet de clavell amb picada d'ametlla... O llagosta, que en aquell temps encara no era un menjar de rics. Eren plats de pobres però estaven...", rememora Romeu amb salivera a la boca.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El viatge des de Barcelona era llarg. Fins a dotze hores trigaven a arribar al Port, després d'una llarga aturada a Girona per dinar i fer la migdiada a casa de l'oncle Ventura i de les preceptives parades per deixar refredar el motor del cotxe després de cada pujada. Quan, de nits, la Fermina veia els llums d'un vehicle que baixava cap a Port, cridava al seu marit: "Són ells, ja són aquí!" Així de rar era veure un cotxe per aquelles contrades a segons quines hores.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Romeu té records del Port de la Selva, el racó de Catalunya elegit pels lectors de l'ARA, de fa cinquanta anys, tot i que també de més recents. Recorda, per exemple, que la majoria de cases no tenien aigua corrent, que molts edificis estaven destrossats pels bombardejos de la Legió Còndor el 1938 i que hi havia un bruixot a qui els veïns amagaven regals i diners a sota d'una pedra, i l'endemà trobaven remeis per als mals que patien.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Però els seus records estan relacionats, sobretot, amb el mar, amb les cales íntimes a les quals només es podia arribar a rem, amb les barques de tot tipus que ha tingut, amb la pesca i el vent, sempre omnipresent, que castiga aquell turmentat paisatge.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">"Hi havia tant peix que amb deu minuts de pesca en tenies prou per alimentar tota la família. A mi m'agradava que fos un poble de pescadors, i al·lucinava amb les tonyines de dos metres que veies nedant dins de la badia, o acostar-te a l'inhòspit cap de Creus, que és la Costa Brava en el sentit més bèstia".</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Un paradís perdut</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Romeu reconeix que el Port de la Selva ha estat per a ell un "paradís perdut". Però ja no. Ha canviat molt, massa, es queixa. Hi ha dies que no pots ni entrar en barca a la badia de Cadaqués de la quantitat d'embarcacions que hi ha. "No pots ni pescar ostres, els musclos han desaparegut i amb les garotes està passant el mateix. Tot són turistes, tothom es compra una embarcació sense que li preguntin si la sap portar". De bitotxos, per exemple, una rara espècie marina que, un cop a la boca, és com una "bufetada de mar", fa sis o set anys que no en veu cap ni un.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Malgrat tots els malgrats, malgrat que ja no és el poble que havia conegut i malgrat les vuit operacions que ha patit els últims anys, Carles Romeu segueix anant al Port de la Selva sempre que pot. L'últim estiu no ha pogut fer-hi el que acostumava. S'ha dedicat a acabar les seves memòries (acaben de sortir publicades a l'editorial Astiberri amb el títol <i>Ahora que aún me acuerdo de todo, o casi</i>), a fer molta vida social i poc mar. "Ara hi vaig per mirar-me la postal", comenta lacònic el dibuixant.</span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-8168440443249535622012-12-31T10:41:00.002+01:002012-12-31T10:41:58.669+01:00Collsuspina: calma total i bons aliments<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Calma-total-bons-aliments-COLLSUSPINA_0_825517463.html">Ara </a>el 9 de desembre del 2012<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitLqpytTmercJoaC49xFEz4R2bM47NXE15ZR4K_H1zBgnux1tIQ-xMdbl2PHI9ulyR3qZ7pnzoNOss3ZrC_LX77PCpoQBVT8lHvQ_eYrTXkLXBSpNY3f99xtV7gQM_dS3XpAkC_W-g2RJW/s1600/Collsuspina-Tranquillitat-XVI-Lestabliment-Montserrat_ARAIMA20121209_0011_13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitLqpytTmercJoaC49xFEz4R2bM47NXE15ZR4K_H1zBgnux1tIQ-xMdbl2PHI9ulyR3qZ7pnzoNOss3ZrC_LX77PCpoQBVT8lHvQ_eYrTXkLXBSpNY3f99xtV7gQM_dS3XpAkC_W-g2RJW/s320/Collsuspina-Tranquillitat-XVI-Lestabliment-Montserrat_ARAIMA20121209_0011_13.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Foto: Pere Tordera</span></div>
<br />
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Un poblet preciós de mitjana muntanya, amb un nucli petit i ben conservat. El veïnat hi és escàs i de paraula, acostumat a moure's en un clima fresc i saludable. Els camps i boscos que l'envolten conformen un entorn natural pròxim, ple de cases pairals disseminades. Els visitants hi troben tranquil·litat, vistes panoràmiques i cels nets, i un cop asseguts a taula poden gaudir d'una bona cuina a un preu raonable. Quants pobles de Catalunya encaixarien en aquesta descripció? Per al cineasta Marc Recha, sobretot un: Collsuspina, on va viure durant "un bon grapat d'anys".</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">De petit hi havia anat amb els pares i, quan ja va ser major d'edat, Recha va triar Collsuspina per viure-hi. Quan se li pregunta què va trobar allà dalt, respon sense dubtar: "Tranquil·litat total". La mateixa tranquil·litat que havia conegut quan, sent un nen, va descobrir els seus boscos de roure i d'alzina, els pins i la verdor dels seus prats.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La població de Collsuspina va néixer al voltant d'un hostal isolat a mitjans del segle XVI. L'establiment era un lloc de parada habitual de viatjants, comerciants i bandolers. Era al Coll de l'Espina (o de s'Espina), al traçat del camí ral que comunicava Vic i Manresa. El poble va créixer i el 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la <i>Geografia general de Catalunya </i>de Carreras Candi.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El local que va donar lloc a Collsuspina encara existeix. Es diu Can Xarina i va camí de complir els cinc segles d'activitat quasi ininterrompuda. Marc Recha el coneix bé i per aquest motiu no dubta a recomanar una visita al veterà casal gòtic-renaixentista. Bé sigui per a un àpat ("bons vins, carn excel·lent i tracte familiar") o per contemplar els seus finestrals d'estil gòtic tardà.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Marc Recha creu que val la pena conèixer Collsuspina per gaudir de la natura i de les vistes panoràmiques "impressionants" que s'ofereixen al visitant. Situat a mil metres d'altitud, en dies clars és possible veure amb tota nitidesa el massís del Montseny, les punxes de Montserrat i els cims nevats del Pirineu.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">El municipi té una característica singular. Les seves muntanyes recullen aigües de tres rius, el Ter, el Besòs i el Llobregat, que desemboquen en punts tan distants com són les platges de l'Estartit, Sant Adrià i el Prat.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">"És un poble petit, elevat, envoltat de camps, rouredes, i on es poden trobar força bolets i gent afable i de tracte pròxim", sintetitza Recha. Sobre el clima, el director de <i>Pau i el seu germà</i> i <i>L'arbre de les cireres</i> -l'únic film en català seleccionat a la secció oficial del Festival de Cinema de Canes- assegura que és sec i força ventilat: "Quan neva ho fa amb intensitat i a l'estiu és un lloc ideal per fugir de la xafogor de la costa".</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Quan hi vivia, Collsuspina permetia a Recha escriure sense haver d'estar pendent del rellotge, i ara aprofita que només hi va de visita per retrobar els vells amics que hi va deixar.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Bosc de Casanovas</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">A més de la tranquil·litat, en què tant insisteix Recha, a Collsuspina val la pena passejar pel bosc de Casanovas, un espai protegit on creixen roures centenaris; el carrer Major i el nucli antic, que conserva l'estructura vuitcentista original; l'església de la Mare de Déu del Socors (finals del segle XVI), a qui sovint recorrien els viatgers antigament, o l'ermita romànica de Sant Cugat de Gavadons, situada al nord del poble.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Collsuspina pertany a Osona a nivell administratiu, però els seus habitants sempre han tingut més relació amb el Bages, i amb Moià. Cap allà recomana Recha que anem d'excursió i que ho aprofitem per menjar al restaurant Les Voltes de Sant Sebastià. "En Jaume i l'Edu us faran gaudir de la cuina amb majúscules, amb molta simpatia i un sentit de l'humor d'alta volada".</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Això sí, a l'hora de dormir hem de tornar a Collsuspina, perquè Collsuspina és... "Necessari", conclou Recha.</span></div>
<br />
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-12255216757913344882012-11-18T20:14:00.003+01:002012-11-18T20:14:50.346+01:00Sitges, ànima de poble ben viva<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Anima-poble-ben-viva-SITGES_0_812918706.html">Ara </a>el 18 de novembre del 2012<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg8sUAry9LRdaygT10A3xi-O8uGxXU9ixmw0qilScL1iTPnHhUTc61J7plVoLdN7b0ipbSnuhItfLPHqOnOJ6lPbOX8hgND-T4Bp22hEECDrhzNlc-GuPKHxj5tF0qKOmmcZ54NYGo7sSg/s1600/platja-Sitges-MANOLO-GARCIA_ARAIMA20121116_0183_26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg8sUAry9LRdaygT10A3xi-O8uGxXU9ixmw0qilScL1iTPnHhUTc61J7plVoLdN7b0ipbSnuhItfLPHqOnOJ6lPbOX8hgND-T4Bp22hEECDrhzNlc-GuPKHxj5tF0qKOmmcZ54NYGo7sSg/s320/platja-Sitges-MANOLO-GARCIA_ARAIMA20121116_0183_26.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Foto: Manolo Garcia</span></div>
<br />
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">¿Pot considerar-se poble un municipi que té 28.000 habitants fixos tot l'any, que disposa de molts hotels de luxe, palau de congressos, tres ports esportius, un comerç divers i potent, que acull un festival internacional de cinema i que és lloc de residència habitual de futbolistes i altres milionaris? La periodista Rita Marzoa ho té clar: Sitges pot ser moltes coses, però també és un poble. I precisament aquest poble és el Sitges que la conductora del programa<i>Solidaris</i>, de Catalunya Ràdio, més coneix i més s'estima, el Sitges que sense cap mena de dubte convida a visitar.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Sitgetana de tota la vida, Marzoa es defineix com a "amant de les tradicions i la festa", una persona que viu molt al carrer, que "renega del creixement urbanístic i demogràfic del seu poble" i que no s'imagina un 23 i 24 d'agost, dies de festa major, lluny dels seus carrers.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Tan a prop de Barcelona i tant com ha canviat, i Marzoa pensa que Sitges manté viva l'ànima de poble. Sobretot quan se celebren les festes locals. "La participació activa de milers de compatricis fa que pensis que l'ànima batega amb moltíssima força. Però, d'altra banda, penso que hi ha una ànima que hem perdut. La que té a veure amb l'ajuda al veí, conèixer la gent, respectar el dret dels sitgetans a poder gaudir amb calma de l'espai públic".</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">L'església sobre el mar, el Cau Ferrat i el palau de Maricel, el ral·li de cotxes d'època, el Festival de Cinema Fantàstic, el Carnaval, el llegat modernista que van deixar els <i>americanos</i>, els carrers encatifats de flors, l'aire tolerant que sempre s'hi ha respirat... Sí, Sitges és un estereotip, reconeix Marzoa, però aquesta imatge que en tenen els forasters respon a una realitat.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">"Sitges és preciós, un lloc per venir de festa, per compartir bons moments amb la família, per menjar bé". I alhora, també afirma: "Però és un lloc que estressa a l'estiu, que és car… I us diré el que segur que molts sitgetans pensen: en molts moments no suporto Sitges, però em moriria si no pogués viure aquí".</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Rita Marzoa defineix el seu poble així: "Obert, acollidor, gelós de les tradicions, de les menges, de la seva gent, dels seus espais. Una mica fatxenda quan se'l vol comparar amb d'altres. Un lloc amb una llum única, amb racons alienants i olors evocadores, però capaç de ser cruel amb els seus quan se'l qüestiona".</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">La platja de Sant Sebastià</span></strong></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Posada a recomanar, Marzoa diu que no ens podem perdre "el davant i el darrere de l'església -la Punta-, sempre vorejant el mar". El Sitges més públic va de l'església cap a Vilanova, amb una façana marítima guarnida amb cases modernistes que il·lustren el passat burgès i també, a desgrat seu, el creixement sense mesura. El Sitges més íntim i personal, per on li agrada perdre's, és el que mira a Barcelona.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">"A la rereguarda del racó de la calma, avui en obres, hi ha la platja de Sant Sebastià, coronada per l'ermita i el cementiri vell, que són dos dels espais que em provoquen més magnetisme localista", afirma Marzoa. "És una <i>u</i> oberta al mar, petita, feta a mida, on hi trobo tot el que necessito: la meva platja a la primavera i a l'estiu, el meu lloc per passejar i pensar a la tardor, i l'espai humit i fred, gairebé hostil, que em permet viure postes de sol úniques quan gairebé tots sou a Barcelona".</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">¿Racons secrets de Sitges per descobrir? Ja no en queden, reconeix sense recança. Tot i això, Marzoa ens aconsella que durant la nostra estada donem per uns moments l'esquena al mar i descobrim el massís del Garraf.</span></div>
<div style="background-color: white; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">"Ara fa un any va ser el lloc que va triar el meu pare per acomiadar-se i descansar. I per mi caminar per dreceres seques, polsegoses, amb margallons, farigola, romaní i pins molt joves (els vells s'han cremat tantes vegades…) és una experiència única". Allà, enmig de tanta quietud, descobrirem l'ermita de la Trinitat, el Casal dels Caçadors i el monestir budista de Palau Novella.</span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-3278012116837511652012-11-12T15:46:00.001+01:002012-11-15T14:43:04.506+01:00Marco Polo viatjava sense ordinador<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHrP3tZivhOxrFRBoX-NSVY3Tp3w50jrfM91MhoisiE4OufaJsseiOy7IZAmepxYbxzaRHk3R_ixjTJgT-XlwFNYz5d4C-xRjlyZectbq2vHhAibfWdRX7xX8AzWg2A1tves3iK3eYqy5_/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHrP3tZivhOxrFRBoX-NSVY3Tp3w50jrfM91MhoisiE4OufaJsseiOy7IZAmepxYbxzaRHk3R_ixjTJgT-XlwFNYz5d4C-xRjlyZectbq2vHhAibfWdRX7xX8AzWg2A1tves3iK3eYqy5_/s1600/images.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: white; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 13.2pt; text-align: justify;">Tot
i que han passat només dotze anys, és una eternitat. El 1996, quan preparava el
meu viatge a la Xina amb bicicleta, internet t'oferia -així m'ho va semblar en
aquell moment- quantitats inabastables d'informació que de cap manera podies
trobar a les llibreries ni a les hemeroteques. Dotze anys més tard, comparo la
informació que vaig trobar sobre els països pels quals havia de passar
-Turquia, Geòrgia, Azerbaidjan, Turkmenistan, Uzbekistan...- amb la que hi ha
ara i m'adono que vaig sortir de casa disposat a submergir-me durant quatre
mesos en una realitat completament diferent però quasi en la més absoluta inòpia.
Per voluntat pròpia, però també perquè encara no existien els smartphones, les
tablets o les connexions 3G, l'únic aparell tecnològic que duia dins les
alforges era una rústega càmera de fer fotos analògica.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.2pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;">Els
viatgers del segle XXI corren pel món carregats amb ferralla tecnològica que
els permet estar quasi permanentment connectats. Així, poden narrar el dia a
dia del seu viatge quasi en directe, penjant textos, fotos i videos de tot el
que els va passant, per a què tothom pugui seguir des de casa les seves
vicissituds.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.2pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;">A
mi, que sóc una mica romàntic, em tiren més els grans viatgers del XIX i
principis del XX. Així que si avui hagués de tornar a fer un viatge com aquell,
tornaria a sortir de casa amb el mínim de parament tecnològic. Per viure segons
quins viatges al màxim i deixar-te empaltar de tot el que t'envolta, has
d'aconseguir desconnectar del món i, almenys per a mi, l'única manera d'aconseguir-ho
és, durant els dies, setmanes o mesos que duri l'experiència, reduir al mínim
el contacte amb tot el que has deixat enrere. I el que hagis d'explicar, ja ho
faràs quan tornis. Al cap i a la fi, si Marco Polo viatjava sense ordinador,
per quins set sous no podem fer-ho també nosaltres?<o:p></o:p></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-14610222399156406222012-11-12T09:10:00.000+01:002012-11-12T09:10:35.026+01:00Convida'm a conèixer la teva ciutat<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Convidam-coneixer-teva-ciutat_0_808719155.html">Ara </a>l'11 de novembre del 2012<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWL7j6-_DRYXCGdm08wnn-hS76kxybvNKQPK8auVL7YllebuAFjC40hzYWx9Cmy1KsBU6cJ7Ng-Wec11ry1xpmNLHSuyVyzhI766jxaaltiq5PldVW1oJKwdFeeqk2ZDVb0SJuvELOpMEB/s1600/Marco-Giralucci-Venecia-WALTER-FANO_ARAIMA20121110_0150_26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWL7j6-_DRYXCGdm08wnn-hS76kxybvNKQPK8auVL7YllebuAFjC40hzYWx9Cmy1KsBU6cJ7Ng-Wec11ry1xpmNLHSuyVyzhI766jxaaltiq5PldVW1oJKwdFeeqk2ZDVb0SJuvELOpMEB/s320/Marco-Giralucci-Venecia-WALTER-FANO_ARAIMA20121110_0150_26.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Marco Giralucci (foto Walter Fano)</span></div>
<br />
<div class="deck entry-summary" style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 17px; line-height: 22px; margin: 0px 0px 10px; padding: 0px;">
<div style="padding: 0px; text-align: justify;">
A la xarxa hi ha més de mig miler de blogs escrits des de l'estranger per catalans i en català i sobre qualsevol destinació. Ens centrem en alguns que s'han convertit en guies molt útils per fer una escapada o viure en altres ciutats occidentals</div>
<div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<b>Marc Tió</b>, <b>Marc Esteve</b> i <b>Marco Giralucc</b>i viuen a Nova York, Dublín i Venècia. Cadascú des del seu lloc de residència ha posat en marxa un blog que pretén ser una guia de la ciutat que els acull i que s'adreça als catalans que tenen intenció de viatjar-hi. Tots tres es diuen igual que el mític viatger venecià que al segle XIII va descobrir als ulls europeus les meravelles que amagava la Ruta de la Seda. Però a diferència d'ell els Marco Polo del segle XXI expliquen el que veuen des d'un teclat.</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
L'oferta de blogs de ciutats del món escrits per catalans es multiplica a la mateixa velocitat que augmenta el nombre de catalans que se'n van a viure a l'estranger i tenen ganes d'explicar en la seva llengua tot el que descobreixen.</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<b>Eduard Balsebre</b> és un viatger impenitent que nodreix cinc blogs de viatges (<i>El bloc dels viatges</i>, <i>Viatge a l'Orient</i>, <i>Guia d'Amsterdam</i>, <i>Guia de Lisboa</i> i <i>Guia de Samarcanda) </i>i <i>La catosfera viatgera, </i>un directori on recopila tots els blogs de viatges escrits en català. Segons el recompte que Balsebre va iniciar fa mig any, a la xarxa hi ha més de mig miler de blogs escrits en català fora de l'Estat. "N'hi ha de quasi qualsevol destinació del planeta, inclosos l'Àrtic i l'Antàrtic", revela. I tot i que el càlcul no inclou els espais que estan inactius o que han deixat de funcionar, la xifra augmenta al ritme d'un 10% o un 15% anual, explica.</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
L'autor de <i>La catosfera viatgera </i>(lacatosferaviatgera.blogspot.com) destaca que els blogs cada cop són menys un relat adreçat a familiars i amics. Al contrari, els autors són conscients que s'adrecen a un públic més ampli i les agències de publicitat han fixat l'atenció en els que reben més visites.</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
Unes hores de consulta per internet revelen que encara hi ha molts autors que insisteixen a explicar anècdotes irrellevants (neveres d'Erasmus buides, carnets del Barça de la penya local...) perquè no serveixen per fer entendre al lector com és la ciutat o les persones amb qui conviuen. Però també hi ha multitud d'espais plens d'històries interessants.</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
Per exemple, les que explica <b>Marc Tió</b> a <i>Cap a Nova York</i>(www.capanovayork.com). Tió, de 37 anys, feia de guionista al programa <i>El club</i>, d'Albert Om, i el 2009 va decidir que necessitava "un canvi bèstia". Poc després d'establir-se a la ciutat dels gratacels, va detectar que molts amics i amics dels amics dels seus amics es posaven en contacte amb ell per demanar-li consells sobre la ciutat. "Si tanta gent m'ho pregunta, és que hi ha una necessitat", es va dir. I es va posar a organitzar rutes per a catalans que visitin la ciutat.</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
Això d'organitzar rutes per Nova York en català "a la gent li fa molta gràcia", assegura Tió divertit. Ell acompanya persones que viatgen soles i parelles, però també grups d'amics, famílies i, sobretot, gent gran, que no parla idiomes i que necessita ajuda per aclarir-se al metro.</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
El servei de guia es complementa amb la web, el blog i els comptes de Twitter i Facebook, des d'on ha difós abundant informació sobre l'huracà <i>Sandy</i>. Perquè a banda de guia i enamorat de Nova York, Marc Tió és periodista i col·labora a RAC1. "Sento passió per Nova York i m'encanta descobrir-la i ensenyar-la".</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;">De Nova York a Dublín</strong></div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
A diferència de Tió, <b>Marc Esteve</b>, de 36 anys, no tenia cap intenció professional quan, l'estiu del 2010, va obrir el seu portal. L'únic que pretenia era entretenir-se i posar en pràctica els coneixements adquirits amb el llibre per fer pàgines web que s'acabava de comprar. Així va néixer un espai amb una estètica i un nom poc habituals a internet: <i>Societat de beneficència dels catalans de Dublín</i> (www.dublin.cat). "Sóc una mica romàntic i hi havia hagut un casal a Cuba fundat el 1840 que es deia igual. El títol suggereix també aquesta barreja entre noves tecnologies i el passat. Posar-li <i>Casal català a Dublín</i> hauria estat poc original", ironitza.</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
L'objectiu d'aquest llicenciat en empresarials, amb vuit anys de residència a Dublín, és donar consells a catalans que vulguin establir-se a la ciutat, més que oferir informació als que hi viatgen, "que per a això ja hi ha les guies". A la seva particular <i>societat de beneficència</i> , Esteve explica trucs sobre els carrers, la gent i l'administració irlandesa que ell va haver de descobrir pel seu compte quan se n'hi va anar a viure i que ara ofereix generosament a les persones que entren a la seva pàgina o que li escriuen per demanar-li consell. "No em suposa cap problema. La utilitat de la web és donar informació; no costa gens aconsellar".</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
Això sí, últimament ha notat un notable increment de les visites en l'apartat de consells laborals. Per respondre a aquest interès, segurament provinent de catalans que valoren la possibilitat d'emigrar a Irlanda, Esteve ha actualitzat i ampliat la informació disponible.</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;">I cap a Venècia</strong></div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
El plantejament de <i>VenèciAquí </i>(tourveneciaqui.wordpress.com) s'assembla més al de <i>Cap a Nova York</i> que al de la<i> Societat de beneficència</i>. El seu autor és <b>Marco Giralucci</b>, un venecià que ha viscut molts anys a Catalunya i que, de nou al seu país, des de lluny organitza rutes turístiques "en català i des d'un punt de vista català".</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
"Vaig començar amb un blog sobre Catalunya en italià (<i>Catalogna oggi</i>), després vaig pensar que a molts catalans els agrada Itàlia i que valia la pena explicar-los el país en català. Ara, després d'entrar en contacte amb altres blogs en català sobre ciutats d'Itàlia, m'he decidit a posar en marxa la meva activitat".</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
Arquitecte i expert en història de l'art, Giralucci també oficia com a perfecte cicerone des de la xarxa. Gràcies a les acurades entrades que escriu, coneixerem la història de nombrosos edificis i artistes venecians, la toponímia local i històries curioses. Per exemple, perquè els GPS es tornen bojos en arribar a Venècia (carrers estrets, noms de carrers repetits...) o que allà es van inventar els girs bancaris, ja al segle XVII, per mediació dels ubics mercaders venecians, que exercien la seva activitat en tots els confins de la Mediterrània.</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
Per Giralucci, els avantatges d'una guia<i> online </i>respecte a una guia de paper són clars: "És viva, perquè va actualitzant-se contínuament, i sobretot tens la percepció que al darrere sempre hi ha una persona que comunica una experiència".</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
El que mai no sabrem és si Marco Polo, en el cas d'haver nascut set segles més tard, avui també tindria el seu blog.</div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;">Cap a la fi de les guies en paper?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;">"D'aquí
deu anys els smartphones i les tablets actuals s'hauran transformat en aparells
que ara semblen de ciència-ficció", assegura <b>Eduard Balsebre</b>. Aquest viatger
i bloguer infatigable entén que els blogs són el lloc idoni per a la publicació
dels relats viatgers. "Els cronistes de viatges del segle XXI escriuen en
un teclat i en segons es llegeix a tot el món", constata. Segons Balsebre
hi ha autors de blogs de viatges en català que "són pura literatura" i
que el fet d'escriure en la seva llengua "ha significat ocupar l'espai
social que estava (i està) buit per la manca de mitjans de comunicació sobre
viatges en català".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;">Balsebre
és un convençut dels avantatges que té un blog per a un viatger. "Ofereix
una fantàstica alternativa al clàssic quadern de viatge (la llibreta en paper)
i permet compartir amb facilitat les experiències i recomanacions. Tant
és així que alguns professionals del món dels viatges cerquen aquest espai com
una manera d'arribar a potencials clients".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;">Respecte
a la clàssica guia en paper, els blocs sobre ciutats tenen l'avantatge de poder
oferir una actualització contínua dels continguts, la modificació dels que han
caducat i la incorporació dels que són novedosos; permeten afegir tries personalitzades;
i estan escrits en la teva llengua. Com a inconvenients, Balsebre cita la
desconfiança respecte a un autor desconegut que es troba a la xarxa (qui és
aquest?). Però això canviarà "radicalment" en pocs anys, vaticina.
"Naixeran (estan naixent ara mateix) col·leccions de guies
semi-professionalitzades, impulsades per viatgers que tenen força lectors.
Aquestes guies-blocs, igual que ara està passant amb els blocs de viatges, es
complementaran amb les guies-paper, i amb el temps totes dues conviuran en les
noves eines portàtils".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"><b>Pep
Bernadas</b>, cofundador de la llibreria de viatges Altaïr, valora la "</span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">percepció
subjectiva i actual" que ofereixen els blocs. Tot i això, <span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">està convençut que les guies tradicionals encara tenen
recorregut i conviuran amb les noves eines digitals. "</span>Hi haurà una
evolució molt ràpida cap al predomini de les aplicacions que, via GPS, et
faciliten tota mena d’informacions. Les que hi ha ara són més efectistes que
eficaces, plenes d’inexactituds; però milloren ràpid. De tota manera, mentre
els cercadors només et donin informacions que en un 90% són repetitives i costi
tant de trobar el què realment t’interessa, el paper segueix sent de més fàcil
consulta".<span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span class="apple-converted-space"><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;">Quan surt de viatge, <b>Bernadas </b>opta per combinar la informació
que li aporta la guia que sempre du a la butxaca amb la que obté via internet. Ara
bé, creu que els webs i blogs tenen les seves limitacions: estan bé quan fan
referència a indrets, activitats i altres aspectes que tenen a veure amb els
interessos i afinitats dels autors. En canvi, la informació global que s'hi
troba acostuma a estar afusellada d'altres fonts.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 13.2pt; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;">"A mi
m’agrada guardar les guies velles -confessa <b>Bernadas</b>-. Serveixen de suport a la
memòria. Sense la Guide Bleu de Turquia que vaig utilitzar el 1976, per
exemple, no sabria recordar amb fidelitat els barris vells d’Istanbul.
L’Istiqlal Cadessi o la plaça de Taksim no tenen res a veure amb el que eren
aleshores. Si un escriptor vol ambientar un personatge a la Barcelona dels anys
60, com ho faria sense una guia d’aquell moment?".<span class="apple-converted-space"><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<br />
<div style="font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-42623135548665063492012-10-28T20:13:00.001+01:002012-10-28T20:13:52.405+01:00Duesaigües, un respir discret al Baix Camp<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/respir-discret-Baix-Camp-DUESAIGUES_0_800319984.html">Ara</a> el 28 d'octubre del 2012<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsyggdSbigQwogZfcAzVUssyntY1aS7PflyxT7zh6ySaosteZeGP2akpMLEoQNU7AXSMS42yVtHDjWpBAjInrfUNmYz1xT3aGurwID7jiMthyizK2yBgCPg2j21Kl7TiYfuuVqRlAYxyMq/s1600/Duesaigues-Camp-TJERK-DER-MEULEN_ARAIMA20121027_0152_24.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsyggdSbigQwogZfcAzVUssyntY1aS7PflyxT7zh6ySaosteZeGP2akpMLEoQNU7AXSMS42yVtHDjWpBAjInrfUNmYz1xT3aGurwID7jiMthyizK2yBgCPg2j21Kl7TiYfuuVqRlAYxyMq/s320/Duesaigues-Camp-TJERK-DER-MEULEN_ARAIMA20121027_0152_24.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Castell d'Escornalbou</span></div>
<br />
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
El dramaturg <b>Enric Nolla</b> coneixia Duesaigües només pel que el seu pare li havia explicat de petit. Nascut i criat a Caracas, fill de catalans emigrats a les Amèriques a la recerca d'una vida millor, no hi havia estat mai. Per al seu pare, Duesaigües eren els orígens enyorats, la família de la qual s'havia separat, la casa on havien nascut diverses generacions de Nolla, la terra seca. Per a l'Enric, que només n'havia sentit històries llunyanes, el paradís perdut del seu progenitor eren només unes arrels exòtiques amb les quals el 1991, a l'edat de 25 anys, es va retrobar.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: 14px;">"Els primers records de Duesaigües -se sincera <b>Enric Nolla</b>- estan totalment impregnats dels records del pare, que des de la llunyana Veneçuela m'explicava històries de com era la seva vida de pagès. Jo sempre he intentat resseguir les seves passes i, si t'he de dir la veritat, la imatge que tinc més present és la primera vegada que vaig veure el meu pare, el meu oncle i el meu cosí plegant avellanes en un tros a prop del poble. Et semblarà una bestiesa, però jo no havia vist un avellaner en la meva vida".</span></div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
Un cop va arribar a Catalunya, la vinculació amb el poble i els seus orígens va ser molt ràpida. Tant, que ara no podria passar sense. Hi va gairebé cada setmana amb la seva mare, "perquè no perdi del tot els lligams amb els familiars i coneguts". Junts s'estan a Ca la Marina, la casa familiar: "Hi ha unes bones vistes de l'ermita de Santa Bàrbara, a dalt de tot del castell de la baronia d'Escornalbou! És molt tranquil·la i me l'he fet al meu gust, respectant les formes constructives tradicionals".</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
Duesaigües permet a <b>Enric Nolla</b> "desconnectar" de la seva vida professional a Barcelona. És, diu, "un respir discret". Aprofita les estades al municipi del Baix Camp per llegir, descansar i fer petites excursions per l'entorn. "Visito alguns trossos que havien sigut de la família, a l'estiu baixo a la platja, a Cambrils, que és només a deu minuts en cotxe... De vegades procuro no fer res i no faig res". Aquesta manca d'activitat, tan difícil d'aconseguir a la gran ciutat, li permet mimetitzar-se amb l'entorn i admirar-se "de la vida senzilla i essencial" que hi porten les menys de 200 persones que hi resideixen.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
Raons per visitar Duesaigües? <b>Nolla </b>en cita tres: passar uns dies de tranquil·litat en un indret autèntic que encara conserva la vida dels pobles rurals, fer alguna excursió per les muntanyes i gaudir de racons naturals "discrets però atractius".</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;">A les portes del Montsant</strong></div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
Tot i ser petit, aïllat i solitari, Duesaigües està molt ben comunicat amb Reus i Cambrils i és a les portes del Priorat i de la serra del Montsant. "L'entorn està molt poc explotat, i malgrat la presència d'alguns molins de vent d'última generació, encara conserva racons molt especials i bucòlics". Nolla cita la serra de l'Argentera ("impactant") o les muntanyes on hi ha el monestir de Sant Miquel d'Escornalbou ("s'hi mantenen amb molta bellesa boscos exuberants de pins i alzines").</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
L'excursió a peu fins al monestir és la gran recomanació d'aquest home de teatre (<i>Hurracan</i> , <i>Tractat de blanques</i> , <i>El berenar d'Ulisses</i>...). La pujada és forta, diu, però l'esforç paga la pena. Sortint del cementiri, inclou una primera parada a la font de la Vilamanya, "després es passa per dintre del cor d'un bosc d'alzines meravellós: si hi vas a l'estiu, és inimaginable la frescor que transmet". I després cap amunt, per un camí ben senyalitzat i pavimentat, fins a arribar a l'antic monestir, des d'on es pot gaudir d'unes vistes privilegiades de la plana del Baix Camp i visitar el magnífic edifici. Les parts més antigues daten del segle XII i a partir del 1910 va ser reconstruït pel filantrop Eduard Toda.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
Com a excursions facultatives, des de Duesaigües baixa l'antic camí ral que condueix a l'embassament de Riudecanyes. I pujant al coll de la Teixeta s'accedeix als pobles vinícoles del Priorat i del Montsant.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<strong style="font-style: inherit;">La cita</strong></div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
"Camí del cel s'enlaira altiva i orgullosa, els núvols l'emmantellen i besen dolçament, el sol daura sa testa, quan surt, dansant en l'ona, i té a sos peus les planes del Camp de Tarragona, i té a sos peus la raça de catalana gent".<em></em></div>
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin-bottom: 18px; padding: 0px; text-align: justify;">
<em>Obres completes, Escornalbou</em>, <b>Salvador Estrem i Fa</b></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1264557662888780038.post-62568217744228359682012-10-15T12:42:00.001+02:002012-10-15T12:42:43.887+02:00Rocafort de Bages, l'irresistible encant dels pobles de mala mort<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/ROCAFORT-BAGES_0_791920831.html">Ara</a> el 14 d'octubre del 2012</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeaSalnIIiddj2_J1HAhXGys33OG4IAusYfqoHwBbEv-9zqSNFeiwB3uM9Ue57OXB-tlZLEOynrckZ6v2m-AoHSRrOJAqj3OgErG51IBBpm5YnfpiloeA7Jz-WO9uaxEfQGyxU7tCtwyzE/s1600/Rocafort.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeaSalnIIiddj2_J1HAhXGys33OG4IAusYfqoHwBbEv-9zqSNFeiwB3uM9Ue57OXB-tlZLEOynrckZ6v2m-AoHSRrOJAqj3OgErG51IBBpm5YnfpiloeA7Jz-WO9uaxEfQGyxU7tCtwyzE/s320/Rocafort.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">"Mura, Talamanca i Rocafort, tres pobles de mala mort". La dita popular vindria a ser com el Reus, París i Londres però en sentit negatiu. Els que utilitzaven aquesta expressió ho feien per denigrar els llocs apartats, situats al mig de la muntanya i mancats de les comoditats de la vida moderna. Paradoxes dels temps, els nuclis rurals que han conservat l'ànima tradicional s'han convertit, en ple segle XXI, en un poderós atractiu per a moltes famílies que busquen la pau en un entorn natural privilegiat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">L'escriptor Roc Casagran ha fet estades a la casa que la seva família té a Rocafort del Bages "des de sempre". Li agrada la calma, l'aïllament, l'olor dels boscos a mitja tarda i, alhora, la proximitat a Manresa. Els records més antics que té vinculats a aquest poble de la Catalunya Central estan vinculats a l'estiu. "Una dent trencada arran d'una caiguda en bici, els partits de futbol fins a fer-se fosc, la llibertat de poder córrer i anar amb bicicleta pels carrers, les partides de ping-pong, els jocs a la plaça".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">El Pont de Vilomara i Rocafort és un municipi amb dues ànimes. Les terres altes i les terres baixes. Històricament, la població i l'activitat econòmica es concentraven a Rocafort, mentre que el Pont de Vilomara eren quatre cases al marge del camí que conduïa a Barcelona i a Manresa, i del pont medieval sobre el Llobregat. Fins que va arribar la industrialització i la fil·loxera va arruïnar el negoci de la vinya. Fruit d'aquesta doble coincidència, el Pont de Vilomara es va omplir de fàbriques tèxtils i de nouvinguts, mentre que Rocafort es despoblava de manera irremeiable en perdre la principal font d'ingressos i quedar lluny dels grans eixos de comunicació.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">Així, un municipi que antigament s'havia anomenat Rocafort o Rocafort de Bages va passar a dir-se Rocafort i Vilomara el 1917 i Pont de Vilomara i Rocafort des de fa trenta anys. L'equilibri de forces s'havia invertit. Avui Rocafort s'omple durant els mesos de bon temps de persones a la recerca d'una forma de viure tranquil·la.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">Roc Casagran s'hi escapa sempre que pot. "És el meu refugi. M'agrada molt anar-hi fora d'època, que és quan menys gent hi ha. Trobar-hi l'aïllament. Els carrers, de nit, entre setmana, són desèrtics. M'agraden els llocs que t'interpel·len: una barraca de pastor de pedra seca, la visió de la silueta del Montcau o de la plana del Bages, el cementiri...".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">L'autor d'</span><i style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;"> Ara que estem junts </i><span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">(Columna, 2012) explica: "Sóc una persona de tancar-se a casa a llegir i a escriure, si és hivern amb la llar de foc encesa. I de sortir al carrer quan no hi ha ningú. I d'anar a córrer o a caminar pels boscos".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">Casagran recomana Rocafort perquè és "just a la porta d'entrada del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac". "Per fer una passejadeta pels quatre carrers que té, o una visita al museu del poble, que explica com ha estat la vida per aquestes contrades fins avui".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-style: inherit; line-height: 18px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-style: inherit; line-height: 18px;"><b>Església de Santa Maria</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">La ruta que ens aconsella inclou la visita a l'església de Santa Maria -"dins de la qual hi ha la paret de la sagristia pintada per Àngel Millan: el xoc entre el seu expressionisme abstracte i l'estil artístic de la resta de l'església és ben curiós i xocant"-, l'ascensió a les restes (només en queda una paret) del castell del segle X que dóna nom al nucli i una excursió a les masies dels voltants (Casassayes, el Flequer, Arbosset...), bona part de les quals van servir de refugi als maquis durant la postguerra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">Ara, que el lloc que resultarà més familiar als visitants és el mas Puig de la Balma, en el veí municipi de Mura. Està construït a recer de la balma que fa la muntanya i en el seu interior, així com a la rodalia, s'hi van rodar nombroses escenes de</span><span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;"> </span><i style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">Pa negre.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;">Roc Casagran reconeix que, si la poesia és la seva pàtria, Rocafort de Bages és el seu refugi: "El vell amic que saps que sempre és allà, encara que faci temps que no li dius res. El lloc per retrobar-me amb mi mateix".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px;"><br /></span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/00030847393184135712noreply@blogger.com0