Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polítics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polítics. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de maig del 2012

De Rajoy al 15-M: la classe política de demà

Publicat a El Periódico del 17 de maig del 2012


Es diu molt que els polítics actuals són mediocres, que ja no hi ha grans estadistes com els d'abans. Curiosament, els que més lamenten que no tinguem líders com de Gaulle, Churchill, Felipe González o Adolfo Suárez, Jordi Pujol o Pasqual Maragall acostumen a ser els que més han maltractat el paper dels polítics. Però és cert que determinades actituds dels nostres representants ajuden poc a dignificar la seva figura. Fixem-nos en l'absentisme de Rajoy. On era el president del Govern mentre Espanya s'enfonsava en la misèria? Sí, ahir va comparèixer al Congrés de Diputats, però ho va fer després d'un mes d'absència i per respondre únicament a tres preguntes justament el dia que la prima de risc s'enfilava per damunt dels 500 punts.
D'un líder s'espera que doni la cara, que expliqui amb temprança el que està passant, que argumenti de forma intel·ligent les decisions que pren i que surti a tranquil·litzar una opinió pública que viu amb lògica angoixa els últims esdeveniments. Quan això no succeeix, en lloc de veure's recolzada, la gent sent cada vegada més que és empesa cap al precipici per aquells a qui havia escollit perquè defensessin els seus interessos. I la desempara es multiplica amb l'aniquilació de molts dels avenços socials que havia costat dècades de guanyar.
Avui, per sentir el que està passant s'ha de baixar a les places. El 15-M ha sacsejat consciències. En les improvisades taules rodones que s'han organitzat sobre l'asfalt, amb un megàfon que va passant de mà en mà, s'ha parlat dels problemes que pateix la gent, s'han escoltat propostes i alternatives, no totes elles utòpiques. El moviment Democràcia Real Ja ha demostrat que els joves també s'interessen per la política i que volen fer-se-la seva. Encara que a ells els produeixin arcades aquesta idea, un té la intuïció que als nostres carrers s'està forjant avui la renovada classe política del demà.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Si els fem fora a tots, ¿qui manarà?

Publicat a El Periódico 14-10-2010

Els que manen estan a la corda fluixa, i ho saben. La crisi econòmica necessita culpables, de la mateixa manera que els ciutadans necessitem atribuir a una cara reconeixible o a un fet concret el mal temps que ha fet l’últim cap de setmana o l’empat del Barça en el darrer partit jugat a casa. No acceptem que els aiguats que ens han espatllat els dies de festa o que el nostre equip perdés sigui fruit dels elements o de la suma d’uns factors que, per ara, queden fora de la nostra capacitat de control o de comprensió. L’home del temps es va equivocar, acusem. O la gespa del Camp Nou estava en mal estat. ¡Fora! ¡Que els canviïn!
En aquesta situació es troben ara els polítics. Els carreguem tota la culpa de la delicada situació actual i, emprenyats com estem, volem que paguin per tot el mal que han fet ells i tots els seus antecessors. Jordi Hereu va ser el primer a provar la medicina. Va convocar un referèndum per reformar la Diagonal creient que el guanyaria de carrer i ara es troba empantanat en una bassa sense saber com sortir-ne. A Catalunya, Montilla té unes perspectives elèctorals pèssimes, mentre que a Madrid n’hi ha hagut prou que Zapatero proposés la ministra Trinidad Jiménez per competir amb Esperanza Aguirre perquè els militants socialistes miressin cap a una altra banda i escollissin un Tomás Gómez menys esquitxat pel llot del govern.
Imaginem que aconseguim fer fora tots els polítics.¿Què passarà després, quan hàgim substituït tots els alcaldes, presidents de comunitat, president i ministres del govern i descobrim que les coses no eren tan senzilles i que tot plegat continua, si fa no fa, igual que abans? Potser llavors ens adonarem que per damunt seu hi havia uns lobbies i poders ocults que manen tant o més que ells i sobre els quals els pobres ciutadans tenim una capacitat d’incidència gairebé nul·la. Si aquest dia arriba, ¿qui ens governarà? Bé, sempre ens quedarà una Belén Esteban.perquè ens curi de tots els mals.