Sitges, ànima de poble ben viva

Publicat al diari Ara el 18 de novembre del 2012

Foto: Manolo Garcia

¿Pot considerar-se poble un municipi que té 28.000 habitants fixos tot l'any, que disposa de molts hotels de luxe, palau de congressos, tres ports esportius, un comerç divers i potent, que acull un festival internacional de cinema i que és lloc de residència habitual de futbolistes i altres milionaris? La periodista Rita Marzoa ho té clar: Sitges pot ser moltes coses, però també és un poble. I precisament aquest poble és el Sitges que la conductora del programaSolidaris, de Catalunya Ràdio, més coneix i més s'estima, el Sitges que sense cap mena de dubte convida a visitar.

Sitgetana de tota la vida, Marzoa es defineix com a "amant de les tradicions i la festa", una persona que viu molt al carrer, que "renega del creixement urbanístic i demogràfic del seu poble" i que no s'imagina un 23 i 24 d'agost, dies de festa major, lluny dels seus carrers.

Tan a prop de Barcelona i tant com ha canviat, i Marzoa pensa que Sitges manté viva l'ànima de poble. Sobretot quan se celebren les festes locals. "La participació activa de milers de compatricis fa que pensis que l'ànima batega amb moltíssima força. Però, d'altra banda, penso que hi ha una ànima que hem perdut. La que té a veure amb l'ajuda al veí, conèixer la gent, respectar el dret dels sitgetans a poder gaudir amb calma de l'espai públic".

L'església sobre el mar, el Cau Ferrat i el palau de Maricel, el ral·li de cotxes d'època, el Festival de Cinema Fantàstic, el Carnaval, el llegat modernista que van deixar els americanos, els carrers encatifats de flors, l'aire tolerant que sempre s'hi ha respirat... Sí, Sitges és un estereotip, reconeix Marzoa, però aquesta imatge que en tenen els forasters respon a una realitat.

"Sitges és preciós, un lloc per venir de festa, per compartir bons moments amb la família, per menjar bé". I alhora, també afirma: "Però és un lloc que estressa a l'estiu, que és car… I us diré el que segur que molts sitgetans pensen: en molts moments no suporto Sitges, però em moriria si no pogués viure aquí".

Rita Marzoa defineix el seu poble així: "Obert, acollidor, gelós de les tradicions, de les menges, de la seva gent, dels seus espais. Una mica fatxenda quan se'l vol comparar amb d'altres. Un lloc amb una llum única, amb racons alienants i olors evocadores, però capaç de ser cruel amb els seus quan se'l qüestiona".

La platja de Sant Sebastià

Posada a recomanar, Marzoa diu que no ens podem perdre "el davant i el darrere de l'església -la Punta-, sempre vorejant el mar". El Sitges més públic va de l'església cap a Vilanova, amb una façana marítima guarnida amb cases modernistes que il·lustren el passat burgès i també, a desgrat seu, el creixement sense mesura. El Sitges més íntim i personal, per on li agrada perdre's, és el que mira a Barcelona.

"A la rereguarda del racó de la calma, avui en obres, hi ha la platja de Sant Sebastià, coronada per l'ermita i el cementiri vell, que són dos dels espais que em provoquen més magnetisme localista", afirma Marzoa. "És una u oberta al mar, petita, feta a mida, on hi trobo tot el que necessito: la meva platja a la primavera i a l'estiu, el meu lloc per passejar i pensar a la tardor, i l'espai humit i fred, gairebé hostil, que em permet viure postes de sol úniques quan gairebé tots sou a Barcelona".

¿Racons secrets de Sitges per descobrir? Ja no en queden, reconeix sense recança. Tot i això, Marzoa ens aconsella que durant la nostra estada donem per uns moments l'esquena al mar i descobrim el massís del Garraf.

"Ara fa un any va ser el lloc que va triar el meu pare per acomiadar-se i descansar. I per mi caminar per dreceres seques, polsegoses, amb margallons, farigola, romaní i pins molt joves (els vells s'han cremat tantes vegades…) és una experiència única". Allà, enmig de tanta quietud, descobrirem l'ermita de la Trinitat, el Casal dels Caçadors i el monestir budista de Palau Novella.