Marco Polo viatjava sense ordinador

Tot i que han passat només dotze anys, és una eternitat. El 1996, quan preparava el meu viatge a la Xina amb bicicleta, internet t'oferia -així m'ho va semblar en aquell moment- quantitats inabastables d'informació que de cap manera podies trobar a les llibreries ni a les hemeroteques. Dotze anys més tard, comparo la informació que vaig trobar sobre els països pels quals havia de passar -Turquia, Geòrgia, Azerbaidjan, Turkmenistan, Uzbekistan...- amb la que hi ha ara i m'adono que vaig sortir de casa disposat a submergir-me durant quatre mesos en una realitat completament diferent però quasi en la més absoluta inòpia. Per voluntat pròpia, però també perquè encara no existien els smartphones, les tablets o les connexions 3G, l'únic aparell tecnològic que duia dins les alforges era una rústega càmera de fer fotos analògica.

Els viatgers del segle XXI corren pel món carregats amb ferralla tecnològica que els permet estar quasi permanentment connectats. Així, poden narrar el dia a dia del seu viatge quasi en directe, penjant textos, fotos i videos de tot el que els va passant, per a què tothom pugui seguir des de casa les seves vicissituds.

A mi, que sóc una mica romàntic, em tiren més els grans viatgers del XIX i principis del XX. Així que si avui hagués de tornar a fer un viatge com aquell, tornaria a sortir de casa amb el mínim de parament tecnològic. Per viure segons quins viatges al màxim i deixar-te empaltar de tot el que t'envolta, has d'aconseguir desconnectar del món i, almenys per a mi, l'única manera d'aconseguir-ho és, durant els dies, setmanes o mesos que duri l'experiència, reduir al mínim el contacte amb tot el que has deixat enrere. I el que hagis d'explicar, ja ho faràs quan tornis. Al cap i a la fi, si Marco Polo viatjava sense ordinador, per quins set sous no podem fer-ho també nosaltres?