L'ocàs de les bosses de plàstic

Publicat a El Periódico del 8 de setembre del 2011

El meu amic està emprenyat per les bosses del súper. L’altre dia es queixava que al Condis o al Caprabo no les regalen des de fa mesos. Ara, si en vols, les has de pagar. D’aquesta manera, alguns fan un negoci rodó, assegurava malhumorat. Les cadenes de distribució ja no només s’estalvien de donar la bossa perquè els clients puguin endur-se la compra a casa, sinó que ara ingressen uns diners extra. Qui en vol una l’ha de pagar a part i els qui com ell mateix les feien servir per llençar-hi les escombraries, ara han de passar per caixa de forma obligada i comprar un paquet de contenidors plàstics específicament dissenyats per a aquesta sanitària funció.

Ja veuen. El meu amic, que a més de ser una mica tacanyo té una mentalitat hiperracional, sosté que els súpers han fet una jugada mestra. I el medi ambient?, li vaig preguntar. És el mateix, va respondre convençut. A casa seva, totes les bosses que entraven es reciclaven. Les que no es posaven al cubell d’escombraries servien per guardar-hi el bocata o les sabates brutes dels nens.

Està clar que no tothom té la mentalitat estalviadora del meu amic. Una informació de la Cristina Buesa publicada en aquest diari ahir revela que el 2007 van entrar en cada llar 911 bosses de plàstic d’un sol ús. Dit amb altres paraules: en un any els catalans consumíem 2.354 milions de bosses, o, el que és el mateix, gairebé una bossa per persona i dia. La notícia positiva és que, en només quatre anys, n’hem reduït el consum entre un 50% i un 80%. En aquesta reducció hi ha tingut a veure, segons els experts, la consciència ambiental de la gent però també la crisi. Celebrem-ho. La crisi, que ho explica tot, també ens lliurarà dels petits i fràgils contenidors plàstics que ens donava la caixera del súper amb la seva simpatia habitual.

El 5% de Catalunya té el mateix amo

Publicat al diari Ara el 7 de setembre del 2011

CatalunyaCaixa és la principal propietària privada d'espais naturals de Catalunya, amb 7.800 hectàrees. Però és que a més, l'entitat financera s'encarrega de la custòdia de 150.000 hectàrees d'espais naturals més, de titularitat pública o comunal. Entre terrenys propis i en custòdia, la caixa gestiona avui el 5% del territori de Catalunya

Com a exemple serveix que les 24 finques que té a les demarcacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona sumen 78 quilòmetres quadrats, quasi la mateixa extensió que el terme municipal de Barcelona. De totes elles destaca la muntanya d'Alinyà (Alt Urgell) i les dues valls que l'envolten. Amb una superfície de 53 quilòmetres quadrats, és la finca privada més gran del país.

L'entitat d'estalvi va iniciar l'adquisició de terrenys d'alt valor ambiental el 1997 a través de la Fundació Territori i Paisatge. El model, fins llavors inèdit, seguia el camí que des de feia anys duien a terme el National Trust a la Gran Bretanya i el Conservatoire du Littoral a França. Consistia a treure de mans privades la propietat d'espais d'alt valor natural perquè tots els ciutadans poguessin gaudir-ne.

El model, pensat com una manera de salvaguardar espais que no tenien el nivell de protecció dels parcs naturals, va entrar en crisi el 2008 arran del procés de transformació interna que va iniciar l'entitat. El director de Territori i Medi Ambient de CatalunyaCaixa, Miquel Rafa, explica que es va plantejar la conveniència de donar continuïtat a aquesta línia de treball però a la fi es va concloure que era un actiu diferencial respecte a altres caixes i que el millor era mantenir-lo. Avui, CatalunyaCaixa és propietària de quatre finques a Barcelona (641 hectàrees), set a Tarragona (989), sis a Lleida (5.999) i set a Girona (202). En total són 7.831 hectàrees, de les quals la immensa majoria són boscos.

La muntanya d'Alinyà va pertànyer als ducs de Medinaceli durant segles, fins que, arran de les desamortitzacions de béns eclesiàstics, va passar a mans privades. La propietat inclou tres nuclis habitats idíl·lics, com són Alinyà, Perles i l'Alzina d'Alinyà, que queden exclosos de la propietat de CatalunyaCaixa.