Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estany de Sant Maurici. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estany de Sant Maurici. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de setembre del 2012

Carros de foc, nou dies per les altures (amb Araceli Segarra)

Publicat al diari Ara el 6 de setembre del 2012
La vall de Boí és el bressol esportiu i paisatgístic d'Araceli Segarra. Cims emblemàtics del Pirineu com els Encantats, el Montardo, les Agulles d'Amitges, el Pa de Sucre, el Mussol i el Drac de Tumeneja la van veure néixer com a alpinista quan era adolescent i avui, que ja està consagrada, les altures que envolten la vall són el seu lloc d'entrenament ideal. 

Araceli Segarra recomana acostar-se a una vall de Boí que a ella la té enamorada: pel patrimoni romànic que s'hi amaga, per les aigües termals que brollen de les profunditats de la terra i, el més important per a una alpinista, per l'alta muntanya. Com que la millor manera de descobrir-la és endinsar-s'hi, la polifacètica alpinista, que avui també fa de model, de conferenciant per a executius i de dibuixant de llibres infantils, recomana inscriure's al Carros de Foc. 
No és una competició esportiva, però sí un desafiament apte per a persones de totes les edats que, això sí, tinguin un mínim d'aptituds físiques. El Carros de Foc és un recorregut circular que passa pels nou refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. "Cadascú pot fer-ho en més o menys dies en funció de les seves condicions: en un dia els que ho fan a ritme de cursa, en tres o quatre, que és el mes habitual, o, el que jo recomano, fer-ho passejant tranquil·lament, caminant de refugi en refugi i fent algun cim si ens interessa, en un recorregut de nou dies. És una mini-aventura a l'abast de tothom, fins i tot de nens", explica Segarra. 
L'opció més pausada del Carros de Foc permetrà als excursionistes gaudir d'una immersió total a l'alta muntanya, caminant entre una i set hores diàries a una altura mitjana de 2.400 metres, amb temps per encantar-se amb el paisatge o fer la migdiada al costat d'un llac d'aigües glaçades. "Hi trobaran cims de 3.000 metres i, fins i tot a l'estiu, algunes glaceres, o el pi centenari d'Amitges; i amb una mica de sort podran veure vida salvatge, marmotes, molts isards, trencalossos i la papallona reina". 
Els participants al Carros de Foc s'hi han d'inscriure amb antelació via internet (www.carrosdefoc.com). Per 86,5 euros tenen assegurada plaça en els nou refugis (a l'estiu costa trobar-hi lloc). El preu també inclou esmorzar, sopar, una bossa de pícnic diària, un mapa de la zona i el forfet on els guardes dels refugis de la Restanca, Colomers, Saboredo, Amitges, Ernest Mallafré, Josep Maria Blanc, Colomina, Estany Llong i Ventosa i Calvell estamparan el segell que certifica que s'ha acomplert una nova etapa. 

Ara bé, adverteix Segarra: en contra del que pugui semblar, no t'ho donen tot mastegat. "Avui hi ha molta gent que busca aventura però que vol tenir-ho tot pautat. Han de saber que al Carros de Foc es poden perdre. Els camins estan marcats però no al cent per cent. Has de portar un mapa i saber veure les traces. Jo personalment penso que això està bé. No cal que anem posant baranes per tot arreu. Tenim massa tendència a autoprotegir-nos, a fer servir GPS i comandaments a distància per a tot. Ens hem d'espavilar una mica i fer que el cervell treballi, o perdrem algunes de les habilitats que com a éssers humans tenim". 

Qüestions pràctiques: què portaria la primera catalana que va fer cim a l'Everest si hagués de fer el Carros de Foc a l'estiu? Doncs ben poques coses. Aigua, gorra, ulleres de sol, crema solar, barretes energètiques, una muda, un anorac de plomes, un paravent per a la pluja ("El temps canvia molt ràpid, a alta muntanya!", recorda) i, sobretot, una càmera de fotos. Bé, i potser també un paraigua, com ha fet ella en alguna expedició a l'Himàlaia, "encara que pugui semblar estrambòtic". 
Tot sigui per poder seguir gaudint d'aquests cims que tant l'apassionen. "Són la meva eina per relativitzar-ho tot. Em serveixen per meditar, són la manera de tenir pau, i vida, de carregar piles. La muntanya és el meu centre d'equilibri: fa que les coses tinguin sentit".