Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cotxe elèctric. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cotxe elèctric. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de setembre de 2010

A 300 per hora per un camp de golf

(publicat a El Periódico 13-5-10)

Unes 100.000 persones es van passar pel Circuit de Catalunya diumenge passat per presenciar en directe el Gran Premi de Fòrmula 1, i això és molta gent. La suma de velocitat, sofisticació, risc i unes gotes d’això que en diuen glamur continua sedduint a milions d’espectadors de tot el món. Tanmateix, és lícit preguntar-se quin futur té la Fòrmula 1 en una societat com la nostra, que pregona la necessitat de l’estalvi energètic i que aposta per les fonts d’energia renovables. És coherent que mentre exhaurim les reserves de petroli es continuïn disputant carreres entre vehicles impulsats per motors d’explosió que rendeixen més de 700 cavalls de potència i que a les rectes es posen amb facilitat a 300 per hora? Segurament no, però ja se sap que la contradicció forma part de l’essència humana. A mi mateix, ho confesso, també m’agraden.
Ara, els principals fabricants anuncien que els vehicles que d’aquí a uns anys conduirem pel carrer seran elèctrics. La nova tecnologia representarà un guany objectiu: els cotxes i les motos del demà no consumiran derivats del petroli i a sobre tindran un funcionament extremament silenciós. I amb les curses, què passarà?. Les marques s’adaptaran als nous temps i faran competir uns vehicles igual de potents però que no faran més soroll que el que pot produir la fletxa disparada per l’arquer tallant l’aire a tota velocitat? Ara per ara, costa d’imaginar-me Fernando Alonso amb el seu Ferrari enfilant la recta de tribunes envoltat del silenci propi dels camps de golf. També podria passar que els circuits es convertissin en un reducte per als nostàlgics de l’olor a gasolina cremada i per als amants de l’excés de decibels, i que a la llarga acabessin desapareguent. Ha succeit amb altres espectacles de masses. Varien els valors de la societat i els hàbits es transformen. A ningú se li acudiria, avui, organitzar lluites de gladiadors com es feia en el coliseu romà fa dos mil anys. De la mateixa manera, d’aquí a dos mil anys segurament a ningú se li passarà pel cap muntar corrides de toros, tot i que aquesta és una altra història.