Alícia Sánchez-Camacho ens ha sortit feminista. Ha anunciat que presentarà una moció al Senat i al Parlament per prohibir l’ús de la burka i el niqab en tots els espais públics. Segur que no ho fa perquè tingui una especial mania als musulmans. No. I tampoc ho deu fer per populisme o per alimentar la xenofòbia i l’animadversió envers tot aquell que és diferent. En les seves declaracions als mitjans de comunicació, ha insistit molt que amb la seva iniciativa pretén defensar els drets de les dones. Una iniciativa encomiable.
Resulta evident que cobrir-se el cos de cap a peus, sense deixar ni un mil·límetre de pell a la vista dels homes, no és precisament un senyal d’alliberament de la dona, sinó més aviat una rèmora del masclisme que subjau en moltes societats. Però, dit això, l’ús de la burka és un problema a Catalunya o a Espanya? Quantes dones hi ha que l’utilitzin? Què aconseguirem si prospera la prohibició que proposa el PP? Les dones que ara porten vel, se’l treuran o senzillament evitaran sortir al carrer? Molt em temo que això és el que passarà, i que l’únic que aconseguirem és deixar de veure-les pels comerços o passejant pels parcs. Sense vel però sense sortir de casa. Aquesta és la millor manera que tenim de defensar els seus drets?
Allà ho fan d’una altra manera, però també en la Rússia de Putin es retiren de la circulació els ciutadans considerats problemàtics o que no responen a determinats criteris culturals o estètics. Fa pocs dies vaig ser-hi i em va sorprendre descobrir que per Moscou i altres ciutats a penes es veuen captaires. Vaig preguntar pel tema a la persona que m’acompanyava, i em va dir, impassible, que el govern els treu de la via pública. I on els porten?, vaig preguntar intrigat. Ben lluny, perquè no puguin tornar. I què fan, vaig insistir, tancar-los en una presó? No, això seria il·legal.
Com Putin, sembla que també la senyora Alícia ha somiat en un país de les meravelles net i polit, en el seu cas, lliure de burques i de niqabs. Anem alerta, però, que el tret no ens surti per la culata. Que la demagògia o els vels mentals ens impedeixin ser justos.
