Publicat a El Periódico del 22 de març del 2012
Han passat a la història els temps en què per anar de viatge sortíem carregats de maletes i de paquets. Hi havia gent qui s’emportava tot el que pogués necessitar per fer front als imprevistos climatològics, socials o fins i tot de salut que se li poguessin presentar mentre fos lluny de casa: roba per si feia fred i per si feia calor, un gran neceser, una farmaciola, un petit costurer o diversos llibres per llegir durant els trajectes en avió, vaixell o tren. Algunes persones també carregaven un secador o una planxa, per si a última hora havien d’eliminar alguna arruga o assecar-se el cabell. Amb tant per si, érem la imatge viva de la família Ulises del TBO, que omplia l’utilitari fins al capdamunt –gàbia del periquito inclosa- per anar a passar uns dies a la costa.
Això succeïa abans d’ahir, però és que abans d’abans encara era més exagerat. En temps dels nostres avis, cap dona abandonava la llar per a uns quants dies sense endur-se un bagul, fins i tot més gran que la seva anatomia, ple de les seves nombroses pertinences.
Amb Ryanair hem après a viatjar amb l’imprescindible. A l’esquipatge de mà només hi ha espai per a les prendes de roba justes que necessitarem durant una setmana, el raspall de dents, el desodorant, una ampolleta de xampú, alguna lectura i poca cosa més. Sense lloc per encabir els extres per fer front als imponderables, hem descobert l’autonomia i llibertat que ens dóna anar pel món lleugers d’equipatge. Portar menys pes ens permet moure’ns més ràpid, cansar-nos menys i arribar més lluny. Les dures condicions que imposa l’aerolínia irlandesa tenen, paradoxalment, un altre avantatge per a nosaltres: a l’obligar-nos a deixar fora de la maleta tot el que no hi cabia, ara sabem discernir entre allò que és accessori del que de veritat necessitarem. Sense pretendre-ho, les companyies aèries low cost ens estaven preparant per anar per la vida amb un modest equipatge de mà.
