Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluís Recoder. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluís Recoder. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 de març del 2012

Dretes, esquerres... El món al revés



Tot està capgirat. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es mostra partidari de no desdoblar la carretera N-II i addueix criteris ecològics per defensar la seva postura. Al mateix temps, el seu mateix govern, de centre-dreta, aprova una taxa turística semblant a la que tant criticaven els seus membres quan la proposaven els perillosos ecosocialistes. I mentrestant, a Madrid, el PP arriba al poder i el primer que fa és tot el que quan era a l’oposició havia dit que no faria mai: apujar els impostos, a l’espera que a partir de la setmana que quedin definitivament enrere les eleccions andaluses i ens pugui obsequiar amb una més que probable puja de l’IVA.
Vivim moments estranys. Els vells dogmes de sempre, aquelles idees que crèiem fermament arrelades i que consideràvem exclusives de la dreta o de l’esquerra, s’ensorren com un castell de cartes. Els ciutadans assistim desconcertats a aquest ball d’idees que ens plantegen els polítics per intentar treure’ns del pou sigui com sigui. Uns emmascaren retallades amb raons que mai fins ara havien esgrimit, mentre que altres diuen que no faran el que de fet ja han fet o que estan a punt d’anunciar. I mentrestant els ciutadans ens quedem sense referents, sense saber cap on anem, cap on ens porten o cap on hem d’anar.
Es tracta de retallar? Doncs retallem uns quants milions d’euros dels 8.500 que té assignats cada any el ministeri de Defensa -segur que si deixem de comprar uns quants helicòpters (uns 40 milions d’euros la unitat) o fragates militars (260 milions) no es notarà tant-, i destinem-los a l’educació o la sanitat.
No fos cas que al final acabéssim sentint pena dels polítics, dels de dretes, que han de renunciar a alguns dels seus principis, i dels d’esquerres, que sense possibilitat de prometre’ns millores socials, estan totalment descol·locats.

dilluns, 27 de febrer del 2012

El Govern evita Twitter


Els membres del Govern tenen poca tirada per Twitter. Dels dotze polítics que integren l’executiu català, només Joana Ortega, Lluís Recoder, Ferran Mascarell i Josep Lluís Cleries utilitzen de forma assídua la xarxa social que ha experimentat un major creixement l’últim any. Cinc consellers i el president de la Generalitat, Artur Mas, tenen compte al seu nom a Twitter, i fins i tot bastants seguidors en el cas de Mas, però cap d’ells ha enviat mai un sol tuit amb el seu nom. Els consellers Francesc Xavier Mena i Pilar Fernández Bozal, titulars d’Empresa i Ocupació i de Justícia, ni tan sols tenen un compte reservat per si algun dia es decideixen, per fi, a llançar-se a la xarxa.
Els consellers fidels a Twitter sumen sumen poc menys de 30.000 seguidors a Twitter. En plena era digital i quan polítics com Barak Obama (12,7 milions de seguidors) van demostrar ja fa anys la força que poden arribar a tenir les xarxes socials per transmetre a la ciutadania la seva activitat pública, sorprèn la poca predisposició dels polítics catalans a estar en contacte directe amb els seus governats. Més encara quan els moviments socials demostren, dia rere dia, la seva capacitat de mobilització i d’oposar-se als mitjans de comunicació oficials a través d’internet.
Els consellers més actius a Twitter són Lluís Recoder (11.461 seguidors i 6.320 tuits), Joana Ortega (6.463 i 1.276) i Josep Lluís Cleries (2.892 i 1.472), mentre que Ferran Mascarell, el quart i últim usuari del Govern, en fa un ús molt esporàdic. El 27 de febrer per la tarda, feia cinc dies que havia tuitejat per última vegada, però l’anterior tuit es remuntava ja al passat 28 de setembre.
La curiositat l’aporta el compte @felippuig. Tot i no haver tuitejat mai des del seu compte, el conseller d’Interior té els seus tuits bloquejats, per qüestions de seguretat, es pot pressuposar.


Nom i càrrec

Compte
Seguidors
Segueix
Tuits
Últim tuit
Artur Mas, president de la Generalitat

@arturmas
1.043
2
0
      --
Joana Ortega, Vicepresidenta, Governació i Relacions Institucionals
@joanaortega
6.463
3.961
1.276
  Fa 3 hores
Andreu Mas-Colell, Economia i Coneixement

@amascolell
30
0
0
      --
Irene Rigau, Ensenyament

@irenerigau
170
0
0
      --
Boi Ruiz, Salut

@boiruiz
57
0
0
      --
Felip Puig, Interior

@felippuig
0
0
0
      -- 
Lluís Recoder, Territori i Sostenibilitat

@lluisrecoder
11.461
562
6.320
   Fa 6 hores
Ferran Mascarell, Cultura

@ferranmascarell
7.769
23
149
   Fa 5 dies
Josep Maria Pelegrí, Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
@jmpelegri
43
0
0
      --
Josep Lluís Cleries, Benestar Social i Família

@jlcleries
2.892
191
1.472
  Fa 5 dies
Francesc Xavier Mena, Empresa i Ocupació **

----------
--
--
--
      --
Pilar Fernández Bozal, Justícia **

----------
--
-- 
--
      --







* Tuits bloquejats






** No tenen compte a Twitter






(Informació recollida el 27 de febrer del 2012)








dimecres, 15 de juny del 2011

Conseller, podrien ser els seus fills


És una de les coses que més m’han sorprès de la jornada d’avui al Parlament, més que el bloqueig de la cambra, les agressions dels violents i la reacció dels polítics. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha confessat en el seu twitter que a les portes del Parlament, “més que desesperats, he vist amics de les meves filles colpejant cotxes”. I no ho ha dit només en les xarxes socials. A TV3 ha declarat que els indignats no són els que de veritat ho passen malament, sinó uns nois i noies que bé podrien ser els seus propis fills.
Em sorprèn que això el sorprengui, Conseller. Quan diu que els indignats podrien ser els seus fills, deixa entreveure que, fins avui, un mes després que esclatés el moviment del 15M, encara no havia vist als indignats cara a cara. Ja suposo que, per culpa de les retallades, aquestes últimes setmanes deu haver tingut molta feina, però em sembla preocupant que un representant públic com vostè hagi renunciat a conèixer de primera mà qui són i què volen els milers de persones que el 15 de maig van ocupar desenes de places de tot Catalunya.
Efectivament, aquests nois i noies que ha vist a les portes de la Ciutadella podrien ser els seus fills. Tingui en compte que els grans canvis no els comencen els més desesperats de la societat, sinó la gent jove procedent de les classes mitjanes, aquells que, potser perquè tenen uns mitjans assegurats al darrera, han perdut la por a sortir al carrer.
Ja per acabar, voldria afegir una darrera apreciació: suposo que s’haurà fixat també que entre els nois i noies que aquest matí els han esbroncat i sacsejat a les portes de la Ciutadella n’hi havia moltíssims que parlaven en català. Li faig notar perquè quedi constància que, en contra del que molts articulistes propers al seu partit deien, és fals que a l’acampada de la plaça de Catalunya només es parlava en castellà.
Per evitar que en el futur es repeteixin aquests lapsus, sisplau, accepti’m aquest consell: a partir d’ara, baixi més a la plaça i escolti el que diu la gent. Potser no hi trobarà els seus fills, però segur que coneixerà gent que li explicarà històries increïbles.
Ara sí, m’acomiado. Després del disgust d’aquest matí, que comparteixo, sincerament li desitjo que tingui una nit plàcida.