Carlos Fabra: ¿Os gusta el aeropuerto del abuelo?

Publicado en El Periódico del 12 de enero del 2012
El domingo pasado, el programa 30 minuts reprodujo una frase espontánea de quien ha sido el presidente de la Diputación de Castellón los últimos 16 años que las cámaras cazaron al vuelo tras la inauguración del flamante aeropuerto de la ciudad. «¿Os gusta el aeropuerto del abuelo?», preguntaba Carlos Fabra a sus nietos sin ningún pudor. No parecía que Fabra estuviera fingiendo cuando, orgulloso de la obra recién estrenada, presumía ante los pequeños de su aeropuerto. Y decimos su porque quien ha gobernado Castellón así lo considera y porque el centro aeroportuario está presidido por una escultura de 24 metros de altura obra de un artista amigo suyo.
Fabra tiene varias causas pendientes, por cohecho, tráfico de influencias y delito fiscal. Aunque es posible que, como en ocasiones anteriores, los tribunales lo absuelvan, ante una parte de la opinión pública ha quedado retratado, gafas de sol incluidas. De sus palabras se desprende una concepción caciquil de la política que sigue imperando en algunas comunidades. Sin ir más lejos, los expresidentes valenciano y balear se sientan estos días en el banquillo. Las acusaciones que pesan contra Francisco Camps y Jaume Matas son en apariencia poco relevantes. Uno, por haber aceptado el regalo de unos trajes, y el otro, por pagar a un periodista. Pero la percepción de una parte importante de la ciudadanía es que solo vemos la punta del iceberg.

Ahora que es presidente del Gobierno, Mariano Rajoy intenta dar una imagen centrada y desmarcarse de la España de la corrupción. Lo tendrá difícil. Todavía en el 2008 afirmaba que Fabraera un «ciudadano ejemplar». Salvando las distancias, que son muchas, me ha venido a la memoria la figura de Al Capone, el mafioso que, tras cometer todo tipo de crímenes en los EEUU de entreguerras, acabó entre rejas por una simple evasión fiscal.

Carlos Fabra: "¿Us agrada l'aeroport de l'avi?"

Publicat a El Periódico del 12 de gener del 2012

Diumenge passat, el programa 30 Minuts reproduïa una frase espontània de qui ha estat el president de la Diputació de Castelló els últims setze anys que les càmeres van caçar al vol al finalitzar la inauguració del flamant aeroport de la ciutat. “¿Us agrada l’aeroport de l’avi?”, preguntava Carlos Fabra als seus néts sense cap pudor. No semblava que Fabra estigués fingint, quan, orgullós de l’obra acabada d’estrenar, presumia davant dels petits del seu aeroport. I diem seu perquè qui ha governat Castelló així el considera i perquè el centre aeroportuari està presidit per una escultura de 24 metres d’altura obra d’un artista amic seu.

Carlos Fabra té diverses causes pendents, per suborn, tràfic d’influències i delicte fiscal. Tot i que és possible que, com en ocasions anteriors, els tribunals l’absolguin, davant d’una part de l’opinió pública, ha quedat retratat, ulleres de sol incloses. De les seves paraules es desprèn una concepció caciquil de la política que segueix imperant en algunes comunitats. Sense anar més lluny, els expresidents valencià i de les Illes seuen aquests dies a la banqueta dels acusats. Les acusacions que pesen contra Francisco Camps i Jaume Matas són en apariència poc rellevants. Un, per haver acceptat el regal d’uns vestits, i l’altre, per pagar a un periodista. Però la percepció d’una part important de la ciutadania és que veiem només la punta de l’iceberg.

Ara que és president del Govern, Mariano Rajoy intenta donar una imatge centrada i desmarcar-se de l’Espanya de la corrupció. Ho tindrà difícil. Encara el 2008 afirmava que Carlos Fabra era un “ciutadà exemplar”.

Salvant les distàncies, que són moltes, m’ha vingut a la memòria la figura d’Al Capone, el mafiós que després de cometre tot tipus de crims en els Estats Units d’entreguerres va acabar entre reixes per una simple evasió fiscal. 

"Amb la que està caient", diuen tots

Publicat a El Periódico del 3 de març del 2011

El cap del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha decidit desterrar la roba de marca, els tangues i els calçotets a la vista de tothom que alguns alumnes llueixen als col·legis públics i concertats, així com restablir la disciplina a les aules. Per aconseguir-ho, el regidor ha tingut dues idees: que tots els nens i nenes portin uniforme i que quan el professor entri a classe, els estudiants es posin drets i saludin al professor. Ignorem quin tipus d’indumentària té al cap el senyor Fernández i quin tipus de salutació pensa que haurien de fer els alumnes abans que comenci la lliçó de mates, però la seva idea d’escola pública recorda molt la que va estar vigent durant el franquisme.

Des que la crisi colpeja de forma reiterada el nostre estat de benestar, s’ha imposat l’expressió “amb la que està caient”. La sentència ha fet fortuna. Els que manen l’usen a tort i a dret, en general per defensar posicions pròpies, però sobretot per posar en evidència als seus oponents i així tapar-los la boca. Són només cinc paraules però donen molt joc. Els últims mesos les hem sentit i llegit per les causes més variades. La van utilitzar empresaris temerosos que els sindicats convoquessin una vaga general (“amb la que està caient, no està justificada”), els crítics amb Jordi Hereu (“amb la que està caient, i vol muntar uns altres Jocs Olímpics”) o amb Francisco Camps (“amb la que està caient a València, i Canal 9 no diu ni mu”).

Noti’s que l’ús de “amb la que està caient” va associat a un estat de cabreig considerable. Doncs bé, des d’aquí proposem altres aplicacions adaptades al moment actual. Amb la que està caient i Alberto Fernández proposa que els nens vagin amb uniforme. Amb la que està caient, i CiU volia pujar la velocitat a les autopistes. O amb la que està caient, i els alumnes catalans gaudeixen aquest any d’una setmana blanca per anar a esquiar. De vegades sembla que alguns dels nostres polítics visquin en un altre món.