Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Díaz Ferrán. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Díaz Ferrán. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de setembre del 2010

Díaz Ferrán, Marsans i la vaga

(publicat a El Periódico 30-9-10)

Ahir al matí, mentre a Catalunya Ràdio feien música, Carles Francino entrevistava Gerardo Díaz Ferrán a la cadena Ser. El representant dels empresaris semblava molest amb la vaga general convocada pels sindicats, i amb un to de veu pretesament intimidador, advertia al conjunt de la ciutadania: “A partir de demà –avui per al lector- tot els espanyols haurem d’assumir els costos de la vaga”, com deixant entendre que l’aturada s’havia fet per caprici d’uns pocs i que tots en pagarem les conseqüències. Lògicament, tots pagarem les conseqüències, bones o dolentes, de la vaga, de la mateixa manera que tots pagarem també els costos del fiasco de Viajes Marsans.
Recapitulem a uns mesos enrera. Díaz Ferran era copropietari, juntament amb Gonzalo Pascual, d’un dels principals emporis turístics espanyols, fins que la seva aerolínia, Air Comet, va fer aigües i va arrossegar a la resta del grup. D’un dia per l’altre, el president dels empresaris espanyols i el seu soci es van vendre el gruix del negoci a una societat que, com els sindicats es temien, era purament instrumental. El comprador està especialitzat en la compra d’empreses en situació de fallida i s’anomena Posibilitum, un nom ben definitori del seu tarannà possibilista. Doncs bé, divendres passat Posibilitum va sol·licitar als jutjats la liquidació anticipada d’un grup que havia arribat a tenir mig miler d’oficines i 1.500 treballadors.
Díaz Ferrán és un home pragmàtic i de principis, que no s’espanta davant les adversitats. Ahir va deixar clar que té la intenció d’exhaurir el seu mandat al front de la CEOE. Ens hauria agradat sentir-lo respondre a la pregunta que es feia Maruja Torres des del seu bloc personal després de sentir l’entrevista de la Ser: “Vostè és aquí pel seu càrrec, ¿però quina autoritat moral té per parlar de vaga, de treball, ni tan sols d’empreses?”.
Els empresaris tenen un president que no es mereixen.