Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collsuspina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collsuspina. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 de desembre del 2012

Collsuspina: calma total i bons aliments

Publicat al diari Ara el 9 de desembre del 2012
Foto: Pere Tordera

Un poblet preciós de mitjana muntanya, amb un nucli petit i ben conservat. El veïnat hi és escàs i de paraula, acostumat a moure's en un clima fresc i saludable. Els camps i boscos que l'envolten conformen un entorn natural pròxim, ple de cases pairals disseminades. Els visitants hi troben tranquil·litat, vistes panoràmiques i cels nets, i un cop asseguts a taula poden gaudir d'una bona cuina a un preu raonable. Quants pobles de Catalunya encaixarien en aquesta descripció? Per al cineasta Marc Recha, sobretot un: Collsuspina, on va viure durant "un bon grapat d'anys".
De petit hi havia anat amb els pares i, quan ja va ser major d'edat, Recha va triar Collsuspina per viure-hi. Quan se li pregunta què va trobar allà dalt, respon sense dubtar: "Tranquil·litat total". La mateixa tranquil·litat que havia conegut quan, sent un nen, va descobrir els seus boscos de roure i d'alzina, els pins i la verdor dels seus prats.
La població de Collsuspina va néixer al voltant d'un hostal isolat a mitjans del segle XVI. L'establiment era un lloc de parada habitual de viatjants, comerciants i bandolers. Era al Coll de l'Espina (o de s'Espina), al traçat del camí ral que comunicava Vic i Manresa. El poble va créixer i el 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi.
El local que va donar lloc a Collsuspina encara existeix. Es diu Can Xarina i va camí de complir els cinc segles d'activitat quasi ininterrompuda. Marc Recha el coneix bé i per aquest motiu no dubta a recomanar una visita al veterà casal gòtic-renaixentista. Bé sigui per a un àpat ("bons vins, carn excel·lent i tracte familiar") o per contemplar els seus finestrals d'estil gòtic tardà.
Marc Recha creu que val la pena conèixer Collsuspina per gaudir de la natura i de les vistes panoràmiques "impressionants" que s'ofereixen al visitant. Situat a mil metres d'altitud, en dies clars és possible veure amb tota nitidesa el massís del Montseny, les punxes de Montserrat i els cims nevats del Pirineu.
El municipi té una característica singular. Les seves muntanyes recullen aigües de tres rius, el Ter, el Besòs i el Llobregat, que desemboquen en punts tan distants com són les platges de l'Estartit, Sant Adrià i el Prat.
"És un poble petit, elevat, envoltat de camps, rouredes, i on es poden trobar força bolets i gent afable i de tracte pròxim", sintetitza Recha. Sobre el clima, el director de Pau i el seu germà i L'arbre de les cireres -l'únic film en català seleccionat a la secció oficial del Festival de Cinema de Canes- assegura que és sec i força ventilat: "Quan neva ho fa amb intensitat i a l'estiu és un lloc ideal per fugir de la xafogor de la costa".
Quan hi vivia, Collsuspina permetia a Recha escriure sense haver d'estar pendent del rellotge, i ara aprofita que només hi va de visita per retrobar els vells amics que hi va deixar.
Bosc de Casanovas
A més de la tranquil·litat, en què tant insisteix Recha, a Collsuspina val la pena passejar pel bosc de Casanovas, un espai protegit on creixen roures centenaris; el carrer Major i el nucli antic, que conserva l'estructura vuitcentista original; l'església de la Mare de Déu del Socors (finals del segle XVI), a qui sovint recorrien els viatgers antigament, o l'ermita romànica de Sant Cugat de Gavadons, situada al nord del poble.
Collsuspina pertany a Osona a nivell administratiu, però els seus habitants sempre han tingut més relació amb el Bages, i amb Moià. Cap allà recomana Recha que anem d'excursió i que ho aprofitem per menjar al restaurant Les Voltes de Sant Sebastià. "En Jaume i l'Edu us faran gaudir de la cuina amb majúscules, amb molta simpatia i un sentit de l'humor d'alta volada".
Això sí, a l'hora de dormir hem de tornar a Collsuspina, perquè Collsuspina és... "Necessari", conclou Recha.