dilluns, 1 d’octubre del 2012

Vall de Bianya, la Suïssa catalana

Publicat al diari Ara el 30 de setembre del 2012
És un paisatge rural ben viu, res a veure amb aquells espais en què tot està tan ben posat que semblen decorats de cartó pedra. A la vall de Bianya l'activitat turística que desenvolupen les vint cases de turisme rural, les dues cases de colònies i el càmping que hi ha disseminats pel territori conviuen en plena harmonia amb les masies envoltades de vaques que pasturen plàcidament i amb altres activitats econòmiques tradicionals.
Potser és excessiu anomenar-la "la Suïssa catalana", com afirmen els enamorats de la vall de Bianya. Però d'arguments no n'hi falten, a la zona: la bellesa d'un espai de mitja muntanya salpebrat amb rierols, boscos d'alzines, roures, pi roig i faigs; el bon estat de conservació de les masies; la via romana que la creua i que li dóna nom (la Via Annia, una ramificació de la Via Augusta), i les petites esglésies romàniques que hi ha aquí i allà.
I encara hi ha un altre argument per defensar-ne la suïssitat. La primavera passada va obtenir la màxima puntuació en un estudi de la web Geografia operativa : per l'ocupació que genera, superior al nombre d'habitants, o pel baix nivell d'endeutament que té el seu únic municipi.
Vicenta Ndongo fa anys que se'n va enamorar. L'actriu que ha interpretat papers al cine ( VOS , Airbag ...), al teatre ( Traïció , El perro del hortelano...) i en sèries de televisió ( Dinamita , 7 vidas ...) i que acaba de rodar a l'Empordà i a Dublín la pel·lícula Menú degustació amb la productora de Lars von Trier, Zentropa Internacional Spain, explica que en la seva vida quotidiana a Barcelona troba a faltar la natura i que el paisatge que li ofereix la Garrotxa és "únic" i li permet desconnectar. "Les olors i la flaire de la vall m'ajuden a carregar les piles".
La seva estació preferida és precisament ara, la tardor, quan els arbres de fulla caduca groguegen i els boscos s'omplen d'humitat. "M'agrada molt veure el canvi d'una estació a l'altra. El meu nivell d'estrès queda reduït al mínim i el contacte amb la natura em dóna molta pau".
Vicenta Ndongo va descobrir la vall de Bianya en una excursió amb uns amics de la vall d'en Bas i ara hi va quan la feina i l'economia l'hi permeten. Els seus caps de setmana, com ella els anomena, acostumen a ser els dilluns i dimarts, quan no té funció, o bé a finals d'estiu, per passar-hi uns dies. Les estades li serveixen per pensar en projectes futurs, però afegeix: "I també per oblidar-me de tot i gaudir del silenci".
La vall de Bianya és un espai idoni per fer excursions a peu, a cavall, amb bicicleta o amb el Tricu Tricu, el trenet que recorre les esglésies romàniques de la vall. Ndongo es decanta per caminar, el seu "esport preferit", per buscar bolets o bé per fer-se un bon massatge a Mas el Guitart, la casa de turisme rural on s'allotja des de fa anys i que no dubta a recomanar. L'establiment és gestionat per una parella, "el Toni i la Lali", que per a ella ja "formen part de l'encant del lloc" i gairebé es diria que de la seva família.
Cementiri ple de flors
De llocs per visitar, el que més recomana és el petit nucli de Santa Margarida de Bianya per la seva també petita església romànica i pel petit cementiri, sempre ple de flors ("Sembla que algú es dediqui a fer-ne un quadre pictòric"), que hi ha al costat. Un nucli que, com els altres que esquitxen el territori (Hostalnou de Bianya, Llocalou, Vall del Bac, Capsec...), forma part d'un municipi que compta amb només 1.300 habitants dispersos per un territori d'una mida semblant a la de la ciutat de Barcelona.
"Santa Margarida és un veïnat de poques cases situat en una petita vall envoltada de muntanyes i dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. M'agrada passejar pels boscos i gaudir dels colors, el silenci i les olors. És una de les coses que més m'estimo. Puc estar-m'hi hores, buscant fulles o pedres. Sóc d'agafar coses i després reciclar-les. No tenen cap utilitat però m'agraden els objectes naturals".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada