diumenge, 28 d’octubre de 2012

Duesaigües, un respir discret al Baix Camp

Publicat al diari Ara el 28 d'octubre del 2012
Castell d'Escornalbou

El dramaturg Enric Nolla coneixia Duesaigües només pel que el seu pare li havia explicat de petit. Nascut i criat a Caracas, fill de catalans emigrats a les Amèriques a la recerca d'una vida millor, no hi havia estat mai. Per al seu pare, Duesaigües eren els orígens enyorats, la família de la qual s'havia separat, la casa on havien nascut diverses generacions de Nolla, la terra seca. Per a l'Enric, que només n'havia sentit històries llunyanes, el paradís perdut del seu progenitor eren només unes arrels exòtiques amb les quals el 1991, a l'edat de 25 anys, es va retrobar.
"Els primers records de Duesaigües -se sincera Enric Nolla- estan totalment impregnats dels records del pare, que des de la llunyana Veneçuela m'explicava històries de com era la seva vida de pagès. Jo sempre he intentat resseguir les seves passes i, si t'he de dir la veritat, la imatge que tinc més present és la primera vegada que vaig veure el meu pare, el meu oncle i el meu cosí plegant avellanes en un tros a prop del poble. Et semblarà una bestiesa, però jo no havia vist un avellaner en la meva vida".
Un cop va arribar a Catalunya, la vinculació amb el poble i els seus orígens va ser molt ràpida. Tant, que ara no podria passar sense. Hi va gairebé cada setmana amb la seva mare, "perquè no perdi del tot els lligams amb els familiars i coneguts". Junts s'estan a Ca la Marina, la casa familiar: "Hi ha unes bones vistes de l'ermita de Santa Bàrbara, a dalt de tot del castell de la baronia d'Escornalbou! És molt tranquil·la i me l'he fet al meu gust, respectant les formes constructives tradicionals".
Duesaigües permet a Enric Nolla "desconnectar" de la seva vida professional a Barcelona. És, diu, "un respir discret". Aprofita les estades al municipi del Baix Camp per llegir, descansar i fer petites excursions per l'entorn. "Visito alguns trossos que havien sigut de la família, a l'estiu baixo a la platja, a Cambrils, que és només a deu minuts en cotxe... De vegades procuro no fer res i no faig res". Aquesta manca d'activitat, tan difícil d'aconseguir a la gran ciutat, li permet mimetitzar-se amb l'entorn i admirar-se "de la vida senzilla i essencial" que hi porten les menys de 200 persones que hi resideixen.
Raons per visitar Duesaigües? Nolla en cita tres: passar uns dies de tranquil·litat en un indret autèntic que encara conserva la vida dels pobles rurals, fer alguna excursió per les muntanyes i gaudir de racons naturals "discrets però atractius".
A les portes del Montsant
Tot i ser petit, aïllat i solitari, Duesaigües està molt ben comunicat amb Reus i Cambrils i és a les portes del Priorat i de la serra del Montsant. "L'entorn està molt poc explotat, i malgrat la presència d'alguns molins de vent d'última generació, encara conserva racons molt especials i bucòlics". Nolla cita la serra de l'Argentera ("impactant") o les muntanyes on hi ha el monestir de Sant Miquel d'Escornalbou ("s'hi mantenen amb molta bellesa boscos exuberants de pins i alzines").
L'excursió a peu fins al monestir és la gran recomanació d'aquest home de teatre (Hurracan , Tractat de blanques , El berenar d'Ulisses...). La pujada és forta, diu, però l'esforç paga la pena. Sortint del cementiri, inclou una primera parada a la font de la Vilamanya, "després es passa per dintre del cor d'un bosc d'alzines meravellós: si hi vas a l'estiu, és inimaginable la frescor que transmet". I després cap amunt, per un camí ben senyalitzat i pavimentat, fins a arribar a l'antic monestir, des d'on es pot gaudir d'unes vistes privilegiades de la plana del Baix Camp i visitar el magnífic edifici. Les parts més antigues daten del segle XII i a partir del 1910 va ser reconstruït pel filantrop Eduard Toda.
Com a excursions facultatives, des de Duesaigües baixa l'antic camí ral que condueix a l'embassament de Riudecanyes. I pujant al coll de la Teixeta s'accedeix als pobles vinícoles del Priorat i del Montsant.
La cita
"Camí del cel s'enlaira altiva i orgullosa, els núvols l'emmantellen i besen dolçament, el sol daura sa testa, quan surt, dansant en l'ona, i té a sos peus les planes del Camp de Tarragona, i té a sos peus la raça de catalana gent".
Obres completes, Escornalbou, Salvador Estrem i Fa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada