dijous, 31 de maig de 2012

De Soler Serrano a la Marató contra la Pobresa

Publicat a El Periódico del 31 de maig del 2012


Les inundacions del Vallès del 1962 van deixar prop de mil víctimes mortals, milers de ferits i damnificats i pèrdues materials per valor de milers de milions de pessetes. El règim del general Franco es va veure desbordat per la magnitud d'un desastre que ell mateix havia propiciat. L'origen de la catàstrofe era natural però moltes de les morts s'haurien pogut evitar si s'hagués impedit la construcció de barris sencers a les vores dels barrancs i rieres i si els seus marges s'haguessin mantingut nets.
El govern tampoc va saber com reaccionar davant del drama. Va mobilitzar l'exèrcit i va prometre moltes ajudes que en molts casos mai es van materialitzar. La reacció va venir de la societat civil, dels milers de voluntaris que van participar en les tasques de desenrunament i de les grans col·lectes de diners i material per als damnificats que Joaquín Soler Serrano va posar en marxa des dels estudis de Ràdio Barcelona. La campanya (avui en diem marató) va ser secundada per emissores de tot l'Estat. La resposta va ser tan massiva que en poques hores ja s'havien recaptat 8 milions de pessetes i va arribar un moment que alguns alcaldes van demanar que es deixés d'enviar menjar i roba perquè ja no tenien on guardar-ho.
Els No-do celebraven la col·laboració ciutadana: "En tota la nació s'han organitzat col·lectes, les emissores de ràdio treballen incansablement i fan crides que no necessiten reiteració. De tot Espanya flueixen cap a Barcelona materials en una suma exemplar de generositat i caritat cristiana".
El pròxim mes de setembre es compleixen 50 anys de les inundacions del Vallès i sembla que no hàgim avançat gaire. Arriba un desastre i els governs, desbordats, han de tornar a recórrer a la solidaritat ciutadana perquè cobreixi el que ells no poden abastar. De Soler Serrano a la Marató contra la Pobresa. Tornem allà on érem. És com si el temps no hagués passat.

2 comentaris:

  1. Gabriel, estic d'acord amb el teu comentari. Els ciutadans sempre van per davant de l'Administració i són més compromesos quan se'ls demana que actuïn solidàriament, abans i ara. Amb tot, hi ha una lleugera diferència entre els dos casos. Soler Serrano es va enfrontar en un primer moment a les autoritats franquistes que pretenien silenciar-lo. No hi van aconseguir i al final van intentar capitalitzar la iniciativa com van poder i amb tots els instruments de propaganda de règim. Per sort, ara les coses són molt diferents.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari, Joan. Com bé dius, les coses ara són molt diferents. La intenció de l'article era només evidenciar el procés de deconstrucció de l'estat del benestar en què ens trobem.

    ResponElimina