diumenge, 9 de gener del 2011

El dia de Reis, moltes bicis

Publicat a El Periódico el 6 de gener del 2011

Aquest matí, centenars o milers de nens s’hauran trobat al menjador de casa la seva primera bicicleta. Segur que els farà il·lusió trobar sota l’arbre de Nadal un humil vehicle de dues rodes que els permetrà pedalejar i donar-se les primeres trompades. Ara, que en molts casos res superarà el goig de descobrir dins d’un paquet l’últim model de videojoc o l’aparell electrònic de moda.
Tal dia com avui, fa exactament 100 anys, 43 ciclistes prenien la sortida en la primera edició de la Volta a Catalunya. La prova va néixer el 1911 inspirada en el gran èxit que ja tenia a França el Tour. També aquí, el nostre tour casolà va tenir de seguida una repercussió immensa. Cada any, quan arribava l’estiu, un públic entusiasta ocupava les carreteres dels pobles i ciutats de Catalunya per veure passar als ciclistes. Els noms de Fontan, Berrendero, Poblet, Anquetil, Merckx, Ocaña o Moser adquiririen la categoria d’autèntics herois populars. I per damunt de tots ells, Marià Cañardo, guanyador de set edicions entre 1928 i 1939. Cañardo seria tan conegut que el seu cognom esdevindria sinònim d’aquells xuts tan potents que de vegades fan els futbolistes amb la intenció de foradar la porteria rival.
Però tot això ja és història, si no arqueologia pura. Mentre els nens d’avui juguen amb wiis i nintendos, la Volta s’extingeix des de fa anys. Les últimes edicions només s’han pogut córrer gràcies a les generoses aportacions econòmiques que ha fet la Generalitat, així, que, només prendre possessió del càrrec, el nou responsable d’esports del govern Mas haurà de prendre una decisió difícil: tornar a salvar la cursa o deixar que s’extingeixi de mort natural. Seria una llàstima que desaparegués justament en l’any del seu centenari, però potser aquest és el signe d’uns temps difícils i tecnificats que no hi entenen gaire de romanticismes.
(A la memòria de Ferran Bellfort i Tutusaus, de la Unió Esportiva de Sants, mort l’estiu passat als 83 anys).

1 comentari:

  1. Apreciat Gabriel,

    T'agraeixo moltíssim el detall de dedicar el teu article al meu pare.

    Mercè Bellfort
    mbellfort@gmail.com

    ResponElimina