Tot està capgirat. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es mostra partidari de no desdoblar la carretera N-II i addueix criteris ecològics per defensar la seva postura. Al mateix temps, el seu mateix govern, de centre-dreta, aprova una taxa turística semblant a la que tant criticaven els seus membres quan la proposaven els perillosos ecosocialistes. I mentrestant, a Madrid, el PP arriba al poder i el primer que fa és tot el que quan era a l’oposició havia dit que no faria mai: apujar els impostos, a l’espera que a partir de la setmana que quedin definitivament enrere les eleccions andaluses i ens pugui obsequiar amb una més que probable puja de l’IVA.
Vivim moments estranys. Els vells dogmes de sempre, aquelles idees que crèiem fermament arrelades i que consideràvem exclusives de la dreta o de l’esquerra, s’ensorren com un castell de cartes. Els ciutadans assistim desconcertats a aquest ball d’idees que ens plantegen els polítics per intentar treure’ns del pou sigui com sigui. Uns emmascaren retallades amb raons que mai fins ara havien esgrimit, mentre que altres diuen que no faran el que de fet ja han fet o que estan a punt d’anunciar. I mentrestant els ciutadans ens quedem sense referents, sense saber cap on anem, cap on ens porten o cap on hem d’anar.
Es tracta de retallar? Doncs retallem uns quants milions d’euros dels 8.500 que té assignats cada any el ministeri de Defensa -segur que si deixem de comprar uns quants helicòpters (uns 40 milions d’euros la unitat) o fragates militars (260 milions) no es notarà tant-, i destinem-los a l’educació o la sanitat.
No fos cas que al final acabéssim sentint pena dels polítics, dels de dretes, que han de renunciar a alguns dels seus principis, i dels d’esquerres, que sense possibilitat de prometre’ns millores socials, estan totalment descol·locats.
