Dretes, esquerres... El món al revés

Tot està capgirat. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es mostra partidari de no desdoblar la carretera N-II i addueix criteris ecològics per defensar la seva postura. Al mateix temps, el seu mateix govern, de centre-dreta, aprova una taxa turística semblant a la que tant criticaven els seus membres quan la proposaven els perillosos ecosocialistes. I mentrestant, a Madrid, el PP arriba al poder i el primer que fa és tot el que quan era a l’oposició havia dit que no faria mai: apujar els impostos, a l’espera que a partir de la setmana que quedin definitivament enrere les eleccions andaluses i ens pugui obsequiar amb una més que probable puja de l’IVA.

Vivim moments estranys. Els vells dogmes de sempre, aquelles idees que crèiem fermament arrelades i que consideràvem exclusives de la dreta o de l’esquerra, s’ensorren com un castell de cartes. Els ciutadans assistim desconcertats a aquest ball d’idees que ens plantegen els polítics per intentar treure’ns del pou sigui com sigui. Uns emmascaren retallades amb raons que mai fins ara havien esgrimit, mentre que altres diuen que no faran el que de fet ja han fet o que estan a punt d’anunciar. I mentrestant els ciutadans ens quedem sense referents, sense saber cap on anem, cap on ens porten o cap on hem d’anar.

Es tracta de retallar? Doncs retallem uns quants milions d’euros dels 8.500 que té assignats cada any el ministeri de Defensa -segur que si deixem de comprar uns quants helicòpters (uns 40 milions d’euros la unitat) o fragates militars (260 milions) no es notarà tant-, i destinem-los a l’educació o la sanitat.

No fos cas que al final acabéssim sentint pena dels polítics, dels de dretes, que han de renunciar a alguns dels seus principis, i dels d’esquerres, que sense possibilitat de prometre’ns millores socials, estan totalment descol·locats.

Un volcà que ens tregui de totes les crisis

(publicat a El Periódico 1-7-10)

Primer de juliol. A dia d’avui i en unes circumstàncies diferents a les actuals, el comú dels ciutadans estaríem pensant on anirem de vacances. Però aquest any és diferent. Els que més o menys tenim feina passem els dies mirant enlaire, contemplant el fràgil fil que ens sustenta, mentre que els que l’han perdut tracten d’arribar a finals de mes com poden i preguen al cel perquè la situació no esdevingui més calamitosa. I amb tot això, perquè no tinguem ni un sol dia sense un sobressalt, avui ens apugen l’IVA.

Els que es deuen haver quedat descansats són els jutges del Tribunal Constitucional. Ells sí, ja poden marxar de vacances amb el cos alleugit i amb la sensació del deure acomplert. Després de quatre anys de retards i indecisions, per fi han emès sentència sobre l’Estatut. I, com s’esperava, han retallat. Han fet tisorada a la senyera i l’han deixat convertida en tota una rojigualda.

En sentir la notícia vaig recordar la pintada que vaig veure fa uns anys a la Cabília algeriana: “Podran esborrar les nostres pintades, no les nostres idees”.

No desesperem, de tota manera, que encara queda algun bri d’esperança. L’exemple islandès ens pot servir d’inspiració. Diumenge passat, el col·lega Xavier Moret publicava en aquestes pàgines un revelador reportatge sobre Islàndia. Moret explicava que el volcà Eyjafjalla, que va omplir els cels d’Europa de cendra, s’ha convertit en un morbós motiu per visitar l’illa, i que després d’uns mesos nefastos, tot apunta que l’estiu del 2010 serà esplèndid en termes econòmics. En llegir la premonició de l’escriptor Einar Már (“Islàndia és un microcosmos del que passarà a tot el món”) ho vaig tenir clar: Catalunya necessita també la seva erupció volcànica per renèixer de les seves cendres. I seria bo que fos de seguida. Convindria que aquest cap de setmana mateix es deixin de pre-campanyes i els senyors Montilla, Mas, Puigcercós, Saura, Rivera i Sánchez-Camacho es traslladin a Olot i, al peu del volcà Croscat, a la sortida del sol, facin ofrenes al déu del foc en demanda d’un volcà purificador que ens tregui d’una vegada de les moltes crisis que ens assetgen. Ho necessitem.