És una de les coses que més m’han sorprès de la jornada d’avui al Parlament, més que el bloqueig de la cambra, les agressions dels violents i la reacció dels polítics. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha confessat en el seu twitter que a les portes del Parlament, “més que desesperats, he vist amics de les meves filles colpejant cotxes”. I no ho ha dit només en les xarxes socials. A TV3 ha declarat que els indignats no són els que de veritat ho passen malament, sinó uns nois i noies que bé podrien ser els seus propis fills.
Em sorprèn que això el sorprengui, Conseller. Quan diu que els indignats podrien ser els seus fills, deixa entreveure que, fins avui, un mes després que esclatés el moviment del 15M, encara no havia vist als indignats cara a cara. Ja suposo que, per culpa de les retallades, aquestes últimes setmanes deu haver tingut molta feina, però em sembla preocupant que un representant públic com vostè hagi renunciat a conèixer de primera mà qui són i què volen els milers de persones que el 15 de maig van ocupar desenes de places de tot Catalunya.
Efectivament, aquests nois i noies que ha vist a les portes de la Ciutadella podrien ser els seus fills. Tingui en compte que els grans canvis no els comencen els més desesperats de la societat, sinó la gent jove procedent de les classes mitjanes, aquells que, potser perquè tenen uns mitjans assegurats al darrera, han perdut la por a sortir al carrer.
Ja per acabar, voldria afegir una darrera apreciació: suposo que s’haurà fixat també que entre els nois i noies que aquest matí els han esbroncat i sacsejat a les portes de la Ciutadella n’hi havia moltíssims que parlaven en català. Li faig notar perquè quedi constància que, en contra del que molts articulistes propers al seu partit deien, és fals que a l’acampada de la plaça de Catalunya només es parlava en castellà.
Per evitar que en el futur es repeteixin aquests lapsus, sisplau, accepti’m aquest consell: a partir d’ara, baixi més a la plaça i escolti el que diu la gent. Potser no hi trobarà els seus fills, però segur que coneixerà gent que li explicarà històries increïbles.
Ara sí, m’acomiado. Després del disgust d’aquest matí, que comparteixo, sincerament li desitjo que tingui una nit plàcida.
