Primer de juliol. A dia d’avui i en unes circumstàncies diferents a les actuals, el comú dels ciutadans estaríem pensant on anirem de vacances. Però aquest any és diferent. Els que més o menys tenim feina passem els dies mirant enlaire, contemplant el fràgil fil que ens sustenta, mentre que els que l’han perdut tracten d’arribar a finals de mes com poden i preguen al cel perquè la situació no esdevingui més calamitosa. I amb tot això, perquè no tinguem ni un sol dia sense un sobressalt, avui ens apugen l’IVA.
Els que es deuen haver quedat descansats són els jutges del Tribunal Constitucional. Ells sí, ja poden marxar de vacances amb el cos alleugit i amb la sensació del deure acomplert. Després de quatre anys de retards i indecisions, per fi han emès sentència sobre l’Estatut. I, com s’esperava, han retallat. Han fet tisorada a la senyera i l’han deixat convertida en tota una rojigualda.
En sentir la notícia vaig recordar la pintada que vaig veure fa uns anys a la Cabília algeriana: “Podran esborrar les nostres pintades, no les nostres idees”.
No desesperem, de tota manera, que encara queda algun bri d’esperança. L’exemple islandès ens pot servir d’inspiració. Diumenge passat, el col·lega Xavier Moret publicava en aquestes pàgines un revelador reportatge sobre Islàndia. Moret explicava que el volcà Eyjafjalla, que va omplir els cels d’Europa de cendra, s’ha convertit en un morbós motiu per visitar l’illa, i que després d’uns mesos nefastos, tot apunta que l’estiu del 2010 serà esplèndid en termes econòmics. En llegir la premonició de l’escriptor Einar Már (“Islàndia és un microcosmos del que passarà a tot el món”) ho vaig tenir clar: Catalunya necessita també la seva erupció volcànica per renèixer de les seves cendres. I seria bo que fos de seguida. Convindria que aquest cap de setmana mateix es deixin de pre-campanyes i els senyors Montilla, Mas, Puigcercós, Saura, Rivera i Sánchez-Camacho es traslladin a Olot i, al peu del volcà Croscat, a la sortida del sol, facin ofrenes al déu del foc en demanda d’un volcà purificador que ens tregui d’una vegada de les moltes crisis que ens assetgen. Ho necessitem.
