Reportatge publicat al diari Ara el 18 d'agost del 2013
Situada a la
desembocadura del Douro, la segona ciutat portuguesa ho deu tot al riu. Amb una
població acollidora, una gastronomia i un vi excel·lents i un bon equilibri
entre les visites culturals i les activitats d'oci, és un lloc ideal per fer-hi
una escapada
Quan sortim de casa,
els catalans tenim una persistent tendència a viatjar cap al "nord
enllà" que esmentava Espriu, en direcció a França, o en direcció a l'est,
per retrobar-nos amb els nostres orígens mediterranis. Ens costa més
desplaçar-nos cap a ponent i creuar els Monegres i el nord de Castella. I això
que hi ha molt a veure, més enllà de Saragossa. Si ens desplacem en cotxe,
seguir el curs del riu Duero és una experiència gratificant. A partir de
Burgos, gaudirem d'un paisatge plaent, resseguint una vall de pendent suau a la
vora de la qual creixen les vinyes amb què s'elaboren alguns dels millors vins
de la Península.
Passat Zamora, el riu
abandona la Meseta i, de manera abrupta, entra a Portugal. El Duero es
converteix en el Douro, o riu d'or, per les pedretes daurades que s'hi
trobaven, tot i que per extensió també podria ser per la prosperitat que durant
segles va aportar al nord del país del fado. Fins que, després de 900
quilòmetres de recorregut, arriba a Porto i fon les seves aigües amb les de
l'Atlàntic.
A Porto, el motor
econòmic del nord de Portugal, el Douro és omnipresent. Com si fossin
terrasses, els barris de la ciutat s'esglaonen al llarg dels turons que
s'aixequen al marge dret del serpentejant i cabalós riu. A la riba oposada, ja
en el municipi de Vila Nova de Gaia, s'alineen alguns dels cellers de vi amb
més fama del país. I unint les dues vores, una successió de ponts, el més famós
dels quals, el Lluís I, és obra de Théophile Seyrig, soci de Gustave Eiffel.
Vi fermentat amb brandi
La ciutat ho deu tot al
riu. El seu nom ( o porto , el port) recorda la importància que el Douro va
tenir en el desenvolupament de la zona, mentre que el seu nom antic (Porto
Cale) va servir per batejar tot un país.
Porto era el punt de
sortida cap al Nou Món de l'oli, el blat, la fruita seca i el raïm que es
produïen riu amunt, a l'Alto Douro. Va ser sobretot a partir del 1678 que la
marca Porto es va fer internacional. La guerra entre el Regne Unit i França va
privar les taules britàniques de vins de les Gàl·lies. Fins que, a la recerca
de nous proveïdors, els comerciants anglesos van descobrir els portuguesos. En
comprovar que els caldos convencionals suportaven malament el transport en
vaixell, van adoptar una tècnica que ja s'emprava en un monestir de l'Alto
Douro: afegir-hi brandi durant el procés de fermentació. Així aconseguien una
beguda amb més alcohol, més dolça i que conservava millor el gust de la fruita.
La ciutat és un destí
ideal per a una escapada de cap de setmana. Té unes dimensions abastables,
ofereix un bon equilibri entre visites culturals obligades i activitats més
prosaiques, la seva gastronomia és excel·lent i té una població local
especialment acollidora i disposada a donar un cop de mà al foraster.
Entre els llocs que no
ens hem de perdre figuren la Torre dels Clergues, d'estil barroc, 76 metres
d'alçada i amb un carilló amb 49 campanes que és un gust sentir; o la catedral,
amb un bonic claustre gòtic decorat amb rajola que representa escenes
religioses i una església romànica i austera el cos de la qual se sosté sobre
unes columnes imponents. Si ens agraden els estils més recarregats, l'interior
de l'església de Sant Francesc satisfarà els nostres anhels. Es diu que per
decorar-la es van fer servir 300 quilos de pols d'or. És tan ostentosa que, per
no ferir susceptibilitats, fa uns anys es va tancar al culte.
Harry Potter i Antoni
Gaudí
L'obra civil té també
edificis remarcables, com la senyorial estació de San Bento. Les parets del
vestíbul estan recobertes amb més de 20.000 rajoles que resumeixen la història
de Portugal. Molt a prop hi ha la seu de l'antigament pròspera Borsa de Porto.
Per fer-se una idea de riqueses passades, res millor que recórrer les seves
sales -la Daurada, la de les Assemblees Generals i l'Àrab, inspirada en
l'Alhambra de Granada- en una visita guiada.
Els amants dels llibres
tenen una cita inexcusable a la llibreria Lello e Irmão, una de les més
boniques del món. És un establiment centenari ubicat en un edifici amb façana
modernista, però el que no té preu és la voluptuosa escala interior de fusta:
ha aparegut en algunes pel·lícules de Harry Potter i de ben segur que Antoni Gaudí
n'hauria signat amb molt de gust l'autoria.
A l'hora de conèixer
gent i saber com mengen, toca acostar-se a un mercat. Per fora, el Mercado do
Bolhão (1914) sembla uns grans magatzems d'estil clàssic. Les aparences
enganyen. El decadent i grandiós edifici amaga un mercat central ple
d'activitat comercial entre parades de bacallà, fruita, verdura, flors i carn
que donen a un gran pati central.
És evident que a Porto
no tot és decadència i decrepitud. El fet de ser, juntament amb Rotterdam,
Capital de la Cultura Europea l'any 2001 va deixar a la ciutat una excel·lent
sala de concerts. La sòbria i blanca Casa de la Música projectada per
l'arquitecte holandès Rem Koolhaas és una de les sales amb millor qualitat
acústica del món. Això sí, l'edifici es va acabar quatre anys més tard del que
estava previst.
Per anar fent boca
abans de dinar, el més apropiat pot ser fer un volt en les embarcacions
tradicionals que solquen el Douro o bé visitar algun dels cellers de Vila Nova
de Gaia que elaboren vins amb raïm procedent de l'Alto Douro. Les que tenen més
fama són Ramos Pinto, Calem i Ferreira, per bé que la més popular és Sandeman
gràcies a l'icònic logotip de l'home enfundat en una capa negra.
La visita als cellers
acostuma a ser de pagament i finalitza amb la degustació de dues copes de les
varietats de Porto més reconegudes: tawny, ruby o white.
A l'hora d'entaular-se,
podem triar alguns plats tradicionals, com les tripas à moda do Porto (una mena
de fabada), el bacalhau à Gomes de Sá o alguna de les nombroses sopes que
proposen els restaurants.
Per a un àpat més
lleuger podem optar per una francesinha , un complet entrepà de carn recobert
de formatge gratinat i salsa picant. I, de postres, unes natas . Les racions
són abundants, així que val més no entusiasmar-se o bé decantar-se per les
mitges racions. I tenir en compte que els aperitius que molts establiments
serveixen sense que els demanis són de pagament.
Un lloc tradicional per
anar a prendre una copa de porto era Solar do Vinho do Porto, un local que
disposava d'una carta amb centenars de varietats. La seva situació, dalt d'un
turó, permetia als clients gaudir d'unes vistes memorables sobre el Douro.
Lamentablement, va tancar fa cosa d'un any. La crisi no perdona, a tot Portugal
ho saben bé, i ni tan sols els emblemes perviuen.