Publicat al diari Ara el 11 d'agost del 2012
La
Roca Plana
A Catalunya encara queden platges íntimes, secretes, poc freqüentades. Són
espais d'aigües cristal·lines on és possible gaudir d'un bany serè, sense
aglomeracions ni els crits estridents dels venedors de cocos i de gelats, sense
necessitat de lluitar per aconseguir dos metres quadrats de sorra i sense
patins que t'impedeixin nedar plàcidament. Us presentem 25 cales que permetran
al Robinson que molts porteu dins somiar que heu arribat a la vostra illa
deserta.
Les platges mes solitàries solen ser les més inaccessibles i llunyanes. Per
arribar-hi has de conduir bastant i caminar encara més. No solen tenir un gran
aparcament al costat. Al contrari, per accedir-hi sovint has baixar per un
pedregar exposat a un sol inclement.
Un cop hi arribes, descobreixes que trobar-te en una platja salvatge té un
preu. Algunes resulten incòmodes perquè són de pedres i perquè els serveis són
pocs o inexistents. És a dir, que en la majoria dels casos no disposarem de
dutxes ni de lavabos, de servei de salvament, d'accés per a minusvàlids, de papereres,
xiringuito ni lloguer d'hamaques.
Amb tantes mancances, la bandera blava no onejarà mai en la pràctica
totalitat d'aquests oasis. És el preu que haurem de pagar a canvi de tenir unes
hores de tranquil·litat a la vora del mar.
A Catalunya, les platges verges es concentren, sobretot, a la Costa Brava. En el blog
costabravas.com
n'hi ha 180 de referenciades. Àlex Rigola, autor dels textos juntament amb Blanca
Pons, coneix bona part d'aquests espais privilegiats. Per a ell, el secret que
encara es conservin en el seu estat natural no és altre que la dificultat per
accedir-hi.
Rigola delimita
tres grans zones on es poden trobar cales íntimes: entre Lloret i Tossa, entre
l'Estartit i l'Escala i al Cap de Creus. Tot i això, hi ha altres "oasis
de gran valor natural", remarca Rigola: "Probablement el més
excepcional sigui la platja de Es Castell, a Palamós, i la seva part nord, que
arribaria fins pràcticament Cap Roig. Un altre seria Illa Roja, a Begur, una de
les més fotografiades de la
Costa Brava ".
A causa del seu
aïllament, a les cales íntimes s'hi acostuma a practicar el nudisme. Com en tot
el litoral, hi està prohibida l'acampada i fer-hi foc, i és obligat emportar-se
les deixalles. Això sí, en moltes ocasions la promesa d'arribar a una platja
secreta després d'una llarga caminada no impedeix que les seves aigües estiguin
plenes de petites embarcacions d'esbarjo fondejades. En el nostre litoral la
intimitat sempre és relativa.
TARRAGONA
Platja del Fangar (Deltebre)
La immensitat de la platja garanteix als banyistes que fugen de les
multituds el grau d'intimitat necessari. Amb sis quilòmetres de llargària i 500
d'ample, el Fangar permet gaudir d'un dia de platja en un espai natural
protegit.
Cala Estany Podrit (Ametlla de
Mar)
És una petita cala
de 60 metres
situada entre petits penyasegats. Accés per la carretera N-340 i l'autopista
A-7 (sortida 39). Disposa d'aparcament.
És una de les platges més valorades del litoral tarragoní. Juntament amb
les cales Jovera i Fonda, el 2011 va rebre el distintiu de Platges Verges d'entitats
ecologistes de la demarcació. Accés difícil.
Cala Fonda o Waikiki (Tarragona)
Tot i tenir un nom de ressonàncies hawaianes, es troba al nord de
Tarragona. Per accedir-hi s'ha de fer una passejada per les pinedes del bosc de
la Marquesa.
BARCELONA
Platja de Roses o de la Descaragolada
(Sitges)
La demarcació de
Barcelona està mancada de platges que, encara que només sigui remotament, es
puguin considerar verges. Sí que hi ha algunes platges aïllades, com aquesta de
Sitges, però registren una ocupació alta.
Platja de Garraf (Sitges)
El petit nucli de
Garraf té una platja relativament tranquil·la a només mitja hora de Barcelona i
amb estació de rodalies. Disposa de tots els serveis.
Platja la
Vinyeta (Calella)
Al peu de la N-II , la Vinyeta és molt
freqüentada per nudistes pel fet d'estar relativament isolada. La llengua de
sorra, de 200 metres ,
té roques a banda i banda. Disposa d'un xiringuito.
GIRONA
Platja de Sa Boadella (Lloret de
Mar)
Els caminants que fan el camí de ronda de la Costa Brava
Cala Treumal (Lloret de Mar)
Com Sa Boadella, la preciosa cala Treumal disposa de tota mena de serveis,
restaurant inclòs. Aquesta, a més, gaudeix de bandera blava. Al costat mateix
es troba el jardí botànic Pinya de Rosa.
Cala Futadera (Tossa de Mar)
La carretera de Tossa a Sant Feliu presenta alguns dels paratges més
salvatges de la Costa Brava.
Vallpresona (Santa Cristina
d'Aro)
Des de la mateixa carretera es pot accedir a Vallpresona, una platja
totalment aïllada de les multituds que, això sí, és de pedres. També s'hi pot
arribar nedant des de la veïna cala del Senyor Ramon, d'aigües de color
turquesa.
Cala del Vigatà (Sant Feliu de
Guíxols)
S'hi arriba des de l'ermita de Sant Elm, des de la qual Ferran Agulló va
donar nom a la Costa Brava.
Cala Roques Planes (Calonge)
Disposa d'una
petita platja de sorra però sens dubte el seu element més característic són les
roques erosionades pels elements que s'endinsen dins del mar, oferint als
banyistes un perfecte solàrium natural.
Cala Canyers (Palamós)
És una caleta de
poc més de cinquanta metres entre Es Castell i Cap Roig. Té dues casetes de
pescadors. De cala Canyers surt, en direcció nord, un camí de ronda que passa
per nombroses cales interessants.
Cala Estreta (Palamós)
Per a alguns és,
sense discussió, la millor platja salvatge de la Costa Brava.
Cala el Crit (Mont-ras)
Cala petita i d'accés fàcil, es troba molt a prop dels Jardins de Cap Roig
i de les illes Formigues i rep el nom del crit, que segons la llegenda, va fer
una noia de la rodalia al ser segrestada i morta per un pirata.
Cala Illa Roja (Begur)
La cala està presidida per un penyasegat i per una imponent mola rocosa de
tons rogencs convertida en illot. S'hi pot accedir tant des de Sa Riera com des
de la platja del Racó, a Pals.
Platja Fonda (Begur)
Es troba al sud del Cap de Begur, als peus d'un penyasegat i s'hi accedeix
per unes escales. Disposa de xiringuito.
Cala Pelosa (Roses)
És fàcil accedir a aquesta platja de sorra negra. El cap Norfeu la
protegeix de la tramuntana, raó per la qual va ser durant molts anys un refugi
natural per als pescadors i, avui, per a les embarcacions d'esbarjo.
Cala Tamariua (Port de la Selva )
A un quart d'hora de Port de la
Selva en direcció al Cap de Creus, s'arriba a una cala amb
nombrosos tamarius. Les aigües hi són transparents, té sorra gruixuda i és molt
freqüentada per naturistes.
Platja Tavallera (Port de la Selva )
És una de les platges més inaccessibles de Catalunya, de manera que és,
també, una de les més salvatges. Està orientada al nord i s'hi arriba des de
Port de Selva després de dues hores de caminada.
Cala Culip
D'accés restringit durant molts anys per la presència del Club
Méditerranée, la Cala Culip
Platja del Borró (Colera)
Situada entre Llançà i Colera, la platja del Borró és fàcilment accessible
amb cotxe. El proper Cap Ras convida a descobrir els búnquers que Franco hi va
fer construir durant la Segona Guerra
VALÈNCIA
Cala Ti Ximo (Benidorm)
El litoral del País Valencià, pla i altament urbanitzat, ofereix poques
platges íntimes i recollides. Tot i això, Cala Foradada (Vinaròs), Cala Cap
Blanc (Calp) o Cala Ti Ximo (Benidorm), de difícil accés, són força
tranquil·les.
ILLES BALEARS
Sa Cànova (Artà)
Una de les millors platges verges de les Illes és Sa Cànova, a Artà, a
la costa est de Mallorca. Són prop de dos quilòmetres de petites dunes en un
espai declarat d'interès natural.
