Publicat al diari Ara el 3 de juny del 2012
Foto: Miquel Bataller
"Nosaltres els empordanesos ens solem mirar aquest nostre país amb tant d'afecte que sempre hem considerat que una de les coses de més bon sentit que es poden fer és venir-s'hi a establir. En realitat aquesta és l'explicació que donàrem durant molts anys a la fundació d'Empúries pels grecs".
Josep Pla tendia a les frases grandiloqüents quan parlava del seu Empordà, però l'encertava bastant quan exalçava l'atractiu que la Costa Brava ha exercit sobre els forasters des de temps immemorials. Deixant de banda l'acudit que els grecs van escollir Empúries per la seva bellesa, és cert que en les últimes dècades s'han establert a la zona, temporalment o definitivament, milers de persones arribades dels quatre punts cardinals.
Els pares de Xavier Rubert de Ventós van sucumbir a la bellesa de Sant Martí d'Empúries. És el lloc on es van conèixer i on des de principis dels anys quaranta van passar llargs estius amb els seus fills. Un d'ells, avui filòsof i catedràtic d'estètica, té una estimació especial per aquest petit nucli situat a uns centenars de metres de les ruïnes gregues i romanes i a pocs quilòmetres de l'Escala. A més dels seus cels tramuntanals, el pensador recorda les excursions que feia de petit en bicicleta per comprar tebeos al poble, les carpes que pescava al riu i els pardals que caçava pels camps amb els amics mentre el pare sentia per la ràdio les notícies de la guerra de Corea.
Ja són prop de setanta els estius que Rubert de Ventós ha passat a Sant Martí. En aquest temps, ha tingut ocasió de conèixer arqueòlegs que passaven per les excavacions d'Empúries. Com el professor Martín Almagro, que hi va arribar en la postguerra vestit de militar per comandar els treballs de soldats i presos en unes condicions pròpies d'un camp de concentració, "vivint entre polls en cases llòbregues i mig derruïdes".
El valor de les ruïnes d'Empúries és incalculable, afirma Rubert de Ventós. "Catalunya tenia prou diners per comprar un passat amb què identificar-se diferent al del Cid Campeador. Durant el Noucentisme, Puig i Cadafalch es va llançar a buscar-lo, i el va trobar".
En el que avui és Empúries hi van viure els indigets, els grecs foceus i els romans fins a la invasió normanda. Carlemany va reconquerir aquestes terres després d'una breu ocupació musulmana i fins al segle XI aquest petit nucli va ser la capital del comtat d'Empúries. Excavacions recents han provat que la població local va conviure amb l'invasor, fet que, segons Rubert de Ventós, demostra que Catalunya ha estat sempre una terra d'acollida.
I això del turisme a la Costa Brava no és un invent del segle XX, assenyala rialler. Ja era un lloc de repòs en temps dels romans, quan els comandaments militars hi enviaven els veterans de les guerres d'Hispània perquè es recuperessin.
Paisatge colpidor
Sant Martí d'Empúries s'alça sobre un petit turó que presideix el golf de Roses. Sí, és cert que des del mirador que dóna al mar, les vistes són privilegiades, però a Rubert de Ventós encara el sorprèn que la fesomia del nucli sigui més de poble de pagès que de poble mariner, com poden ser Cadaqués i l'Escala, el municipi al qual pertany.
El seu aspecte és quasi virginal. Sant Martí s'ha mantingut al marge del terrabastall que ha afectat bona part de la Costa Brava. Els seus 60 veïns poden gaudir d'un espai íntegrament per a vianants que difereix poc de l'aspecte que tenia fa cinquanta anys i la recollida església gòtica conserva una inscripció del temple que hi havia al segle X.
Per Rubert de Ventós, és un privilegi gaudir d'un espai que, gràcies al vent i la planúria, permet veure "uns cels meravellosos, en un costat hi tenim el mar i a l'altre l'Empordà, el pastor i la sirena alhora i el Canigó al fons. És un paisatge colpidor. Amb una mica de tramuntana i alguns núvols, tens una posta de sol de tons taronges, rosats i negres, hiperrealista, que és la pera, com la infantesa".
