Las Vegas del Llobregat

Publicat a El Periódico del 23 de febrer del 2012

Barcelona opta a acollir el megacomplex d’oci i joc que el magnat Sheldon Adelson projecta construir a Espanya. En joc hi ha 15.000 milions d’euros i 200.000 llocs de treball directes i indirectes, i aquestes són xifres que un governant no pot menystenir. Sí, d’acord, haurem de fer una mica els ulls grossos. Perquè Mister Adelson condiciona la inversió a algunes concessions per part de l’administració. Demana, per exemple, que es permeti fumar en els seus casinos, que es reformi l’Estatut del Treballador, les lleis d’estrangeria i d’evasió de capitals, exempció de les quotes de la Seguretat Social, que l’Estat avali un préstec i avantatges fiscals. Res, minúcies. L’Eurovegas portarà diners i això és el que ara mateix necessitem. No siguem tan primmirats i saltem-nos les lleis. ¡Estem parlant de Las Vegas! ¿Haurem d’edificar en ple delta del Llobregat? Ja no vindrà d’aquí. Per acabar de convèncer el senyor Adelson , fem que el municipi del Prat es passi a dir Las Vegas de Llobregat, convertim el riu en un canal navegable perquè els ferris que ara atraquen al port puguin desembarcar els turistes directament a les taules de joc i construïm una rutilant passarel·la il·luminada amb llums de neó que enllaci l’aeroport amb els grans hotels que es construiran.
L’Eurovegas oferirà llocs de treball a milers de famílies castigades per la crisi. És una oportunitat d’or per reconvertir els operaris de Panrico i Derbi en crupiers, perquè les hostesses de Spanair que s’han quedat sense feina aprenguin a servir cubates i daiquiris, perquè els joves que van canviar els estudis per la construcció treballin d’aparcacotxes i perquè les xineses que fan massatges a la Barceloneta puguin realitzar el seu treball en unes condicions més dignes. Tot sigui per Las Vegas. Tot sigui per sortir del forat. Al preu que sigui.