Publicat a El Periódico del 28 de juny del 2012
Ens havíem
imaginat una rebuda a Sheldon Adelson a l'altura de bienvenido Mister Marshall. Els tècnics de la Generalitat que des de
fa mesos intenten convèncer el magnat del joc haurien d'haver deixat de banda
plànols i visites serioses i muntar-li una festa com cal. L'objectiu de la
jornada hauria estat convèncer l'honorable fill de Massachusetts que el poble
català és hospitalari i treballador, i que en cap altre lloc les seves taules
de bacarà i les seves màquines escurabutxaques estaran tan bé com aquí. Per a
què conegués la nostra idiosincràsia, se li podria haver muntat una jornada folklòrica
que a la força hauria d'haver inclòs una trobada castellera i un aplec de
sardanes. Perquè veiés que Catalunya és un país integrador, tampoc hi haurien
d'haver faltat unes noies ballant sevillanes davant del nostre benefactor
mentre els homes feien palmes i els convidats i els polítics, convenientment habillats
amb el vestit regional, brindaven amb cava pel futur complex. Per acabar, una
representació de pubilles de la comarca haurien entregat a mister Adelson una
placa commemorativa de la diada d'agermanament entre els pobles català i de
Massachusetts.
Tot i que
aquesta vegada no ha pogut ser, encara som a temps de fer una demostració de
catalanitat en el cas que la bona nova dels casinos, grans hotels i zones
comercials que ens treuran de la crisi es faci oficial.
Potser Adelson
s'acabaria de convèncer si canviéssim les lleis i fos més fàcil fer un donatiu
a un partit polític. Com a bon magnat, ell està acostumat a donar diners a qui
més li convingui i sense amagar-se. Segons
publicava el New York Times aquesta
setmana, el rei dels casinos és el particular que més diners ha donat per
derrotar Obama, fins a 60 milions de dòlars. Deixem, doncs, que construeixi el
seu gran complex del vici i que faci donacions a qui millor defensi els seus
interessos. Els aturats ho agrairan, i alguns partits també.
