Publicat al diari Ara el 27 d'agost del 2012
Sala del Gaudí Centre
Mamen
Duch va descobrir Reus fa prop de vint anys per motius de feina. L'actriu que
va fer d'hostessa a la sèrie de TV3 Jet
Lag va conèixer la ciutat del Camp de Tarragona amb motiu de la presentació
d'una de les primeres obres de la companyia T de Teatre, i des de llavors no ha
deixat de tornar-hi amb cada nova estrena.
"És
una ciutat petita però també plena d'art
i d'edificis modernistes -assegura Duch-. De fet és la segona ciutat modernista
de Catalunya: hi ha una ruta del modermisme que permet fer-te una idea de
l'important que devia ser. D'aquí deu venir allò de Reus-París-Londres!".
Per a Mamen Duch, altres encants de
Reus són la paternitat de l'arquitecte Antoni Gaudí -discutida, per cert, per
la veïna Riudoms-, una oferta comercial rica i variada ("té botigues amb
molt de gust: algunes, després d'anys d'èxit a Reus, s'han establert a
Barcelona") a més, "evidentment", dels festivals de teatre que
organitza, com el de circ i el de teatre gestual, i l'oferta pròpia del Centre
d'Arts Escèniques Reus (CAER). "Hi ha molt moviment cultural!", se
sorprèn.
L'actriu
només lamenta que algunes de les seves visites a Reus a la força hagin de ser,
com totes les coses bones, massa curtes. L'última va ser, aviat farà un any,
per presentar Delicades, el muntatge
en què intervé juntament amb les seves inseparables companyes de fatigues,
Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, i els actors Albert Ribalta i Jordi Rico.
Tot va ser fer les preceptives proves de llum i de so, interpretar la funció,
sopar a l'encantador Cafè del Teatre i tornar a Barcelona.
Amb
tot, retrobar-se amb el públic reusenc sempre és un plaer per a ella. Més
encara en un teatre històric com el Bartrina, inaugurat el 1905.
"M'encanta. Té la mida perfecta, ni gran ni petit, arribes molt directe a
tots els espectadors, la sonoritat és bona, és preciós, té uns espectadors molt
acostumats a anar al teatre i la rehabilitació (realitzada als anys 90) ha
respectat l'aspecte original".
És
per tot això, assegura, que, per a un artista, "actuar en un espai tan
antic sempre aporta alguna cosa més de tots els professionals que han passat
per aquell escenari".
El
teatre Bartrina no és l'únic que té Reus. També hi ha el Fortuny, impulsat per
la burgesia local a finals del segle XIX per disposar d'un teatre equiparable a
les principals ciutats catalanes, i fins a cinc escenaris més que es coordinen
per oferir una oferta estable al llarg de l'any.
Juntament
amb els teatres, el modernisme és una bona excusa per acostar-se fins a Reus.
La ciutat té edificis de Lluís Domènech i Montaner (les cases Navàs, Rull i
Gasull i l'Institut Pere Mata), de l'arquitecte local Pere Caselles (la casa
Pinyol, l'escorxador o les escoles Prat de la Riba) o Joan Rubió i Bellver (el
xalet Serra). Tot aquest patrimoni és un testimoni mut de l'efervescència que
va viure l'economia local fa dos segles i mig. El comerç d'aiguardent la va
convertir en un centre de cotització internacional d'aquest beuratge i així va
ser com es va popularitzar la dita Reus, París i Londres.
Tot
i que el visitant no trobarà a Reus cap obra d'Antoni Gaudí. una passejada pel
completíssim i cèntric Gaudí Centre Reus (plaça Mercadal, 3) no és precisament
un premi de consolació. Inaugurat el 2007, el modern espai ofereix, en un
edifici de tres plantes, la possibilitat de desxifrar els enigmes de Gaudí i
d'entendre com era capaç de convertir la forma d'un cargol en una escala o un
rèptil en una font. L'ús de maquetes, pantalles tàctils i material de l'època,
com l'únic quadern manuscrit existent de Gaudí, permet traslladar-se al temps
del modernisme d'una forma fàcil i intuïtiva, mitjançant l'observació, el tacte
i l'oïda.
Ja
que hi som, Mamen Duch aconsella fer una passejada pel centre i pel parc Samà.
I, si tenim temps i ganes de moure'ns, fer alguna excursió pel Montsant o pel
Priorat, baixar fins a la costa i, per què no, per gaudir d'un bon arròs de
peix a Cambrils.
