Som una nació o una selecció?

(publicat a El Periódico 15-7-10)

No sabia a què dedicar aquesta última columna meva abans de les vacances. En tenia una d’escrita sobre la Catalunya independentista (la de dissabte) i la Catalunya espanyolista (la de diumenge), sobre les identitats múltiples i sobre un país que, fins als anys noranta, s’havia mantingut blindat davant qualsevol influència externa des de l’expulsió de musulmans i jueus pels Reis Catòlics. Som una nació o una selecció?, em preguntava, intentant aclarir la paranoia reivindicativa-festiva que vam viure el cap de setmana passat. El text va acabar a la paperera de reciclatge.

Les societats i les persones cada cop som més complexes. El 2003 vaig arribar a Síria procedent de Jordània i recordo la sorpresa que vaig tenir al fer els tràmits per sol·licitar el visat. L’agent de la duana em va allargar un qüestionari que contenia preguntes com ¿quina és la seva nacionalitat?, ¿en quin país va néixer?, ¿quina nacionalitat tenia quan va néixer?, ¿quina és la nacionalitat dels seus pares?, ¿ha canviat algun cop de nacionalitat?, i algunes més que ara no recordo. Ells tractaven d’esbrinar si un servidor tenia intenció de viatjar a Israel o si els meus orígens familiars eren palestins. Jo vaig aprendre que hi ha països tan complexos com Síria, on, a més de sirians, hi viuen kurds, armenis, assiris, turcs i palestins, de confesión musulmana, cristiana i fins i tot jueva. Identitats múltiples.

Una situació real, protagonitzada per ciutadans anònims en una clínica de maternitat. Una monja irromp, atabalada, al despatx del pediatre: “Doctor, ha de venir de seguida. Ha nascut un nen amb síndrome de Dawn!”. El facultatiu acudeix a la sala de neonats, observa el nadó amb atenció i de seguida emet el diagnòstic. “Germana, aquest nen no és Dawn. Aquest nen és japonès”. La religiosa nega amb el cap. “De cap manera; els pares són espanyols”. Però el metge es mostra concloent: “Jo no sé d’on són els pares, però aquest nen és japonès”.

Era públic i notori que els pares eren espanyols. Setmanes més tard es va saber que la mare feia de secretària en una multinacional japonesa. Identitats múltiples.