La Guàrdia Civil va amb 'la Roja'

(publicat a El Periódico 1-7-10)

Dissabte a la nit, havaneres a Calella de Palafrugell. Hi ha menys gent que altres anys, comenten els assidus. Cosa de la crisi, penso jo. Tot i això, s’hi esperen unes 30.000 persones, que no són poques per a un poble tan petit. El públic, en aparença aliè al fet que a aquesta hora juga la Roja, arriba amb temps i pren posicions a les platges, a les terrasses, als balcons, a les roques i a les barques que hi ha varades a la costa. A quarts de deu de la nit, quan encara falta una hora perquè comenci la cantada, una ona de murmuris i entusiasme escombra el litoral com si fos un petit tsunami. “Penal!”, crida algú. A favor d’Espanya, anuncia un altre. I acte seguit uns milers de persones salten i ho celebren amb alegria. Tres quarts d’hora més tard, l’eufòria es desborda de nou. “Ja guanyem!”, li comenta una dona a la seva amiga sense perdre de vista la pantalla del mòbil. Ara sí, ha marcat Espanya. El primer esclat d’alegria ha estat per culpa del penal fallat per Espanya. En conclusió: a la platja hi ha partidaris i detractors de la selecció espanyola, i, si ens hem de refiar del volum dels aplaudiments, les forces estan equilibrades.

La patrullera de la Guàrdia Civil, que fins ara havia passat desapercebuda entre la resta d’embarcacions, deixa constància de la seva presència. Potser es podria esperar que la força pública es mantingués imparcial? Ni molt menys. Els tripulants se sumen a la festa i encenen els llums rotatoris de color blau que la barca du en la part més alta. I se suposa que per ordre del comandament que patroneja la nau, l’acció es repeteix en finalitzar el partit. Des de terra, alguns veuen tota la intencionalitat en el benemèrit missatge, com si tractessin de dir-nos som aquí, no ho oblideu.

Sigui com sigui, quan el lector llegeixi aquestes línies ja se sabrà si Espanya juga la final de diumenge o no. Uns estaran contentíssims si ho aconsegueix mentre que altres celebraran amb la mateixa intensitat que quedi fora. I entremig, molts catalans que, tot i que encara associen la rojigualda a repressió i a caserna de la Guàrdia Civil, potser per primera vegada veuen amb simpatia aquesta selecció amb ànima blau-grana.