Publicat al diari Ara el 29 d'agost del 2012
Rànquins de tota mena apareixen als mitjans de comunicació i per internet. La qüestió és si moltes d'aquestes llistes són fiables. Miraré d'explicar-ho amb un cas viscut
en primera persona. Un dia, navegant per internet, em vaig trobar el meu últim
llibre en la llista Novelas ambientadas
en ciudades reales del portal 20 Minutos. N'hi va haver prou que votés per
l'obra que jo mateix havia escrit, unes oportunes piulades a Twitter i un
enllaç a Facebook perquè els meus amics empenyessin l'obra a la primera posició,
superant supervendes com Ruiz Zafón, Ildefonso Falcones, Federico Moccia o
Stieg Larsson, i fins i tot per davant d'un Nobel de Literatura com Mario
Vargas Llosa.
Està
clar que si el llibre va superar durant mesos L'ombra del vent, L'església
del mar o Els homes que no estimaven
les dones va ser perquè el seu autor havia incitat les persones del seu
entorn a votar-lo. Tot i això, la capacitat d'influència d'una única persona és
limitada. Si la llista hagués tingut milers de participants en comptes d'uns
pocs centenars, el més probable és que hagués ocupat posicions més discretes.
La
llista de novel·les ambientades en ciutats reals és una gota d'aigua en l'oceà
de llistats, classificacions o rànquings que -manies que tenim de voler
categoritzar-ho tot- es poden trobar a la xarxa. Només en el portal de 20
Minutos n'hi ha fins a 1.500 diferents, prop de mil en el diari digital El
Economista i centenars més a mejoresranking.com.
Gràcies
a aquestes llistes podem saber que els "millors grups o cantants de la
història" són Queen, Adele, Britney Spears i Lady Gaga, que "les
cançons que més sonen aquest estiu" són, a parer dels internautes, Euphoria, Somebody that I used to Know, Call
me Baby i Rayos de Sol, que "les
banderes més boniques del món" són, per aquest ordre, les de Mèxic, Perú i
Guatemala o que les millors sèries de televisió dels anys 80 són El equipo A, MacGyver i El coche
fantástico.
Si
ens posem negatius, descobrirem que "les pitjors ciutats espanyoles per
viure" són Barcelona, Madrid i Sevilla, seguides a certa distància per
Badajoz, Múrcia i Albacete, o que els presentadors Sara Carbonero, Juanma
Castaño i María Escario han protagonitzat "les ficades de pota més sonades
de la televisió".
La
llista "qüestions estranyes al voltant de la vida, curiositats inútils i
extravagants" ens informa que Einstein no parlava bé fins als 9 anys, de
tal manera que els seus pares estaven convençuts que patia alguna mena de
retard, que fins al 1800 les sabates dels peus dret i esquerre eren iguals, que
el 15% de les dones nord-americanes s'autoregalen flors el dia de Sant Valentí
o que al llarg de la nostra vida ens empassem una mitjana de vuit aranyes
mentre dormim.
Les
xarxes socials faciliten l'elaboració de rànquings o de llistes fins a extrems
que eren inimaginables fa pocs anys. El que abans suposava un encàrrec
professional a una empresa especialitzada d'estudis de mercats -temps i diners-
ara es resol en pocs minuts llançant una proposta temptadora per internet. La
resposta de l'audiència generarà de forma automàtica una llista que sens dubte
facilitarà l'arribada de nous visitants al nostre web. Això sí, la
responsabilitat sobre el contingut de la informació recau quasi en exclusiva
sobre l'usuari.
L'internauta
és un fugisser de mena. Disposa de poc temps i sempre va a la recerca de la
gran troballa. Amb ells, els reclams maximalistes són els que més bé funcionen.
Els titulars que anuncien el millor, el pitjor, el més espectacular o el més
decadent són els que generen un número més alt de visites. En el cas del portal
20 Minutos, la llista favorita del seu públic és "grans misteris sense
resposta" (la construcció de les piràmides, l'Atlàntida i el triangle de
les Bermudes).
I,
evidentment, tot el que fa referència a famosos té l'èxit assegurat. Per això es
multipliquen llistes tipus "curiositats de House", "a qui li
queda millor el biquini" (Rihanna, Kim Kardashian i Katy Perry) o
"les deu persones més intel·ligents" (Stephen Hawking, el guionista
de televisió nord-americà Rick Rosner i l'actor James Woods).
En
la llista "les frases més estúpides" que han pronunciat els famosos
hi podem trobar autèntiques perles. Miss Panamà: "Confuci era un xinès
japonès molt antic que va inventar la confusió". Britney Spears: "mai
he anat al Japó perquè no m'agrada el peix i sé que a l'Àfrica és molt
popular". Rocío Jurado: "la majoria de les importacions vénen de
fora". Christina Aguilera: "on se celebra enguany el festival de
Cannes?". Sofía Mazagatos: "encara no he trobat l'hormona de la meva
sabata". Jennifer Lopez: "no he comès cap delicte; el que he fet és
no complir la llei". George W Bush: "un baix número de votants és
indicatiu que menys persones van a votar".
Quan
la llista s'elabora només a partir de l'opinió dels ciutadans que entren en un
web, el seu valor és molt relatiu. Així, segons 20 Minutos, els esportistes més
guapos de Londres 2012 van ser el nedador Ryan Lochte, el windsurfista espanyol
Iván Pastor i el piragüista català Saül Craviotto. En canvi, els seguidors de Yahoo!
i El Economista van decantar-se pel també nedador Camille Lacourt, els de
Corazón Olímpico pel saltador Thomas Daley, els de S1ngular pel també saltador
Alexandre Despatie i els del foro En Femenino per l'esgrimista Aldo Montano.
En
el cas de la llista "les fantasies sexuals més desitjades per les
dones", el resultat (sexe salvatge i desenfrenat, sexe amb una altra dona,
tenir relacions en un lloc públic) es
pot considerar nul des del moment que la participació és oberta a homes.
Ni
tan sols els rànquings més seriosos són aliens a les crítiques. A principis
d'agost, la prestigiosa revista britànica Sight
& Sound, depenent del British Film Institute, va fer pública la llista
de les millors pel·lícules de la història, que elabora des del 1952. La sorpresa
va ser que, per primer cop en mig segle, el film Vertígen, de Hitchcock, va destronar Ciutadà Kane, d'Orson Welles. En aquest cas, la classificació és
elaborada per 846 distribuïdors, crítics, acadèmics i escriptors. Quan els
votants són els espectadors que els diumenges per la tarda omplen els cines de
crispetes, els resultats són ben diferents.
--El
millor menjar típic espanyol: truita de patates, pernil ibèric, paella, pop a
la gallega, gaspatxo, formatge manxec, fabada, cordero asado, cocido
madrileny, pa amb tomàquet.
--Coincidències
sorprenents
El
1975, un home va morir a Bermudes al ser atropellat per un taxi. Un any més
tard, el seu germà va morir en el mateix carrer al ser embestit pel mateix
taxista, que, casualment, duia el mateix passatger.
La
novel·la Vanitat, escrita per Morgan
Robertson, narra el naufragi d'un luxós transatlàntic anomenat Titan catorze anys abans que s'enfonsés
el Titanic.
L'11-M
de Madrid es va produir 911 dies després de l'11-S de Nova York.
--Els
esquerrans més famosos
Iker
Casillas, Rafa Nadal, Messi, Marilyn Monroe, Angelina Jolie, Eva Mendes, Julia
Roberts, Nicole Kidman, Hugh Jackman, Jim Carrey
--Curiositats
del WC
El
primer cubicle d'uns lavabos públics és el més net: és el menys utilitzat.
Vuit
de cada deu homes col·loquen el rotlle de paper higiènic al revés.
El
teclat d'un ordinador té més microbis que el teu lavabo.
Al
llarg de la nostra vida passem una mitjana de tres anys asseguts al WC.
El
film Psicosi va escandalitzar al ser
el primer a mostrar un excusat en funcionament.
El
nazi Hermann Goering s'eixugava amb mocadors de tela blancs.
--Els objectes més oblidats en hotels
Carregador del mòbil, mòbil, necesser, llibres, bosses i
maletins, pijama, peluixos, ipads-kindles, raspall de dents electric
--10 llibres per a l'estiu
Dansa amb dracs, de George R.R. Martin; Els jocs de la fam, de Suzanne Collins, 1Q84, de Murakami; Claraboia, de Jose Saramago; Cincuenta
sombras de Grey, d'E.L. James; L'avi
de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson; Palmeras en la nieve, de Luz Gabás; El enredo de la bolsa y la vida, d'Eduardo
Mendoza; La Conjura de Cortés, de
Matilde Asensi; El libro de los Veranos,
d'Emylia Hall.
