Publicat a El Periódico el 25 de gener del 2012
Ja poden morir tranquils. D’aquí a poc, els aficionats del Barça podran ser enterrats al Camp Nou. Bé, diem enterrats tot i que no serà ben bé així. El club construirà un columbari a sota de la graderia Lateral. L’entitat habilitarà un recinte on es puguin dipositar fins a 20.000 urnes contenint les cendres de tots aquells aficionats i exjugadors que hagin manifestat en vida el seu desig de reposar fins a l’eternitat prop de la gespa que un dia van trepitjar els seus ídols. L’operació haurà de satisfer totes les voluntats, les del club, que amb l’operació s’embutxacarà sis milions d’euros, i les dels barcelonistes, que per un mòdic preu descansaran, ni que sigui metafòricament, per sempre més als peus dels grans Messi, Maradona o Kubala.
Imaginem que el columbari es convertirà en un centre de pelegrinació dels familiars cada any quan arribi el dia de Tots Sants, que portaran flors i banderes amb els colors blau-grana al difunt i potser fins i tot entonaran un Tot el camp és un clam… col·lectiu davant tota la col·lecció d’urnes. Això sí, desconeixem què se’n farà de les restes dipositades al Camp Nou si el club decideix un dia traslladar l’estadi a una altra banda.
Quan el columbari estigui finalitzat, serà més cert que mai que el futbol és la religió del poble, que els estadis de futbol són els grans temples on es professa la nova fe i que els futbolistes i els seus entrenadors exerceixen de sants als quals la parròquia venera amb devoció mitjançant estampetes i cerimònies rituals diverses. Els cementiris tradicionals els ha sortit una dura competència. Si l’exemple s’escampa potser aviat també veurem columbaris a les cases on van viure dues divinitats de la societat contemporània com són Michael Jachson o Kim Schmitz, fundador de Megaupload i propietari d’una col·lecció de cotxes en la qual figurava un Rolls Royce que, no deu ser casualitat, lluïa la matrícula God (Déu).
