Publicat a El Periódico del 9 de juny del 2011
Primer eren els cogombres espanyols. Dies més tard les autoritats alemanyes van corregir i van reconèixer que ignoraven quin era l’origen del brot d’E.coli que fins ara ha matat 23 persones i n’ha infectat 2.400 més. Diumenge, les mirades es van dirigir al nord del país. La ministra d’agricultura de la Baixa Saxònia va assenyalar els brots de soja produïts en el petit poblet de Bienenbüttel com a culpables de la infecció. Però passen els dies i els laboratoris segueixen sense trobar la prova del delicte. Mentre les autoritats aconsellen als seus conciutadans evitar menjar tomàquets, cogombres, enciams, brots de soja i similars, experts de l’Organització Mundial de la Salut comencen a reconèixer que és molt probable que el brot s’extingeixi els pròxims dies sense que mai s’arribi a saber la causa exacta de la infecció.
Per al govern d’Angela Merkel seria terrible. El seu país, fins ara un exemple d’eficiència i rigorositat, hauria quedat en evidència. En primer lloc, per ser incapaç d’identificar la verdura assassina. En segon terme, per haver incorregut en el defecte que els europeus del nord solen atribuir als del sud: treballar malament i arribar a conclusions precipitades. Ja se sap: les coses dolentes només poden venir del sud.
És cert que vivim en el temps de l’immediat i que no hi ha res que ens desesperi més que la incertesa. Tot ho volem aquí i ara, de seguida. Les crisis, les alimentàries i les altres, generen autèntics tsunamis de pànic als quals els governants tracten de donar resposta fins i tot quan no la tenen.
Ara bé, ¿s’imaginen que es donés la situació inversa i que Espanya culpés falsament les salsitxes alemanyes de la mort d’una vintena dels seus conciutadans? Segur que frau Merkel no tindria pietat de nosaltres. Com a penitència, convertiria Mallorca i les Canàries en lands alemanys, ens imposaria l’Oktoberfest com a festa nacional i a sobre ens obligaria a menjar xucrut pel dinar de Nadal.