Publicat al suplement Emprenem del diari Ara el 22 de gener del 2012
No trobes feina i et planteges emigrar a un altre país? Potser no serà necessari. Deixa que emigri només el fruit del teu treball i tu queda’t aquí. Gràcies a algunes xarxes virtuals, avui és possible treballar per a empreses de tot el món sense moure’t de casa. Si més no per a determinats professionals.
Portals com vWorker i ProjectLinkr són l’últim en recerca de feina. El seu funcionament és senzill. L’usuari crea el seu perfil i ja pot començar a presentar les seves ofertes als projectes que millor s’ajustin a la seva preparació i expectatives econòmiques. Si la seva proposta surt escollida, ja només li faltarà fer la feina i intentar que el client quedi satisfet.
Segons Joan Torrent, director de la UOC Business School, ens trobem davant les "oficines de contractació del segle XXI”. Un cop d’ull a vWorker confirma aquesta apreciació. En les seves pàgines, treballadors de Tailàndia, Índia, Paquistan, Malàisia, Estats Units, Gran Bretanya, Brasil, Bòsnia, Polònia, Sèrbia, Mèxic, Líban, Grècia o Luxemburg opten cada dia als centenars de projectes que setmanalment hi pengen empreses i emprenedors situats en els punts del planeta més dispars.
Els portals d’outsourcing s’adrecen només a treballadors autònoms. Les feines que s’hi troben estan relacionades amb el coneixement i tenen un nexe comú bàsic: han de poder circular per la xarxa. Aquesta característica converteix vWorker i ProjectLinkr en un terreny abonat per a informàtics, dissenyadors de videojocs o d’aplicacions per a mòbil, dibuixants de còmic, periodistes, bloggers, fotògrafs i, en general, per a creadors de qualsevol tipus de producte digital.
La confiança en aquesta forma de treballar s’estableix a partir d’un sistema d’avaluació mutu treballador-empresari i de l’arbitratge que ofereix la plataforma en situacions de conflicte. Al finalitzar la relació laboral, els treballadors freelance puntuen la forma com s’ha comportat la part contractant, alhora que aquesta puntua el grau de compliment per part del freelance. A la llarga, l’acumulació de projectes realitzats i de notes positives obre les portes a projectes més interessants.
Els portals de treball virtual neixen als Estats Units a finals dels anys noranta quan molts informàtics indis que havien estat contractats per empreses de Silicon Valley comencen a retornar al país d’origen. La seva presència física a Califòrnia havia esdevingut innecessària. L’augment de la velocitat en les connexions a internet i la voluntat de les empreses d’estalviar costos permetia que aquests treballadors seguissin complint amb el seu deure encara que estiguessin a milers de quilòmetres de distància.
“Ens trobem davant d’una revolució”, assegura Joan Torrent. “El naixement d’aquests portals està relacionat amb el futur de les microempreses i amb una nova cultura de vida. És una forma diferent d’organitzar-se: empreses de tot el món treballen per a tot el món gràcies a la xarxa. Això, des del punt de vista professional té unes implicacions grandioses. Trenquem amb la idea del territori i de l’estat-nació”.
Per al director de la UOC Business School, Les noves empreses que es creen ja van en aquesta línia. “És una evidència que per subsistir s’han d’internacionalitzar i a través de la xarxa poden accedir a un mercat de 4.000 milions de persones, que no és poca cosa”. Els avantatges són clars: menys viatges, menys estructura, menys inversió, immediatesa menys despatxos i menys dinars d’empresa. Això sí, puntualitza Torrent, per entrar-hi “és imprescindible” dominar l’anglès, tenir una mentalitat global, experiència en treball en xarxa i en equip, a més de valentia per vèncer les reticències inicials.
“Enlloc de lamentar que la globalització és dolenta i pensar que ens està fent mal, els que ja hi són s’aprofiten d’aquests nous horitzons. El futur de Catalunya, un país petit, passa per aquest tipus d’organització. Hi estem poc acostumats, però el 90% de les empreses catalanes hauran de sortir fora i seguir models de negoci semblants a aquest”.
A Barcelona, Maria Jesús Salido i l’alemany Lars Gerhmann han creat ProjectLinkr. El portal es va posar en marxa a principis d’octubre i tres dies després de presentar-se al SIMO de Madrid ja tenia 400 inscrits. Salido explica que tant ella com el seu soci són freelances i que fa cosa d’un any i mig van detectar una necessitat del mercat i quasi una necessitat social.
“Fèiem de consultors del coneixement i ens adonàvem que a molts col·legues freelance els faltaven eines per trobar projectes, mentre que, d’altra banda, moltes empreses ens utilitzaven a nosaltres com a head hunters. Coneixes algú?, ens preguntaven. Vèiem que, malgrat les xifres d’aturats que tenim, hi ha una gran demanda no satisfeta de talent. Aquí falla alguna cosa!, ens vam dir. I el que falta és intermediació oferta-demanda. Els sistemes que hi havia es basaven en col·locar gent en organitzacions. Ara no és suficient. Avancem cap a una societat del coneixement i cada cop hi ha més gent que no vol o no pot optar a una feina fixa”.
ProjectLinkr té algunes diferències amb vWorker. Mentre que un és en anglès, fa deu anys que funciona i té projectes d’empreses i treballadors de tot el món, el primer s’adreça per ara al mercat castellanoparlant -a principis del 2012 estrenarà la versió anglesa-, té una trajectòria curta i disposa encara d’una oferta limitada.
Una diferència substancial és el pagament dels honoraris. vWorker es queda un percentatge de l’import acordat entre l’empresa i el treballador. ProjectLinkr no cobra res a les empreses i ofereix tres opcions als freelance: una de gratuïta, que permet licitar a un màxim de tres projectes cada mes, sempre que aquests no superin els 500 euros, i tres de pagament (7,99, 15,99 i 25 euros) que donen accés a un major nombre de possibilitats de treball.
L’altra qüestió important és l’abonament dels honoraris per la feina realitzada. En el cas de vWorker, les quantitats acordades entre les dues parts queden en dipòsit pel portal fins que treballador i empresa validen el compliment de l’acord. ProjectLinkr pretén implantar el mateix model, tot i que per ara deixa que les dues parts trobin la solució que més els convingui.
Nous clients i males experiències
La contractació de col·laboradors que es troben a milers de quilòmetres de distància i l’establiment d’un sistema de treball en línia es troba a les beceroles al nostre país. És per això que les experiències que expliquen els pioners basculen entre la fe davant d’un sistema de treball que s’obre pas i la decepció.
“La primera i l’última vegada”. David Villanueva, propietari de l’empresa de videojocs Mifune Games, de Reus, explica que la idea de contractar una empresa índia per realitzar un projecte va ser frustrant. “Et prometen que allà tothom sap fer de tot però al final vaig haver-me d’anar-me’n a viure a l’Índia mig any per acabar-lo. Arribes a la conclusió que no surt a compte. Hi has hagut de dedicar més recursos del que et pensaves, i del que et volies estalviar, res de res. El barat surt més car”.
Ara, Villanueva prefereix treballar amb col·laboradors catalans, amb els quals, si cal, es pot reunir cara a cara. Tot i això, segueix pensant que l’outsourcing té un gran futur. Ho demostra que estudis com Disney estan implantats a la Índia.
Per a Leonardo Pereira, en canvi, l’experiència és positiva. Fins ara, aquest comunicador social ha fet sis projectes a través de ProjectLinkr i per a ell els avantatges són clars: trobar nous clients, donar-se a conèixer, immediatesa a l’hora de tancar encàrrecs, una gestió còmoda dels projectes i conèixer de primera mà les necessitats del mercat. Com a inconvenients només en cita un: algunes empreses esperen que els treguis les castanyes del foc amb unes tarifes “tirades de preu”.
Cap a una hisenda global
Les col·laboracions laborals realitzades via web per a empreses d’altres països es troben en un llimb legal. La feina circula per la xarxa sense control i de la mateixa manera ho fan les retribucions que el treballador rep a canvi. Sobre el paper, un freelance català que, per exemple, hagués col·laborat amb una empresa de Singapur hauria d’emetre una factura, amb el seu IRPF i IVA corresponents. A la pràctica, poca gent ho fa. L’interessat rep una transferència que Hisenda no té manera de saber d’on ve. És un territori abonat per a tota mena de picaresques, des de l’obertura d’oficines fantasmes en paradissos fiscals fins a ordres de transferència a bancs andorrans.
El gestor Francesc Guasch creu que els estats no tenen forma de controlar les relacions laborals transfrontereres. Apunta que l’única fiscalització que Hisenda podria introduir seria a partir dels ingressos. Només es podria actuar quan es detectés que un individu rep de manera regular ingressos per valors alts i sense justificar, però per a això s’hauria d’obligar la banca a informar-ne. “Els tècnics s’hauran de plantejar algun dia com controlar la globalitzacio –reflexiona Guasch-, perquè aquesta nova forma de treball es converteix en una nova manera de fer diner negre”.
El director de la UOC Business School, Joan Torrent, opina que les possibilitats que obren les noves tecnologies de treballar des del teu ordinador posen de relleu la fi de les hisendes nacionals, organitzades a partir dels estats-nació, i la “necesitat d’una fiscalitat i d’una governança globals, tal i com també s’exigeix als mercats financers”.
