Publicat a El Periódico del 9 de desembre del 2010
No ho sé vostès, però jo, des de fa un temps, cada cop que escolto una noticia positiva sento un alleujament que m’asserena l’esperit i em reconcilia amb el món que m’envolta. Segurament el que em passa és un símptoma que ja n’estem farts de notícies negatives. Cansats de tanta realitat, sempre ens queda la sortida de jugar a inventar-nos-la. T’imagines que, pel matí, mentre suques el croissant al cafè amb llet, llegeixes al diari informacions irreals i sorprenents. A la portada, en lletres ben grosses, el rotatiu explicaria que, en comptes de declarar una vaga salvatge, els controladors aeris, plenament conscients de la situació que travessa el país i per solidaritzar-se amb la resta de la classe treballadora, haurien decidit de forma voluntària rebaixar-se el sou un cinquanta per cent.
A la mateixa pàgina, una mica més avall, la segona notícia del dia: noves i sorprenents revelacions de Wikileaks. Els papers secrets del Departament d’Estat nord-americà ens revelarien que Hillary Clinton hauria tingut un afer sentimental amb un becari del Partit Demòcrata, que la Casa Blanca hauria pressionat al govern xinès perquè millorés la qualitat dels milers de restaurants xinesos que hi ha repartits per tot el món o que la Unió Europea i els Estats Units estarien a punt de tancar un acord per resoldre el problema de la fam a l’Àfrica, per eliminar totes les armes de destrucció massiva i per tancar les indústries contaminants.
L’altre dia parlava amb una persona que té tres parents a la família que treballen de controladors aeris. Recordava com havia resolt un problema semblant Ronald Reagan als Estats Units l’any 1981: va acomiadar a la pràctica totalitat de la plantilla i problema resolt. L’home estava convençut que aquí passarà el mateix. Han fet un pols amb el Govern i l’han perdut. S’han acabat els problemes amb els controladors aeris per sempre més. ¿Veuen com encara ens resta alguna espurna de llum per ser optimistes?