Publicat al diari Ara el 6 de setembre del 2012
La vall de Boí és el bressol esportiu i paisatgístic d'Araceli Segarra. Cims emblemàtics del Pirineu com els Encantats, el Montardo, les Agulles d'Amitges, el Pa de Sucre, el Mussol i el Drac de Tumeneja la van veure néixer com a alpinista quan era adolescent i avui, que ja està consagrada, les altures que envolten la vall són el seu lloc d'entrenament ideal.
Araceli Segarra recomana acostar-se a una vall de Boí que a ella la té enamorada: pel patrimoni romànic que s'hi amaga, per les aigües termals que brollen de les profunditats de la terra i, el més important per a una alpinista, per l'alta muntanya. Com que la millor manera de descobrir-la és endinsar-s'hi, la polifacètica alpinista, que avui també fa de model, de conferenciant per a executius i de dibuixant de llibres infantils, recomana inscriure's al Carros de Foc.
No és una competició esportiva, però sí un desafiament apte per a persones de totes les edats que, això sí, tinguin un mínim d'aptituds físiques. El Carros de Foc és un recorregut circular que passa pels nou refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. "Cadascú pot fer-ho en més o menys dies en funció de les seves condicions: en un dia els que ho fan a ritme de cursa, en tres o quatre, que és el mes habitual, o, el que jo recomano, fer-ho passejant tranquil·lament, caminant de refugi en refugi i fent algun cim si ens interessa, en un recorregut de nou dies. És una mini-aventura a l'abast de tothom, fins i tot de nens", explica Segarra.
L'opció més pausada del Carros de Foc permetrà als excursionistes gaudir d'una immersió total a l'alta muntanya, caminant entre una i set hores diàries a una altura mitjana de 2.400 metres, amb temps per encantar-se amb el paisatge o fer la migdiada al costat d'un llac d'aigües glaçades. "Hi trobaran cims de 3.000 metres i, fins i tot a l'estiu, algunes glaceres, o el pi centenari d'Amitges; i amb una mica de sort podran veure vida salvatge, marmotes, molts isards, trencalossos i la papallona reina".
Els participants al Carros de Foc s'hi han d'inscriure amb antelació via internet (www.carrosdefoc.com). Per 86,5 euros tenen assegurada plaça en els nou refugis (a l'estiu costa trobar-hi lloc). El preu també inclou esmorzar, sopar, una bossa de pícnic diària, un mapa de la zona i el forfet on els guardes dels refugis de la Restanca, Colomers, Saboredo, Amitges, Ernest Mallafré, Josep Maria Blanc, Colomina, Estany Llong i Ventosa i Calvell estamparan el segell que certifica que s'ha acomplert una nova etapa.
Ara bé, adverteix Segarra: en contra del que pugui semblar, no t'ho donen tot mastegat. "Avui hi ha molta gent que busca aventura però que vol tenir-ho tot pautat. Han de saber que al Carros de Foc es poden perdre. Els camins estan marcats però no al cent per cent. Has de portar un mapa i saber veure les traces. Jo personalment penso que això està bé. No cal que anem posant baranes per tot arreu. Tenim massa tendència a autoprotegir-nos, a fer servir GPS i comandaments a distància per a tot. Ens hem d'espavilar una mica i fer que el cervell treballi, o perdrem algunes de les habilitats que com a éssers humans tenim".
Qüestions pràctiques: què portaria la primera catalana que va fer cim a l'Everest si hagués de fer el Carros de Foc a l'estiu? Doncs ben poques coses. Aigua, gorra, ulleres de sol, crema solar, barretes energètiques, una muda, un anorac de plomes, un paravent per a la pluja ("El temps canvia molt ràpid, a alta muntanya!", recorda) i, sobretot, una càmera de fotos. Bé, i potser també un paraigua, com ha fet ella en alguna expedició a l'Himàlaia, "encara que pugui semblar estrambòtic".
Tot sigui per poder seguir gaudint d'aquests cims que tant l'apassionen. "Són la meva eina per relativitzar-ho tot. Em serveixen per meditar, són la manera de tenir pau, i vida, de carregar piles. La muntanya és el meu centre d'equilibri: fa que les coses tinguin sentit".
