Ahir al matí, mentre a Catalunya Ràdio feien música, Carles Francino entrevistava Gerardo Díaz Ferrán a la cadena Ser. El representant dels empresaris semblava molest amb la vaga general convocada pels sindicats, i amb un to de veu pretesament intimidador, advertia al conjunt de la ciutadania: “A partir de demà –avui per al lector- tot els espanyols haurem d’assumir els costos de la vaga”, com deixant entendre que l’aturada s’havia fet per caprici d’uns pocs i que tots en pagarem les conseqüències. Lògicament, tots pagarem les conseqüències, bones o dolentes, de la vaga, de la mateixa manera que tots pagarem també els costos del fiasco de Viajes Marsans.
Recapitulem a uns mesos enrera. Díaz Ferran era copropietari, juntament amb Gonzalo Pascual, d’un dels principals emporis turístics espanyols, fins que la seva aerolínia, Air Comet, va fer aigües i va arrossegar a la resta del grup. D’un dia per l’altre, el president dels empresaris espanyols i el seu soci es van vendre el gruix del negoci a una societat que, com els sindicats es temien, era purament instrumental. El comprador està especialitzat en la compra d’empreses en situació de fallida i s’anomena Posibilitum, un nom ben definitori del seu tarannà possibilista. Doncs bé, divendres passat Posibilitum va sol·licitar als jutjats la liquidació anticipada d’un grup que havia arribat a tenir mig miler d’oficines i 1.500 treballadors.
Díaz Ferrán és un home pragmàtic i de principis, que no s’espanta davant les adversitats. Ahir va deixar clar que té la intenció d’exhaurir el seu mandat al front de la CEOE. Ens hauria agradat sentir-lo respondre a la pregunta que es feia Maruja Torres des del seu bloc personal després de sentir l’entrevista de la Ser : “Vostè és aquí pel seu càrrec, ¿però quina autoritat moral té per parlar de vaga, de treball, ni tan sols d’empreses?”.
Els empresaris tenen un president que no es mereixen.
