Publicat a El Periódico del 17 de maig del 2012
Es diu molt
que els polítics actuals són mediocres, que ja no hi ha grans estadistes com
els d'abans. Curiosament, els que més lamenten que no tinguem líders com de Gaulle,
Churchill, Felipe González o Adolfo Suárez, Jordi Pujol o Pasqual Maragall acostumen
a ser els que més han maltractat el paper dels polítics. Però és cert que determinades
actituds dels nostres representants ajuden poc a dignificar la seva figura.
Fixem-nos en l'absentisme de Rajoy. On era el president del Govern mentre
Espanya s'enfonsava en la misèria? Sí, ahir va comparèixer al Congrés de
Diputats, però ho va fer després d'un mes d'absència i per respondre únicament a
tres preguntes justament el dia que la prima de risc s'enfilava per damunt dels
500 punts.
D'un líder
s'espera que doni la cara, que expliqui amb temprança el que està passant, que
argumenti de forma intel·ligent les decisions que pren i que surti a
tranquil·litzar una opinió pública que viu amb lògica angoixa els últims
esdeveniments. Quan això no succeeix, en lloc de veure's recolzada, la gent
sent cada vegada més que és empesa cap al precipici per aquells a qui havia
escollit perquè defensessin els seus interessos. I la desempara es multiplica
amb l'aniquilació de molts dels avenços socials que havia costat dècades de
guanyar.
Avui, per
sentir el que està passant s'ha de baixar a les places. El 15-M ha sacsejat
consciències. En les improvisades taules rodones que s'han organitzat sobre
l'asfalt, amb un megàfon que va passant de mà en mà, s'ha parlat dels problemes
que pateix la gent, s'han escoltat propostes i alternatives, no totes elles
utòpiques. El moviment Democràcia Real Ja ha demostrat que els joves també
s'interessen per la política i que volen fer-se-la seva. Encara que a ells els
produeixin arcades aquesta idea, un té la intuïció que als nostres carrers
s'està forjant avui la renovada classe política del demà.
