Publicat a El Periódico el 13 de setembre del 2012
"Si mai ens hem estimat, divorciem-nos ja», deia la pancarta que apareixia a la foto d’un manifestant penjada al web d’EL PERIÓDICO durant la Diada. Fixem-nos que la frase no afirma que Catalunya i Espanya no s’hagin estimat mai. L’autor de l’eslògan és més subtil: ho deixa anar en condicional, que és com insinuar el que penses però no t’atreveixes a afirmar: «Si mai ens hem estimat...». L’autor de la sentència hauria estat més clar si hagués escrit: «Com que mai ens hem estimat...». El si inicial es presta a interpretacions rebuscades. Per exemple: si és cert que Catalunya i Espanya algun cop s’han estimat, llavors és absolutament imperatiu que se separin de forma immediata i inapel·lable. Tal qual. Catalunya i Espanya s’han de divorciar perquè durant un període de temps, llarg o curt –això no ho sabem– es van estimar. En aquest cas, la independència seria una conseqüència d’haver-se estimat. Portant-ho a un terreny més material, equivaldria a dir «si mai m’has deixat diners, que te’ls torni Rita». O «si mai t’has trobat malament, opera’t», en el cas que parléssim de salut. Però no, parlem d’amor, i l’amor... ¡Ai, l’amor!
Les relacions Catalunya-Espanya han estat gairebé sempre tèrboles i presidides per la desconfiança mútua. És com aquells matrimonis que han conviscut junts una eternitat. Entre ells no han existit mai uns llaços amorosos clars i recíprocs, però tot i això la relació continua. Ell, amb un caràcter fort i dominant, la vol al costat perquè la noia és influent i de bona família. La dona, que malgrat l’edat encara està de bon veure, va arribar al matrimoni forçada per les circumstàncies. Anys i anys de convivència no han millorat les coses. Allà on esperava amor, només rep plantofades. Per això comença a perdre la por i a anunciar en públic que es vol separar. Encara que no tingui gaire clar si els seus pares i padrins la deixaran.
"Si mai ens hem estimat, divorciem-nos ja», deia la pancarta que apareixia a la foto d’un manifestant penjada al web d’EL PERIÓDICO durant la Diada. Fixem-nos que la frase no afirma que Catalunya i Espanya no s’hagin estimat mai. L’autor de l’eslògan és més subtil: ho deixa anar en condicional, que és com insinuar el que penses però no t’atreveixes a afirmar: «Si mai ens hem estimat...». L’autor de la sentència hauria estat més clar si hagués escrit: «Com que mai ens hem estimat...». El si inicial es presta a interpretacions rebuscades. Per exemple: si és cert que Catalunya i Espanya algun cop s’han estimat, llavors és absolutament imperatiu que se separin de forma immediata i inapel·lable. Tal qual. Catalunya i Espanya s’han de divorciar perquè durant un període de temps, llarg o curt –això no ho sabem– es van estimar. En aquest cas, la independència seria una conseqüència d’haver-se estimat. Portant-ho a un terreny més material, equivaldria a dir «si mai m’has deixat diners, que te’ls torni Rita». O «si mai t’has trobat malament, opera’t», en el cas que parléssim de salut. Però no, parlem d’amor, i l’amor... ¡Ai, l’amor!
Les relacions Catalunya-Espanya han estat gairebé sempre tèrboles i presidides per la desconfiança mútua. És com aquells matrimonis que han conviscut junts una eternitat. Entre ells no han existit mai uns llaços amorosos clars i recíprocs, però tot i això la relació continua. Ell, amb un caràcter fort i dominant, la vol al costat perquè la noia és influent i de bona família. La dona, que malgrat l’edat encara està de bon veure, va arribar al matrimoni forçada per les circumstàncies. Anys i anys de convivència no han millorat les coses. Allà on esperava amor, només rep plantofades. Per això comença a perdre la por i a anunciar en públic que es vol separar. Encara que no tingui gaire clar si els seus pares i padrins la deixaran.
