Publicat a El Periódico el 31 de juliol del 2012
La història és digna d'una tragicomèdia italiana. Arrenca a la Línea de la Concepción. Els Pérez
(nom fictici) viuen a l'Hospitalet de Llobregat i l'hivern del 1998, com cada
any, els pares i la seva única filla hi van anar a passar les festes de Nadal.
La mare tenia una amiga hospitalitzada, i així va ser com va conèixer la Carmen (un altre nom suposat).
La dona patia diabetis i els metges no li donaven cap esperança de vida. Calia
traslladar-la d'urgència a Cadis perquè li amputessin una cama i, com que la Carmen no tenia cap
familiar o amic que respongués per ella, la senyora Pérez es va fer càrrec de
la situació. Mentre el seu marit i la filla tornaven a Barcelona, acompanyaria
a la iaia. Seria al seu costat durant setmanes, mentalitzada que estava cuidant
una moribunda. Però van passar dos mesos i, lluny de morir-se, la Carmen va rebre l'alta.
A la senyora Pérez se li va caure l'ànima als peus quan va veure el
miserable pis on vivia la Carmen.
I encara convençuda que estava ajudant una persona que afrontava
els seus últims dies, va decidir que se l'emportaria a l'Hospitalet perquè
tingués un final digne.
El 15 de maig del 1998,
a les dues de la matinada, la Carmen saludava amb
tímidesa els altres dos membres de la família Pérez que l'esperaven a casa. Els
Pérez van convertir la sala d'estar, que acabaven de reformar, en el dormitori
de la iaia, li van posar un llit d'hospital i un televisor. No volien que
mentre fos allà li faltés de res. Al cap i a la fi, s'havia de morir de
seguida. Però aquest de seguida fa
catorze anys que dura. Evidentment, els Pérez no volen que la iaia es mori. La Carmen s'ha guanyat el
respecte de familiars, veïns i amics, que al principi preguntaven si ja s'havia
mort i ara es mostren sorpresos per l'afabilitat i coneixements que la
venerable dama té sobre tota mena d'esports. L'àvia s'ha convertit en una més
de la família. Sense pretendre-ho, els Pérez han adoptat una iaia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada