Publicat a El Periódico del 31 de maig del 2012
Les inundacions del Vallès del
1962 van deixar prop de mil víctimes mortals, milers de ferits i damnificats i
pèrdues materials per valor de milers de milions de pessetes. El règim del
general Franco es va veure desbordat per la magnitud d'un desastre que ell
mateix havia propiciat. L'origen de la catàstrofe era natural però moltes de
les morts s'haurien pogut evitar si s'hagués impedit la construcció de barris
sencers a les vores dels barrancs i rieres i si els seus marges s'haguessin
mantingut nets.
El govern tampoc va saber com
reaccionar davant del drama. Va mobilitzar l'exèrcit i va prometre moltes
ajudes que en molts casos mai es van materialitzar. La reacció va venir de la
societat civil, dels milers de voluntaris que van participar en les tasques de
desenrunament i de les grans col·lectes de diners i material per als
damnificats que Joaquín Soler Serrano va posar en marxa des dels estudis de
Ràdio Barcelona. La campanya (avui en diem marató) va ser secundada per
emissores de tot l'Estat. La resposta va ser tan massiva que en poques hores ja
s'havien recaptat 8 milions de pessetes i va arribar un moment que alguns
alcaldes van demanar que es deixés d'enviar menjar i roba perquè ja no tenien
on guardar-ho.
Els No-do celebraven la
col·laboració ciutadana: "En tota la nació s'han organitzat col·lectes,
les emissores de ràdio treballen incansablement i fan crides que no necessiten
reiteració. De tot Espanya flueixen cap a Barcelona materials en una suma
exemplar de generositat i caritat cristiana".
El pròxim mes de setembre es
compleixen 50 anys de les inundacions del Vallès i sembla que no hàgim avançat
gaire. Arriba un desastre i els governs, desbordats, han de tornar a recórrer a
la solidaritat ciutadana perquè cobreixi el que ells no poden abastar. De Soler
Serrano a la Marató
contra la Pobresa. Tornem
Gabriel, estic d'acord amb el teu comentari. Els ciutadans sempre van per davant de l'Administració i són més compromesos quan se'ls demana que actuïn solidàriament, abans i ara. Amb tot, hi ha una lleugera diferència entre els dos casos. Soler Serrano es va enfrontar en un primer moment a les autoritats franquistes que pretenien silenciar-lo. No hi van aconseguir i al final van intentar capitalitzar la iniciativa com van poder i amb tots els instruments de propaganda de règim. Per sort, ara les coses són molt diferents.
ResponEliminaGràcies pel comentari, Joan. Com bé dius, les coses ara són molt diferents. La intenció de l'article era només evidenciar el procés de deconstrucció de l'estat del benestar en què ens trobem.
ResponElimina