L'Espanya decent de Rajoy

Publicat a El Periódico del 8 de març del 2012

Mariano Rajoy va dir dissabte en un miting a Lucena que Espanya complirà amb els objectius de dèficit perquè és “un país decent i seriós”. Obviarem que digués que Espanya complirà quan el dia abans havia anunciat en roda de premsa a Brussel·les just el contrari, és a dir, que complirà l’any que ve, no aquest. Fixem-nos en la culminació de la frase: Espanya, com a país decent que és, complirà. Observem que el president del govern va pronunciar la frase amb tota la naturalitat i sense donar-hi gaire importància, com de passada. Ell, que és un home d’ordre, que defuig la polèmica i opta pels fets consumats, va associar la paraula decent a un comportament correcte i honest, a fer el que toca. O almenys a dir que ho faràs i que després ja ho veurem.

La decència de Rajoy ens remet a l’Espanya de Cuéntame… La gent decent era la que se sotmetia a les regles, la que respectava les jerarquies i l’statu quo, la que no protestava i obeïa amb submissió el que dictava el superior. Tant se val que el ciutadà s’enfrontés a decisions injustes del pare, mestre o director. La gent decent complia sense protestar. La gent com cal anava a missa els diumenges, sortia als carrers de Barcelona per passejar, comprar el tortell o per vitorejar al Caudillo. La resta, els que no passaven per l’aro, eren, ja se sap, els enemics, els marxistes, les hordes judeo-macòniques o, per dir-ho en terminologia actual, els antisistema. I com que ser inclòs dins dels innombrables estava molt mal vist, la majoria acotava el cap i seguia al ramat.

Ara que la tirania es diu Mercats, siguem decents i fem el que toca. Acceptem les retallades sense protestar i sense manifestar-nos, siguem responsables i vetllem per la bona imatge del país. No fos cas que ens confonguessin amb Grècia i espantéssim tots els Sheldon Adelson que somien a omplir Catalunya de casinos i –encara més- camps de golf.