Els pescadors de l'Escala i el capità Schettino

Aquests dies es pot veure al Museu Marítim de Barcelona una petita exposició sobre el fotògraf escalenc Josep Esquirol (Barcelona 1874-l’Escala 1931). Esquirol va ser un fotògraf excepcional que en el tombant dels segles XIX al XX va retratar el que avui és un municipi turístic quan només hi vivien pescadors i la vida era força més dificil que ara. Esquirol va captar amb la seva càmera unes imatges que ens il·lustren de com era el dia a dia en una comunitat que fonamentalment es guanyava la vida en el mar. Les fotografies ens mostren els avis Niol i Calons vestits amb espardenyes, boina i americanes gastades asseguts al banc de Si no Fos (si no fos per l’esquena, si no fos per la cama…), grups d’homes celebrant la fi de la sega, alguna de les poques famílies benestants que hi havia al poble o els petits negocis que es dedicaven a la producció de taps de suro, espardenyes o anxoves en salaó. Hi ha també les esplèndides imatges de la platja de les Barques plena de teranyines carregades de peix, a més de les instantànies que Esquirol va captar de les incipients excavacions a les ruïnes d’Empúries.

Però de les 3.000 fotos d’Esquirol que es guarden a l’Escala, sens dubte les més expressives són les que pertanyen a la sèrie Caps d’Estudi. Són els primers plans que el fotògraf va fer a uns quants pescadors del poble. Les imatges mostren uns homes ja de certa edat, amb el cap cobert amb barretina, gorres o la caputxa d’un impermeable i en algun cas amb la pipa a flor de llavi, que acumulen tota una vida d’experiència al mar. En les seves mirades profundes, misterioses i insondables, però també sornagueres i lliures, hi endevinem la tranquil·litat d’esperit d’aquells que es guarden molts misteris. En les arrugues dels seus rostres, cremats pel salnitre, la tramuntana i el sol, hi descobrim la imatge clàssica dels llops de mar que durant milers d’anys es van enfrontar als elements en unes condicions precàries, refiant-se només dels rudimentaris mitjans de què disposaven i de la seva experiència.

Contemplant l’exposició del Museu Marítim em preguntava què en pensarien, si encara fossin vius, els pescadors de l’Escala, ells, que sense saber-ho sempre estaven en crisi, de la situació econòmica actual. Potser dirien que som uns marietes que ens espantem a la primera adversitat,. El que és segur és que no entendrien res.

La segona reflexió que feia mentre contemplava les fotos d’Esquirol és què haguessin pensat aquells homes curtits en veure com un vaixell amb més de 4.000 persones a bord, equipat amb la tecnologia més moderna, podia embarrancar amb uns esculls que apareixien en totes les cartes de navegació en una nit serena i de mar calma. Sense conèixer personalment al capità Schettino, no m’estranyaria que haguessin fet uns quants brindis per riure’s un cop més de l’estupidesa humana abans hissar les veles dels seus bots i teranyines i fer-se novament a la mar.