Dues dones emprenedores i valentes

Publicat a El Periódico del 12 de maig de 2011

Núria Navarro entrevistava en el diari de diumenge a Jiajia Wang Liu, una noia d’origen xinès amb una història poc habitual. Nascuda en un poblet del sud-est de la Xina fa 23 anys, va emigrar amb la seva família cap a Europa quan només en tenia 8. Els pares treballaven en restaurants, dotze hores diàries 365 dies l’any, fins que van poder comprar un petit restaurant a Blanes, un pis de propietat i pagar els estudis als seus dos fills. La vida del matrimoni ha estat sempre marcada pel treball. La Jiajia, que no ha patit tantes penalitats, veu les coses diferents. No està disposada a seguir el guió que altres han escrit per ella. Així que decideix estudiar Econòmiques tot i que els seus progenitors preferien que fes Administració d’Empreses, i després d’haver gaudit d’una beca a Harvard, tres dies abans d’incorporar-se a la multinacional que li oferia feina, envia un correu a l’empresa dient que gràcies per l’oportunitat però que no li interessa. Ha decidit establir-se pel seu compte: fundarà la seva pròpia editorial.

La trajectòria de la Jiajia Wang m’ha recordat molt la fascinant història d’una altra senyora Wang a qui només he pogut conèixer a partir dels testimonis de familiars, amics i coneguts. Si la Jiajia va venir de la Xina el 1996, la dona de qui els parlo va fer el camí invers molts anys abans. Catalana de naixament, es va enamorar d’un xinès que passava per Tarragona als anys 30 i va emprendre una nova vida amb ell a la Xina. Allà va tenir cinc fills, als quals educaria en la llengua de Confuci, i després de 27 anys plens de trasbalsos, als anys seixanta va tornar al país on havia nascut. A Barcelona acabaria muntant alguns dels primers restaurants xinesos de la ciutat.

Les dues senyores Wang, la catalana i la xinesa, van acabar vivint a la mateixa ciutat de Barcelona, però, que jo sàpiga, aquestes dues dones valentes i emprenedores, acostumades a nedar contra-corrent, mai es van arribar a conèixer. És una llàstima. Si ho haguessin fet, ssegurament haurien descobert el molt que, malgrat la distància, tenien en comú.