Article publicat a El Periódico del 17 de març del 2011
La imatge prèvia a l’apocalipsi era d’una bellesa captivadora i salvatge, quasi diríem que immoral. La presa des de l’helicòpter mostrava una successió d’onades que avançaven en formació cap a la costa, aliniades l’una darrera l’altra, separades per centenars de metres i llençant esquitxos d’escuma sobre un mar blau i encalmat. De sobte, la perfecció de l’ordre natural es transmuta en pel·lícula de terror. La massa d’aigua toca terra i, amb una força lenta però imparable, s’emporta per davant tot el que troba, convertint el paisatge treballat durant segles per un poble tenaç en el rostre de la devastació.
Al Japó, cinquanta herois es juguen el tipus a l’interior de la central nuclear de Fukushima intentant evitar el desastre, l’economia està semiparalitzada i els equips de rescat localitzen cada dia centenars de cossos entre les runes. La cara del primer ministre, Naoto Kan, que ahir reproduïen els diaris era la imatge de la derrota. Segur que mai s’hagués imaginat que a ell i al seu previsor país li pogués caure a sobre el cúmul de desgràcies que han hagut d’afrontar l’última setmana.
A Europa, la diligència amb què ha actuat la canceller Angela Merkel ha descol·locat a la major part de governants. El govern d’Alemanya –recorde-m’ho, de centre-dreta- tanca de forma temporal set centrals nuclears i rectifica una decisió que ell mateix havia pres fa menys de mig any: l’ampliació de la vida útil de les centrals. Ho faci o no per electoralisme –hi ha eleccions d’aquí a pocs mesos-, el cert és que la decisió reflecteix la preocupació dels ciutadans davant el potencial terrorífic que, en situacions excepcionals però que de tant en tant succeeixen, pot tenir una font d’energia que tots els països desenvolupats tenim incorporada a les nostres vides.
I mentrestant, a Espanya s’anuncia que el Congrés debatrà sobre la seguretat a les centrals però que els partits intenten evitar que es parli sobre el futur d’aquest tipus d’energia. ¿Prendre una decisió? Això només ho fan els japonesos d’Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada