Publicat al diari Ara el 23 de juny del 2013
Platja de Bondi (foto: Cristina D.C.)
Fundada famés de dos segles per enviar-hi els presos britànics, Sydney és avui una de les ciutats més multiculturals del planeta i una de les que té més qualitat de vida. Ofereix al visitant més activitats que monuments, i espais naturals esplèndids.
Sydney és una ciutat oberta al mar i de cels blaus amb un envejable equilibri entre espai urbà i natura. Els seus habitants gaudeixen d'un clima temperat semblant al de Barcelona i, amb un nivell de renda superior al de la capital catalana, són uns mestres a aprofitar el temps lliure cada dia a partir de les sis de la tarda, quan acaben de treballar i els comerços tanquen les portes. Amb raó els australians són, per tercer any consecutiu, els ciutadans més feliços del món, segons una enquesta de l'OCDE. I segons l'índex de desenvolupament humà que elabora l'ONU, el seu país és el segon millor del món on viure, només per darrere de Noruega.
La ciutat s'estén al voltant de l'esplèndida badia de Jackson. A la riba sud hi ha el pont de ferro, que des del 1832 creua el port i la blanca Opera House, que, amb una coberta amb forma de veles, homenatja els fundadors de l'urbs, arribats a finals del segle XVIII del Vell Continent.
Encara avui, l'emblemàtic edifici de l'òpera és testimoni d'una de les grans aficions dels sydneysiders (els habitants de Sidney), la vela. Cada 26 de desembre, en ple estiu austral, les aigües de la badia s'omplen amb centenars d'embarcacions de totes les mides per seguir en directe un dels esdeveniments més celebrats de l'any, la sortida de la regata Sydney-Hobart.
Els habitants de Sydney són uns apassionats de l'esport. A qualsevol hora del dia, pels seus carrers i parcs immensos es veuen homes i dones de qualsevol edat i condició anant amb bicicleta o corrent, i fins i tot al metro és habitual trobar-se amb grups de nois que es dirigeixen cap a alguna de les cinquanta platges que hi ha repartides pels voltants amb les seves planxes de surf sota el braç.
La ciutat respira qualitat de vida. Els treballadors de les empreses solen fer horari continuat i, quan acaben les seves obligacions laborals, s'entreguen amb passió a les seves aficions incomptables i conquereixen els espais públics, les terrasses i els locals de restauració. Això sí, la ciutat no és precisament barata. Un bitllet senzill de metro o autobús costa l'equivalent a tres euros, un cafè dos i mig, una cervesa prop de quatre i un sopar normalet entre 25 i 30.
Tot i ser majoritàriament de procedència britànica i irlandesa, els australians són curiosos, hedonistes, xerraires i extrovertits. I grans bevedors de cervesa, també. Però gaudeixen de la vida a l'aire lliure i tenen ganes de conèixer a qui acaba d'arribar de la vella Europa, on tenen les seves arrels culturals. Són anglosaxons, sí, però anglosaxons llatins.
Centre de reclusió de convictes
La ciutat va ser fundada el 1788 com a centre de reclusió de convictes provinents del Regne Unit. Obligats a treballar, aquells presoners van construir els primers camins, ponts i edificis públics de l'assentament. Durant el segle XIX, Sydney es va expandir gràcies a la massiva arribada de colons britànics. Es va convertir en la primera ciutat d'Austràlia i en el port de desembarcament de nous contingents de presos, morts de gana i buscavides que, després d'una llarga i perillosa singladura, arribaven amb l'anhel de fer-se rics amb l'or que esperaven trobar a l'interior del continent.
A principis del segle XX, la conurbació ja superava el milió d'habitants. En paral·lel, la població aborigen havia passat d'unes 8.000 persones a uns pocs centenars a causa dels brots de verola importats d'ultramar i de les matances protagonitzades per l'home blanc.
Avui, Sydney és una de les ciutats més multiculturals del planeta. Un terç dels seus habitants són nascuts al Regne Unit, la Xina, Nova Zelanda, el Vietnam, el Líban, l'Índia, Itàlia i les Filipines. La xifra de persones provinents de Malta és tan alta que durant un temps es va dir que hi havia més maltesos a Austràlia que a la petita illa mediterrània.
Tot i que té 3,6 milions d'habitants, el centre urbà és relativament petit, el centre de negocis i poc més. La resta de la ciutat és una successió d'urbanitzacions disperses i de parcs urbans, com el Jardí Botànic, de trenta hectàrees, Hyde Park i el Centennial Park.
Per a viatgers poc urbanites
A més de l'Opera House, Sydney té altres edificis emblemàtics al barri de The Rocks, el més antic, o la torre de comunicacions de 260 metres d'alçada que domina el districte financer, i des de la qual es pot veure una espectacular panoràmica de la badia de Jackson, les llunyanes Blue Mountains i la immensitat de l'oceà Pacífic. També val la pena agafar un dels nombrosos ferris que creuen la badia i visitar el zoo Taronga per conèixer de primera mà la fauna autòctona -cangurs, coales, uombats...-. O descobrir els escenaris dels Jocs Olímpics del 2000.
Però no ens enganyem: Sydney és una destinació per a viatgers poc urbanites. Amb poc més de dos segles d'història, la ciutat ofereix al visitant europeu moltes més activitats per fer que no pas monuments per veure. És una ciutat per anar en bici, aprendre a fer surf a la glamurosa platja de Bondi o immersió, passejar pels penya-segats, veure un partit de rugbi o de futbol australià, gaudir de la nit o d'una bonica posta de sol al seu espectacular port natural. I, per descomptat, és la porta d'entrada de tot un continent.
A Sydney, els amants de la natura tenen l'oportunitat de reconciliar-se amb les grans metròpolis. Dins dels límits metropolitans hi ha quatre parcs nacionals. El més accessible és el Harbour National Park, el parc nacional del port. Més allunyats hi ha el Royal National Park, que inclou algunes de les platges més boniques del país, i el Botany Bay, el punt on James Cook va trepitjar terra australiana per primer cop, el 1770. I vint quilòmetres al nord s'estén el gegantí parc de Ku-ring-gai, tres vegades més gran que la ciutat de Barcelona.
De tota manera, viure envoltat de natura té alguns inconvenients. Als parcs urbans hi viu una espècie d'aranya (l' atrax robustus ) que és potencialment mortal, i a les platges més solitàries hi pot haver taurons.
Cap problema, només cal acostumar-se a la seva amenaça. I, al final de la jornada, podem celebrar que seguim vius menjant un bon plat defish and chips al costat de l'oceà o bé autèntica cuina tailandesa o italiana en algun dels nombrosos restaurants de la ciutat.
